"Està kaputt", deien a la Moncloa sobre la via unilateral independentista, just després d'aplicar l'article 155 i un cop constatat que els Mossos d'Esquadra no se sublevarien. És la mateixa sensació de pau que envaïa Mariano Rajoy aquesta setmana, amb el ple per investir Carles Puigdemont ajornat i la filtració dels missatges on el cap de llista de Junts per Catalunya denunciava que "tot havia acabat" amb el seu "sacrifici polític". Un escenari que Rajoy veu com una oportunitat per deixar pas a un candidat alternatiu que sigui investit en els terminis que dictaminin els serveis jurídics del Parlament de Catalunya.

"No n'opinem. Lògic seria atenir-se a l'informe dels lletrats" de la cambra catalana, diuen les fonts consultades a la Moncloa, després que es fessin públiques informacions on s'afirmava que aquest dimarts 30 de gener havia començat el compte enrere dels dos mesos que donarien pas a noves eleccions. Les hipòtesis —ara descartades— es basaven en un informe del Consell d'Estat de l'any 2003, quan va tenir lloc el polèmic tamayazo —el transfuguisme de dos diputats socialistes a l’Assemblea de Madrid, que va permetre l’arribada al poder d'Esperanza Aguirre—. 

La qüestió és que el posicionament de l'executiu central sobre els terminis arriba en un moment en què Rajoy dona Puigdemont per amortitzat. La vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría va insinuar-ho aquest dimarts, quan va instar el president del Parlament Roger Torrent a obrir una "nova ronda de contactes" per trobar un candidat alternatiu amb què sufocar la "discòrdia" i "salvar la situació generada" pel cap de llista de JxCat —al seu parer—. "És hora d'assumir ja en públic allò que s'ha dit moltes vegades i per molts en privat", reblava Santamaría.

Però lluny dels SMS, el fet és que Puigdemont s'erigia feia dies com la pedra a la sabata de la Moncloa per girar full del procés, inclús, arrossegant Rajoy i el PP a l'abisme. La primera constatació va ser amb la desfeta del 21-D, quan l'independentisme va revalidar majoria i Ciutadans va prendre embranzida per disputar-se l'espai de dretes amb els populars a Espanya. En segon lloc, la investidura telemàtica hauria perllongat el 155, impedint que el PNB s'obrís a negociar els pressupostos i ara que la Moncloa lluitava per recuperar terreny amb grans pactes d'Estat amb el PSOE.

Així les coses, la "normalitat" que esperen al govern espanyol passa perquè el nou candidat no sigui "ningú que visqui fora d'Espanya, sinó que estigui net" de procediments judicials, segons fonts del gabinet ministerial. Això deixaria també en escac la candidatura del líder d'ERC Oriol Junqueras, al seu parer. Aquí, els noms que sonaven a Madrid eren els de la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, o els diputats Josep Rull i Jordi Turull. "Algú que sigui capaç de recuperar el camí del diàleg i del consens, tant dins dels constitucionalistes com dels independentistes", deia la vicepresidenta.

Davant aquest escenari, la calma de Rajoy es veurà alterada per les pressions del PSOE per sufocar els ànims dels més de dos milions de vots independentistes —encara que es compleixi el somni que Puigdemont s'aparti—. Així li va exigir el secretari general Pedro Sánchez aquest dimarts. El socialista va tornar a reclamar una "resposta política" davant la crisi catalana, després del seu suport incontestable a l'aplicació de l'article 155. La crida arribava després que el PP donés allargues a una reforma de la Constitució, que cada cop té menys possibilitats de prosperar al Congrés.