El Pacte Nacional per la Llengua ha estat signat avui amb el suport de dues de les grans entitats que treballen pel català: Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. Totes dues han estat d'acord amb celebrar aquest acord com un "primer pas" i un "punt de partida" per revertir l'actual situació d'emergència de la llengua, però tot advertint que els recursos que s'hi destinen (250 milions aquest 2025) no són suficients i que calen mesures més ambicioses. També han deixat clar que es dedicaran a fiscalitzar que el Govern compleixi amb el que s'ha compromès aquest dimarts. Amb tot, a l'acte celebrat al claustre de l'Institut d'Estudis Catalans no hi eren els presidents ni d'Òmnium, Xavier Antich, ni de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. Han signat el text en nom de les organitzacions la vicepresidenta Marina Gay i el coordinador d'Empresa i Consum de la plataforma Xavier Dengra.
En un vídeo comunicat, Xavier Antich ha deixat ben clar que caldrà revisar algunes de les mesures que inclou el pacte, insistint que fiscalitzaran la seva aplicació: "Farem un seguiment rigorós, exigent i exhaustiu del pacte perquè la situació del català necessita fets i no només declaracions", assegura el president de l'entitat, recordant al Govern que aquest document va més enllà de l'Executiu i l'obliga a complir els seus objectius, entre els quals hi ha la d'augmentar en 600.000 parlants en cinc anys per revertir les nefastes dades d'ús social revelades per la darrera enquesta d'usos lingüístics de la població.
"Continuarem fent la nostra feina"
Des de la Plataforma per la Llengua, Dengra també ha parlat d'un "punt de partida" mentre ha tocat el crostó del Govern per la manca de calendari d'alguns dels objectius i accions que recull el pacte. A més, ha assegurat que l'entitat es convertirà en un agent fiscalitzador per comprovar que els compromisos es compleixi: "Som l'entitat de defensa dels drets lingüístics i fiscalitzarem que el pacte funcioni com pertoca, ho hem fet sempre i continuarem fent la nostra feina". Un dels altres elements que troben a faltar és "més confrontació contra la catalanofòbia", una actitud que no para de créixer dins i fora dels Països Catalans.
També han signat el pacte els líders sindicals d'UGT, Comissions Obreres o Intersindical (no ho ha fet l'USTEC, que ahir va criticar el contingut del text), així com David Minovas, president del CIEMEN. En el seu cas, ha recordat que la primera pedra de l'acord la va posar el Govern de Pere Aragonès fa quatre anys i que ara les entitats "ja no podem esperar més". "El 2022 vam posar com a acord que se superessin les diferències partidistes. Avui estem en emergència lingüística i és el millor instrument que tenim perquè l'administració treballi", ha reflexionat, afegint que és millor "un pacte de mínims que un no pacte". Amb tot, Minovas ha animat les organitzacions a continuar treballant contra "la minorització de la llengua" i per recuperar l'autoestima dels catalanoparlants.
L'Advocacia Catalana s'hi suma
El Consell de l’Advocacia Catalana també ha signat la seva adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, que s’anuncia com un acord transversal impulsat pel Govern amb l’objectiu de garantir i impulsar l’ús del català en tots els àmbits de la societat. En un comunicat, l’Advocacia Catalana celebra especialment “els compromisos adquirits en l’àmbit de la justícia, un dels sectors on els drets lingüístics encara topen amb obstacles de caràcter estructural”.
L’Advocacia Catalana, amb el seu president, Joan Martínez, ha assegurat que el Pacte recull “reivindicacions històriques” dels lletrats, com ara “la necessitat que tot el personal que presta servei al públic a l’Administració de Justícia a Catalunya acrediti el coneixement de la llengua catalana”, així com la modificació de les lleis estatals perquè aquest requisit sigui també exigible a jutges i fiscals. “Ha de posar fi a situacions tan anòmales com el fet que una part important del personal interí que atén ciutadania i professionals a les oficines judicials no entengui el català, la qual cosa vulnera els drets lingüístics i pot entorpir el funcionament normal dels jutjats”.
Amb aquesta adhesió, el Consell de l’Advocacia Catalana sosté que "reafirma la seva aposta per un sistema judicial arrelat al territori, que garanteixi la igualtat de drets i el reconeixement efectiu del català com a llengua oficial i pròpia del país".