El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler i Parcerisas (Sant Quirze de Besora, 1963), fa un balanç “positiu” del primer any de la participació del seu partit, Units per Avançar, en el govern socialista amb el president Salvador Illa. Espadaler coneix bé l’administració catalana: va ser conseller de Medi Ambient (2001-2003) i conseller d’Interior (2012-2015), amb el govern de CiU i els presidents Jordi Pujol i Artur Mas. Enrere ha quedat Unió Democràtica de Catalunya, el partit del qual formava part i que va ser dissolt per deutes per ordre judicial, el març del 2017. Units per Avançar s'ha presentat amb les llistes del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya del desembre 2017, del 2021 i del 2024, en les quals Espadaler ha obtingut l’acta de diputat i ara una cartera destacada.
En aquesta entrevista amb ElNacional.cat, el secretari general d'Units per Avançar manifesta que “molts antics de Convergència i Unió han votat Illa, estan amb el president”. El conseller de Justícia parla del president Illa amb admiració —“va per feina”, declara— i assegura que comparteix amb ell el pensament “humanista cristià”. El conseller no esquiva cap pregunta d’actualitat, com ara la resistència del Tribunal Suprem a aplicar la llei d’amnistia o el retorn del president a l’exili, Carles Puigdemont. També avança detalls del gran repte de transformació que ara han d’afrontar tots els jutjats catalans a l’Estat espanyol, a més del reclam de més recursos que fan tots els operadors jurídics. En aquesta fase de transformació, Espadaler ha obert les portes del Departament, de bat a bat, al ministre de Presidència i Justícia, Fèlix Bolaños, que, en diverses visites a Barcelona, ha anunciat canvis importants per a l’Administració de Justícia i per a Catalunya, que arrossega un dèficit inversor de fa molts anys.
Aquest agost farà un any que Units per Avançar està al Govern del PSC. Quin balanç en fa?
En fem un balanç molt positiu. De fet, la nostra col·laboració arrenca a finals de l'any 2017, en un moment prou complex. Ens respectem com a formacions polítiques que no representem exactament el mateix. A mi no m'angoixa dir que nosaltres estem a la dreta del Partit Socialista de Catalunya. Però el que valoro molt positivament —ja ho feia a l'anterior legislatura però particularment en aquesta— és la manera com es pot treballar al Govern del president Illa.
A mi m'agrada dir que amb el president Illa hi ha molt antic votant d'allò que era l'antiga Convergència i Unió, que s'hi han identificat. Me'ls trobo pel carrer i em diuen: ‘Escolta us he votat, jo no soc socialista, però he votat perquè aquesta persona està per les coses que ens preocupen’. Li farien matisos en un sentit o en un altre, però aquesta comoditat que expressen alguns ciutadans, jo la sento al Govern perquè tinc un marge ampli de treball. El president Illa és una persona que escolta, tremendament executiva i que sap molt bé el que vol de cada conselleria. En el nostre cas, que el servei públic de justícia funcioni, que no és poca cosa, que és un repte important i per tant estem treballant en aquesta direcció des del minut zero.
M'agrada dir que amb el president Illa hi ha molt antic votant d'allò que era l'antiga Convergència i Unió, que s'hi han identificat (...) El president Illa és una persona que escolta
Parlant de posicionaments, ara hi ha un debat polític, molts cops encès, sobre la immigració i el seu control. Tenen discrepàncies en aquest tema entre Units per Avançar i el PSC?
No, no la tenim, i particularment en aquest tema, crec que tenim una visió molt similar. El president es defineix a si mateix com a socialdemòcrata i humanista cristià, jo em defineixo a mi mateix com a democristià o humanista cristià. Aquí hi ha un punt d'encontre en moltes coses. En l'economia social de mercat ni ell ni jo som persones liberals en la visió econòmica, sinó que tenim una visió de tant mercat com sigui possible, però també tant Estat com calgui, per d'alguna manera corregir les disfuncions del mercat. En el pla sensible de la immigració, crec que tenim una mirada molt similar del punt de partida que no es pot perdre mai de vista que estem parlant de persones.
És la igualtat en la dignitat de totes les persones. I a partir d'aquí hem de mirar com es gestiona, com s'estableix el vincle entre els drets i les obligacions, entre els drets i els deures. Aquest és un repte molt important, no podem perdre mai de vista que estem parlant de persones, els immigrants, els menors, les persones que venen i que han de ser tractades com a tal.
Catalunya sembla ara un oasi, en comparació amb Madrid, amb tota la crispació política, casos de corrupció, clavegueres...
En certa manera, hi ha la sensació una mica, que aquella divisió profunda, aquell enfrontament profund que hi havia a Catalunya als anys 17, 18, 19, doncs ara, d'alguna manera, ha canviat d'escenari i s'ha traslladat al Congrés dels Diputats. És bo que aquí les relacions s'hagin normalitzat, encara queda per normalitzar. El compliment de la llei de l'amnistia és el pas que en aquests moments queda per anar normalitzant aquesta situació, que s'ha avançat però encara està per veure com evoluciona en el futur. I, per contra, veus una política a nivell espanyol tremendament crispada, tremendament d'amb mi o contra mi, sense cap mena d'intersecció, i crec que això no és bo per a la política, no és bo per a la ciutadania, no és bo per a la convivència. I afortunadament aquí a Catalunya, crec que hi té molt a veure la figura del president Illa, que és una persona que escolta, dialogant, més preocupada per anar per feina que no pas pel retret i que rares vegades l'he vist entrar una mica a la confrontació, i més quan aquesta és gratuïta.
Certament, s'ha complert un any de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia i el Tribunal Suprem no la vol aplicar al president a l’exili, Carles Puigdemont, el president d’ERC, Oriol Junqueres, i els exconsellers Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Què n'opina?
La nostra posició com a Govern, i també li parlo de la meva en particular, com a membre d'aquest Govern i com a membre d'Units per Avançar, és que les lleis són per complir-les. Fa un any vàrem tenir un debat profund sobre la constitucionalitat o no de la llei d'amnistia. Ara, del que sabem de l’esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional és que tot apunta que la constitucionalitat quedarà avalada. Per tant, tindrem una llei democràtica, votada per la majoria del Parlament espanyol. Tindrem una llei que haurà passat el filtre de la Constitucionalitat. Què falta? Donar-li compliment. I aquesta és la posició que defensem com a Govern. Respectem, evidentment, les sentències, ho hem fet sempre i ho farem sempre. No pot ser d'una altra manera.
També demanem als tribunals que respectin la voluntat del legislador i el marc legal i democràtic que ens hem donat d'una manera democràtica i que, a més, ha estat avalada en aquest cas pel Constitucional. Per tant, desitgem que el sentit del Constitucional sigui el que s'està dient, que és la constitucionalitat d'aquest text legal, i que per tant s'apliqui sense dilacions per complir una qüestió que és important també, que és la voluntat del legislador, que queda molt explicitada en el mateix preàmbul d'aquesta llei i que contribuirà, sens dubte, a normalitzar la situació del país i sobretot a mirar endavant, que crec que és molt important.
Demanem als tribunals que respectin la voluntat del legislador i el marc legal i democràtic (...) Aquesta llei contribuirà, sens dubte, a normalitzar la situació del país i sobretot a mirar endavant
En aquest esborrany, el Constitucional no parla del delicte de malversació. I si el Suprem manté la seva negativa, al final, el govern espanyol haurà de concedir un indult a Puigdemont i novament a la resta d’exconsellers ja condemnats?
La primera opció que hi va haver va ser la dels indults, i va treure moltes raons a gent que gairebé semblava que volien que continués aquesta divisió profunda del procés. Per tant, va ser un primer pas positiu i crec que ara s'hauria de resoldre tot amb la llei d'amnistia. Aquesta és la meva opinió.
Primer, hem de veure què diu el Constitucional, i després quina és l'aplicació que se'n fa. Són portes que no s'han de tancar, però em sembla que cada cosa ha d’anar al seu temps i no estem ni de lluny aquí. A mi el que m'agradaria és que s'apliqués la llei d'amnistia i que aquí quedés ja resolt aquest capítol que és dolorós per a moltes persones. El retorn de Puigdemont a Catalunya contribuiria a situar les coses, a normalitzar-les, i a situar els debats allà d'on mai no haurien d'haver sortit, que és l'àmbit de la política, l'àmbit parlamentari, no l’àmbit dels tribunals.
Malauradament, gairebé tota la política cabdal continua als tribunals. Ara, el Suprem ha confirmat que els murals de Sixena, que estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s’han de tornar al monestir, a l’Aragó. Què farà el Govern ara?
Nosaltres, com a Govern, estem per donar compliment a les sentències, però també diem amb aquesta mateixa fermesa que aquesta sentència és d'aplicació difícil. Perquè hi ha un component, que s'escapa del criteri polític i jo m'atreviria a dir fins i tot del judicial, que és el de preservar la integritat d'aquestes obres d'art. Seria paradoxal que el fet de donar compliment a la sentència acabi derivant en què s'ha malmès un patrimoni. Per tant, el que hem dit com a Govern és que siguin els tècnics del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que no estan dotats d'una orientació política sinó exclusivament tècnica, que valorin si aquesta sentència es pot complir sense malmetre les obres i per tant estem en aquesta fase.
Seria paradoxal que el fet de donar compliment a la sentència de Sixena acabi derivant en què s'ha malmès un patrimoni
Si no demanen que s’aturi l’execució de la sentència, la Guardia Civil podria entrar al MNAC per agafar els murals, com ja va fer amb les obres del Museu de Lleida, el 2017?
Va ser una imatge tremendament dolorosa per a molta gent de Lleida i per als de fora de Lleida. Em sembla que és una imatge a no repetir, crec que aquest no és el camí. Ara, insisteixo, amb la mateixa fermesa que diem: "les sentències s'han d’acatar i se les ha de donar compliment", també tenim l'obligació, i no només política, sinó moral, de dir: "escolta, el que no pot ser és que la conseqüència d'això sigui malmetre un patrimoni que mira que ha costat preservar-lo".
Per contra, hi ha un altre àmbit on es demana la intervenció de la Justícia que és el cas dels menors vulnerables i desprotegits. L’Advocacia Catalana i la síndica de Greuges aposten perquè quan un menor s'hagi de separar de la família, sempre es faci sota el control d'un jutge, no administrativament, com es fa ara.
Retirar la pàtria potestat d'un nadó, d'un menor de la seva família és una decisió tremendament seriosa. És veritat que ara, perquè la llei ho contempla així, i no només a legislació catalana sinó en l'àmbit espanyol això es pot fer des de la perspectiva de l'administració. Des del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica s’està treballant, a través Centre d’Estudis Jurídics i Formació especialitzada (CEJFE), amb estudis de dret comparat perquè així ens ho ha demanat el Departament de Drets Socials, amb la refundació de la DGAIA, de com s'hauria d'actuar.
Ens ho demana el president Illa, i com diem tantes vegades en l'àmbit judicial, s’ha de posar la víctima, el més feble, el més vulnerable, al centre. I, per tant, estem mirant fins i tot altres legislacions per aportar coneixement per poder anar prenent les decisions que ens tocarà prendre a nosaltres. El conjunt del Govern aposta per aportar una certa llum i informacions que permetin contrastar per millorar les coses.
En el cas de la refundació de la DGAIA, estem mirant, fins i tot, altres legislacions per aportar coneixement per poder anar prenent decisions
Pel que fa al Departament de Justícia, ara ha d’afrontar una reforma important amb la nova llei del Servei d'eficiència judicial. Un dels canvis és que els jutjats unipersonals passen a dir-se tribunals d'instància i s’unifiquen plantilles. Aquest juliol ja s’han de transformar 33 dels 59 partits judicials que hi ha a Catalunya. Com ho encaren?
És un repte bonic i profund alhora. Em considero afortunat pel moment que ens toca de canvi. Fixi's, ens hem passat anys i anys, tots, gairebé sense excepció, dient: 'la justícia és lenta, no funciona, s'ha de sacsejar, s'han de canviar les coses'. Ara, tenim una llei que ens permet canviar això, una llei que diu moltes coses.
La llei 1/2025, d'eficiència del servei públic de justícia, és complexa i diu: "Escolti, en comptes de seguir treballant en unes illes, en compartiments estancs, on hi ha un jutge, un lletrat de l'administració i uns funcionaris al servei d'aquest jutge, i al costat un altre jutjat i un altre, ara creem els Tribunals d'Instància", on hi haurà diferents seccions i diferents jutges, i les oficines judicials, on hi haurà el conjunt de lletrats de l'administració de justícia i de funcionaris, en aquest cas de la Generalitat, al servei de la justícia.
Amb això, diu el legislador —i nosaltres creiem que és així— hauríem de guanyar eficiència, perquè podem redistribuir les càrregues de manera diferent, podem guanyar eficiència. Per un costat, impulsem aquesta llei, i ens agrada utilitzar l'expressió que som la punta de llança en l'aplicació d'aquesta llei, com a territori. I, a més, hem dit al Ministeri i ho han entès i hem acordat, que amb la llei no fem prou, que necessitem més mans, necessitem més jutgesses i jutges per situar-nos en la mitjana espanyola de jutges per cada 100.000 habitants. Això es tradueix en una setantena més o menys de jutges entre els anys 2025, 2026 i 2027 a Barcelona i més enllà de Barcelona, en el conjunt del territori i no només en l'àmbit penal, que és el que hem atès en el primer pla de xoc contra la multireincidència, que són els jutjats penals, sinó en tots els altres àmbits també, en el mercantil, en el civil, en totes les jurisdiccions.
Hem dit al Ministeri que amb la llei 1/2025 no fem prou, que necessitem més mans (...). Això es tradueix en una setantena més de jutges entre els anys 2025, 2026 i 2027
Estem desplegant aquesta llei d'una manera en què jo em sento còmode treballant, alineant-nos. Fixi's que la justícia és un servei públic, sí. Però no és un servei públic a l'ús. La Justícia, a diferència de l'Educació, a diferència de la Salut, depèn d'un altre poder de l'Estat. Per tant, aquí, d'entrada estem dialogant entre dos. Complim un mandat del legislatiu que executem des de l'executiu, però ho hem de fer d'acord amb el judicial. Per tant, aquí hi ha una complexitat. Complexitat entre administracions. Nosaltres som competents, però una part de les competències, la que dicta que hi hagi més jutges i jutgesses, depèn del Ministeri de Justícia. Per tant, alineats amb el ministre Bolaños.
I, a més a més, ens hem d'alinear amb els diferents operadors, col·legis, bàsicament d'advocacia, procuradors i graduats socials i amb la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I per fer això hem remasteritzat —és una expressió una mica exòtica, si vostè vol— un òrgan preexistent que és de gran valor per a nosaltres, que és l'Observatori Català de la Justícia. Què és? És una taula on hi ha el Poder Judicial, la sala de govern del TSJC, la Fiscalia, l'acadèmia, els col·legis professionals i l'administració de la Generalitat. I quan dic remasteritzat és que hem posat dues cadires més: una per al Ministeri de Justícia, que és important a l'hora de prendre decisions, i una altra per al Consell General del Poder Judicial, que és un òrgan també rellevant perquè és qui acaba d'alguna manera centrant els temes a l'àmbit de Justícia.
Per tant, som respectuosos amb les diferents competències que té cadascú, però treballant alineats. És molt enriquidor aquest procés perquè si estem atents al que ens diu la sala de govern del TSJC, al que ens diuen els lletrats de l'administració de justícia, al que ens diuen els jutges, jutgesses i els fiscals, l'advocacia... doncs podem anar ajustant i fent entrar ordenadament aquesta llei que és un autèntic canvi de paradigma, de situar-nos al segle XXI d'alguna manera per fi.
Hem remasteritzat l'Observatori Català de la Justícia i hem posat dues cadires més: una per al Ministeri de Justícia i una altra per al Consell General del Poder Judicial, i treballem tots alineats
Certament, tenen bona sintonia amb tots els operadors jurídics. Això no obstant, la nova presidenta del TSJC, Mercè Caso, i l'Advocacia Catalana, insisteixen que per fer efectiva aquesta llei calen recursos, econòmics i de personal. A més dels 70 nous jutges, quina inversió més es farà als jutjats?
Quan parlem de Justícia i volem més eficiència parlem bàsicament de dues coses: dels recursos humans i dels recursos materials. Hi ha recursos materials a millorar, com ara els jutjats de Mataró, els de Sant Feliu de Llobregat, els de Martorell i d'altres, perquè hi ha molts deures pendents per fer. També hi ha tot el tema més logístic de la connectivitat, de la informàtica, de les videoconferències, de la interoperativitat entre els diferents àmbits. I després hi ha tot el capítol dels recursos humans. Per tant, què estem fent? Estem invertint, donant continuïtat a un pla de govern que vam heretar i que no aturem, hi donarem continuïtat, i estem començant a pensar ja en un pròxim pla d'inversions en l'àmbit judicial i també de presons, perquè també és competència nostra, i en recursos humans, que hem començat.
Hem demanat al Ministeri de Justícia més jutges perquè els necessitem i posarem més funcionaris. Cada setmana, porto els ajustos de plantilles per fer les oficines judicials en aquesta primera tongada dels 33 partits judicials, que entraran en vigor el juliol.
Han calculat quants funcionaris calen als jutjats de Catalunya per aplicar la llei 1/2025?
El global per desplegar no el tenim encara, perquè ho estem tractant amb la sala de govern del TSJC, amb els lletrats de l'administració. Per exemple, hem parlat de les necessitats dels jutjats de violència contra les dones, que probablement requereixen un major nombre de funcionaris. Estem escoltant les demandes i mirant d'atendre-les. Som conscients que hi ha una crítica que no hi ha dotació pressupostària a la llei. En el nou decret del Govern, que el Parlament esperem que pugui validar demà (per a dimarts), hi ha una part de recursos que van a la justícia gratuïta, del torn d'ofici.
I la inversió per transformar els jutjats catalans en tribunals d’instància?
L'impacte pressupostari d'aquesta llei enguany és relativament petit i assumible amb els recursos dels quals disposem. Una part dels canvis entra en vigor aquest juliol; després a l’octubre i el 31 de desembre. Per tant, té impacte zero. És el cas de Barcelona i de Tarragona, on els tribunals d’instància entren en funcionament i en servei a finals d'any, i l'impacte és sobre el pressupost de 2026. Per tant, esperem que d'aquí a llavors tinguem identificats els creixements pressupostaris que hem de fer.
A mi em preocupa més la capacitat, que és limitada, que tenim d'estabilitzar les plantilles tant de funcionaris com de jutges i jutgesses com de fiscals en els llocs de treball que no pas poder atendre pressupostàriament. Ja ens barallarem amb Economia, en el millor sentit de la paraula, però crec que les dades que portarem seran enteses com fins ara ens han entès des d’Economia. No és un tema gens menor, però sé que el gestionarem amb complicitats i que tindrem al pressupost per a l'any que ve les partides suficients per atendre aquest desplegament de llei, que evidentment tindrà un impacte i també generarà un estalvi amb la major eficiència.
L'impacte pressupostari d'aquesta llei enguany és relativament petit i assumible (...). El que em preocupa més és la capacitat, que és limitada, que tenim d'estabilitzar les plantilles tant de funcionaris com de jutges i fiscals
Sense pressupostos, les inversions que necessitin les faran amb suplements de crèdit?
Ho hem fet en part per suplements de crèdit. També treballem amb fons europeus el tema de la interoperativitat entre jutjats. Hi ha una inversió d'uns 40 milions d'euros en tot aquest àmbit que s'està desenvolupant per poder anar avançant en una cosa que no hauria de ser una utopia, que és el paper zero en l'àmbit de justícia, que en algunes jurisdiccions això ja està molt avançat i molt establert, i en d'altres, és el cas de l'àmbit penal, encara hi ha paper.
Quan se li podrà dir al ciutadà que l’Administració de Justícia ja és un sistema eficient? Que la solució del seu plet no trigarà anys, com ara?
Soc molt prudent en aquest sentit. El que dic ara és que tenim una oportunitat única amb una nova llei, que tenim factors molt positius que ens permeten aprofitar aquesta oportunitat que ens dona la llei, que és que ens hem alineat raonablement amb la presidenta del TSJC, Mercè Caso, amb la seva sala de govern i amb l'administració de justícia a nivell d'Espanya, per tant tenim oportunitats. El que estem és intentant arreglar un mal funcionament de la justícia, que és endèmic. Ara, miracles no en farem.
Conseller, el veiem que recorre el país i visita els diferents partits judicials. Els jutjats de Martorell pateixen una degradació de fa anys, amb sales apuntalades i amb filtracions de les canonades dels lavabos. Hi ha alguna actuació prevista de forma urgent en aquests jutjats?
Sí, els jutjats de Martorell estan en la pitjor posició de Catalunya perquè realment cauen a trossos. Ara, afortunadament, ja s'han adjudicat les obres. Amb un horitzó de temps s'incrementarà la superfície, els 7 jutjats estaran tots en el mateix lloc i tindrem 7.300 metres quadrats. Estem parlant de 21 milions d'euros d'inversió i, per tant, ja tenim un horitzó conegut per a Martorell. El que passa és que necessitem un parell d'anys per fer tota aquesta acció i per equipar-la, és l'obra civil i és dotar-la.
El país ha sofert moltes circumstàncies, moments amb ajustos econòmics, de retallades, en què s'han hagut de paralitzar infraestructures. Ara estem en un moment en què tenim capacitat inversora. Estem en un moment en què el president ens demana que el servei públic de Justícia —això era la carta d'admissió que em va fer la primera setmana (riu)— doncs sigui percebut per la ciutadania d'una manera equilibrada amb els impostos que paga. És a dir, la gent paga impostos, per tant té dret que els serveis públics, també el de justícia, siguin eficients. Això vol dir que siguem capaços de millorar les infraestructures i de millorar els recursos humans que tenim a disposició. En el benentès que en el tema dels recursos humans no és tan fàcil de la nit al dia fer jutges. Requereix expertesa, requereix coneixement, i d'aquí també que hem fet una línia de beques per a nous jutges i fiscals.
Catalunya no té una tradició opositora als grans cossos de l'Estat, ni a la Judicatura ni a la Fiscalia, ni als lletrats de Justícia, i hem fet beques en aquest sentit. Creiem que és bo crear aquesta cultura, perquè és bo per al país, perquè estabilitza millor les plantilles, és millor també per la llengua perquè tenir jutges d'aquí tot és més fàcil.
Sí, els jutjats de Martorell estan en la pitjor posició de Catalunya perquè realment cauen a trossos. Ara, afortunadament, ja s'han adjudicat les obres
L’ús del català a l’Adminstració de Justícia també és un dels temes històrics pendents. Recentment, van fer un acord amb els operadors jurídics per augmentar l’ús de la llengua catalana als jutjats i respectar la llengua pròpia dels ciutadans. Digui una mesura que funcionarà?
El moment més àlgid de l'ús del català a la justícia va ser l'any 2000, quan hi havia al voltant d'un 20% de sentències escrites en català. L'any passat el vam tancar per sota del 7%, o sigui, hi ha hagut una caiguda continuada. Vam incorporar-ho al Pacte Nacional per la Llengua i vam posar aquelles mesures que ens toquen a l'àmbit de la justícia i a l'àmbit de presons, que també hi ha recorregut.
I en l'àmbit de la justícia, per exemple, les beques són una concreció d'intentar tenir més jutges d'aquí que coneguin també el dret civil català, que és un altre element. Fixi's! El dret civil i la llengua són dues qüestions que ens identifiquen com a nació i que ens donen un perfil propi i, per tant, hem de cuidar-los. I en les beques i en la formació dels jutges és important que les dues estiguin presents. Als convenis que hem fet n'hem incrementat la dotació, i encara tenim recorregut de futur, en soc conscient. Amb la justícia gratuïta incentivem també l'inici dels procediments en català. I ara estem estudiant poder extrapolar aquest incentiu econòmic a la resta que inicien els procediments en català, si així els ho demanen, evidentment, les persones a les quals defensen. Estem utilitzant també tot el tema de la traducció, sobretot de jurisprudència. Ha de ser una traducció canònica, i usem eines de qualitat, com la intel·ligència artificial.
El dret civil i la llengua són dues qüestions que ens identifiquen com a nació i que ens donen un perfil propi, i per tant, hem de cuidar-los
Per tant, hi ha moltes mesures possibles i de sensibilització. A mi m'agrada dir, i ho dic en tots els auditoris també quan tenim oportunitat de donar la benvinguda a nous jutges, a nous fiscals, notaris, a noves professions del dret, que parlar en català i ser atès en català a l'àmbit de la justícia no és un caprici, és un dret. Ara, estem lluny del compliment d'aquest dret i el que no pot ser i el que no és admissible és que algú hagi de canviar la llengua, s'hagi d'expressar en castellà per por que el pugui perjudicar una sentència si no s'ha fet amb la seva llengua. I aquests són tabús que hem de trencar. Hem de posar eines i hem de sensibilitzar.
Una figura clau a Catalunya són els jutges de pau. Per un error de tramitació de la llei d'eficiència judicial, el govern espanyol va oblidar mantenir-los l'habilitació perquè puguin fer casaments; ara ja fa dos mesos. Quan podran tornar a casar?
La llei d'eficiència és una llei complexa, que en el seu moment al tràmit parlamentari la mateixa figura dels jutges de pau una mica més i acaba desapareixent. La figura dels jutges de pau a Catalunya és molt més apreciada, molt més estimada, molt més ben vista per la ciutadania del que ho és probablement en altres latituds. I aquesta és la raó per la qual es va dubtar si es mantenia o no aquesta figura.
Afortunadament es manté i, per tant, a partir d'aquesta certesa, nosaltres el que hem fet és fer un pla de justícia de pau, que vol dir identificar els espais per millorar-los, ajuntar-los i dotar-los com a oficines tècniques de suport als jutges i jutgesses. Hi ha 898 jutges o jutgesses de pau als municipis que no tenen jutjats ordinaris a Catalunya. En breu, presentarem aquest pla al Palau de la Generalitat, amb el president Illa. Després farem la formació, i no es tracta de fer venir tots els jutges i jutgesses a Barcelona, sinó d'anar als diferents territoris —a Tarragona, a l'Ebre, al Pirineu, a Lleida, a Girona, a la Catalunya Central—, per explicar i per fer aquesta formació. També incentivem l'agrupació perquè els podrem donar un millor suport, posant-los tècnics de l'administració i preservant la figura, que és validada pel TSJC.
Paral·lelament, hi ha una cosa que només pot resoldre el Congrés dels Diputats, que és retornar als jutges de pau la potestat de poder casar. La demanen ells, la demanen tots els alcaldes i alcaldesses perquè han tingut un increment de la demanda. S'ha de fer una modificació legislativa, i el Ministeri de Justícia té molt clar que aquesta reforma la vol fer. Els grups parlamentaris que van donar aquest suport a la llei, també. Va ser el 80% del Parlament de Catalunya, perquè van donar-li suport el Partit Socialista, Junts, Esquerra Republicana i els comuns. I el legislador ha d’arreglar-ho i fer aquesta esmena. És una disfunció que crec que no es dilatarà gaire en el temps.
El Congrés dels Diputats és el que pot resoldre retornar als jutges de pau la potestat de poder casar (...) És una disfunció que crec que no es dilatarà gaire en el temps.
En l’àmbit dels centres penitenciaris catalans, actualment hi ha uns 8.900 reclusos, la majoria són estrangers, tot i que en unes 300 persones de diferència. Quina lectura en fa?
Sí, aquesta és una realitat que tenim en presó preventiva o ja sentenciats. És una realitat sociològica que nosaltres hem de gestionar. En l’àmbit de presons hem fet diferents iniciatives. Per un costat, vàrem fer una circular que va portar un cert enrenou. Vull recordar que veníem de l'assassinat de la cuinera de Mas Enric, que va preocupar molts servidors públics. I així ho entenc i ho comparteixo. Vam fer una circular en la qual dèiem: "aquelles persones que han estat penades per l'ús d'una arma blanca, doncs que al seu treball penitenciari, els que hi tenen dret, nosaltres hem de preservar que no estiguin a llocs on tinguin accés a armes blanques", que això vol dir ni les cuines ni determinats tallers, però busquem-los una feina alternativa.
La feina a presó són moltes coses. És omplir el temps, és donar una formació, és permetre tenir uns mínims recursos propis o per transmetre a la família, és donar estabilitat, és donar oportunitats si tu aprens un ofici al sortir al carrer. L'objectiu últim de la presó certament és complir la pena, però sobretot és la reinserció, i aquest no el podem perdre mai. Per tant, vam fer aquesta circular, que va ser opinada en diferents veus, però que hem aguantat i crec que hem aplicat bé en aquest sentit.
A banda, hem pres una altra determinació que l'hem demanat al grup parlamentari —en aquest cas Socialistes Units per Avançar— de legislar en un altre àmbit que és reconèixer els funcionaris de presons com a agents de l'autoritat. Condició que, vull recordar, tenen els vigilants de les zones d'aparcament, els mestres quan estan en exercici, els bombers quan exerceixen la seva professió, els vigilants de transport públic... Atorgar-la és donar una major protecció jurídica als servidors de presons. I també garantir allò que mereix qualsevol interna o intern, que és aquest bon clima a les presons i sobretot que pugui tenir opcions de formar-se i de reinserció de futur. Aquest és un repte molt potent, humanament, socialment i democràticament.
Continuen la tensió i les agressions a funcionaris a les presons, com denuncien alguns sindicats?
És veritat que veníem d'un temps en què continuadament els darrers anys havien crescut les agressions a funcionaris, a servidors públics, tan veritat com que aquest últim any han anat baixant. Però no estem al punt de partida, per tant, tenim recorregut evidentment de millora. La nostra resposta a això és, sobretot, la formació. És donar eines com a agent d'autoritat, però és també la formació inicial i continuada als servidors públics que fan la feina a les presons.
Per tant, anem pas a pas, i segurament en el camí com en la justícia pot ser que ens equivoquem en la presa de decisions, però anem en una direcció molt ben fixada que és la de millorar aquest clima a les presons.
Anem en una direcció molt ben fixada que és la de millorar aquest clima a les presons
Conseller, vol afegir alguna cosa més?
Al Departament tenim un altre sector, que és el d’Afers religiosos. És una direcció general molt interessant. Li confesso, perquè ho he dit a vegades privadament, però quan el president Illa em va proposar anar a Justícia vaig dir-li: "ostres, t'ho agraeixo molt, em motiva, m'agrada. Si hagués pogut escollir, hauria escollit això". I li vaig demanar que la Direcció General d’Afers Religiosos tornés al perímetre del que era el Departament de Justícia perquè és un tema que m'interessa, en soc sensible.
La direcció general està fent una molt bona feina, per exemple de mediació entre ajuntaments i diferents comunitats per a la interrelació de centres de culte, que a vegades generen conflicte. També està fent una bona feina establint criteris i millorant-los i homogeneïtzant-los de l'assistència religiosa als centres hospitalaris amb qualsevol de les creences que tenim a casa nostra o en els àmbits penitenciaris. I estem fent tota aquesta feina de coneixement d'una diversitat que es dona a casa nostra, que és la diversitat religiosa. Venim d'una cultura majoritàriament catòlica gairebé monolítica i estem en una societat en la qual tenim fins a 17 religions diferents. Són cultes que tenen temples i espais religiosos a casa nostra, per tant, una multiplicitat. Després de la catòlica, que és la que hi té més, a Catalunya hi ha uns 7.500 centres religiosos, 5.300 dels quals són catòlics i després, ja a força distància, venen els evangèlics, després l'islam i altres confessions. És una realitat i l'abordem des del respecte per la laïcitat positiva, que és el respecte per la creença que aporta valors positius a la societat. El dret a la llibertat religiosa és un dret fonamental.
En aquest vídeo, podeu escoltar l'entrevista completa.