La rebuda institucional de la flama del Canigó al Parlament, prèvia a la revetlla de Sant Joan, ha estat excepcional. A l’auditori de la cambra hi havia dos seients buits. El primer, del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que es troba a la presó de Soto del Real des de fa vuit mesos. El segon, de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que es troba privada de llibertat a Alcalá Meco. Ara fa un any ells dos van protagonitzar l’acte.
Aquest fet ha estat subratllat pel president del Parlament, Roger Torrent, durant el seu parlament aquest dissabte. “Tots dos l’any passat van ser els protagonistes, i ara viuran el seu primer San Joan a la presó, com la resta de presos”, ha lamentat. No obstant això, ha reivindicat que “malgrat totes les circumstàncies adverses i tots els problemes, la flama sempre ha cremat, sempre ha il·luminat”.
“Avui més que mai la flama del Canigó representa els anhels de llibertat”, ha defensat el president de la cambra. En aquest sentit, ha fet una crida a “fer fogueres prou grans” perquè es vegin a totes les presons i a l’exili, que “es puguin veure més enllà dels barrots de les presons”.
Per la seva part, la vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Marina Llansana, ha sostingut que avui la flama del Canigó té més “càrrega simbòlica” que mai. Ha començat recordant que qui hauria de ser al Parlament és Jordi Cuixart. “Aquesta flama ha de servir per denunciar aquesta aberració democràtica. No la podem entrar fins a les presons, però estem segurs que als presos polítics els arribarà l’escalfor”, ha afirmat. On sí que arribarà, ha afegit, és a Hamburg, Brussel·les, Edimburg i Ginebra.
Avui rebrem la flama del Canigó al #Parlament i farem que s'escampi arreu portant la llum de la llibertat. Però la presidenta @ForcadellCarme i en @jcuixart no hi podran ser. Que la flama brilli prou perquè es vegi des de les presons. pic.twitter.com/8GNKvoBJlR
— Roger Torrent (@rogertorrent) 23 de juny de 2018
El missatge de Cuixart
Malgrat la seva absència física, el president de l’entitat cultural ha estat present a través d’un manifest que s’ha llegit, en el qual reivindica que “la flama del Canigó és un símbol d’esperança, que ens demostra la capacitat d’unir-nos en moments difícils”. En aquest sentit, recorda com l’any 1966 va aconseguir arribar per primer cop a Catalunya malgrat la dictadura franquista.
“Som més conscients que mai que la causa contra Catalunya és la causa contra la democràcia”, assegura Cuixart, que afegeix: “Com més foscor ens volen imposar, més il·lusió tenim perquè la llum de la flama arribi a més i més gent”. També denuncia la “justícia autoritària” que els manté empresonats.
L’acte institucional ha acabat amb crits de “llibertat” per part dels assistents a l’auditori del Parlament.