"Defensem en català, defensem el català" és el lema de la campanya que Plataforma per la Llengua i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) han presentat, aquest dimarts a la tarda, amb el repte de promoure i normalitzar l'ús de la llengua pròpia en l'exercici professional de l'advocacia i també als estudiants de dret. L’Administració de Justícia és la que menys utilitza i respecta el català: el percentatge de sentències judicials en català l’any 2023 va caure fins al 6,56% (19.385 sentències), i només un 37% d’advocats treballen en català, segons un estudi de l’ONG del català del 2022.
Per això, les dues entitats volen conscienciar els operadors jurídics. La campanya vol evidenciar que “l’ús del català en els serveis legals no només és un dret dels clients, sinó que també en millora la qualitat”. I, pretén sensibilitzar els advocats sobre la importància dels drets lingüístics i la seva defensa, segons han explicat Joan Martínez García, president del Consell de l’Advocacia Catalana, i Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, que ha reivindicat que "hi ha molta feina a fer" i que "el canvi és possible!
Vídeos amb reconeguts advocats
A l’acte, al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, s’ha presentat un dels vídeos de la campanya, protagonitzada per reconeguts advocats, com els penalistes Anaïs Franquesa, directora del centre de drets humans Irídia; i els advocats que van defensar els independentistes catalans en el judici al Tribunal Suprem per l’1-O, com ara Marina Roig (Òmnium), Andreu Van den Eynde (ERC), Jordi Pina (Junts), així com el civilista Nàsser Aoukhiyad, i l’advocada de la Plataforma per la Llengua Marina Pellín.
“Tenim dret d’exercir en català”; “Som els responsables d’introduir el català als jutjats”; “Hi ha casos que jutges i fiscals actuen com a activistes contra el català”; “el justiciable s’ha de poder expressar en la seva llengua pròpia, si no es vulnera el dret de defensa”. Són alguns dels arguments que expressen els advocats en el vídeo, que es difondran a través de les xarxes socials.
Accions de la campanya
Plataforma per la Llengua va publicar l’any 2022 una enquesta sobre usos, actituds i representacions lingüístiques entre els advocats dels 14 col·legis de Catalunya. D’aquesta enquesta es podia extreure que l’advocacia “és un col·lectiu majoritàriament catalanoparlant que deixa de fer servir la llengua de manera majoritària quan presenta escrits o quan parla en sala”, indica l’entitat.
A més, s’ha constatat que els jutjats no respecten els drets lingüístics dels ciutadans que demanen obtenir les comunicacions en català. Segons dades del Departament de Justícia, del total de 620.465 ciutadans i intervinents en un òrgan judicial que van escollir una opció lingüística l’any 2023, només un 8% (50.164 casos) va seleccionar rebre la notificació de les resolucions judicials en català, mentre que el 92% ho demana en castellà. I, dels que demanen relacionar-se amb els jutjats en català, només un 20% de les resolucions els han estat notificades en llengua pròpia, mentre que el 80% restant (295.681 casos) no han estat respectats.
A l’acte, Iolanda Aguilar, secretària per a l’Administració de Justícia del Departament de Justícia, ha fet referència a aquestes dades que demostren l'escàs ús de la llengua catalana als jutjats, però també el recent canvi legal del dret de defensa, que obliga a respectar els drets lingüístics d'acusats i testimonis. "L'ús del català no ha de ser reivindicat com un dret processal, sinó com una qüestió d'estatuts juridicopolítica", ha assegurat.
La presentació s'ha conclòs amb un debat, en el qual ha participat David Casellas, president de la Comissió de la Llengua del Consell de l'Advocacia Catalana. "La majoria de jutges amb què parlo, m'entenen quan parlo en català, són una minoria els que no; i per tant hauríem de poder fer els judicis en català", ha manifestat Casellas. També ha reivindicat que les sentències siguin traduïdes al català quan es demani, ja que actualment hi ha eines digitals per fer-ho, "tot i el risc que triguin tres anys", com ha explicat que va passar-li amb uns clients.
Per la seva part, Mireia Plana ha admès que els advocats "estan en un entorn hostil" i per això canvien de llengua."Cal més consciència i fer entendre que es vulnera un dret quan no es respecta l'ús del català a la justícia; no ha de ser una heroïcitat", ha conclòs la responsable de Plataforma per la Llengua.
