"Hem de parlar d'altres temes, a altres països els debats són diferents" lamentava un dirigent del Partit Popular sobre que la premsa anés plena, un dia i un altre, del conflicte sobiranista i la corrupció. I és que a Génova són conscients que ambdues qüestions llasten les perspectives electorals de Mariano Rajoy, ara que les enquestes redoblen la puixança de Ciutadans a Espanya. L'horitzó apressa, amb la mirada posada als comicis autonòmics i locals del 2019, una conjuntura on el PSOE veu oportunitat de tòrcer també el braç a Podemos, obrint-se a un seguit d'acords d'Estat amb Rajoy. 

Segons reconeixien sengles portaveus aquest dilluns, els primers pactes passarien pel finançament autonòmic i la política d'aigua, com s'haurien emplaçat el secretari general Pedro Sánchez i el president espanyol en una conversa la setmana anterior. El fet és que tots dos àmbits afavoreixen PP i PSOE, ja que estan vinculats a la política de les comunitats, nivells on Cs i Podemos no governen –a excepció en el segon cas de Castella la Manxa–, en un moment en què el PP vol acreditar la seva capacitat de gestió, i el PSOE vol treure pit com a partit d'Estat.

Per la banda de Rajoy, aquest va llançar dissabte el crit de guerra a la formació d'Albert Rivera, a qui va titllar "d'aficionats". El dirigent espanyol veu necessitat en sortir de la "inacció" que li increpen els socialistes, en un intent de salvar el que queda de legislatura i calmar les aigües entre els qui el qüestionen al si del seu partit. Això passa per tirar endavant el finançament de les comunitats, després que alguns barons del PP es queixessin per l'endarreriment del projecte –que havia d'estar a finals de 2017– i en paral·lel als recels que Rivera va aixecar amb la quota basca entre l'electorat de dretes.

El fet és que el PSOE es bat en el cos a cos amb Unidos Podemos i per primer cop, Sánchez veu més incentius en estendre la mà al PP, que a la formació morada. Aquest canvi de "soci preferent" va ser reconegut per Ferraz al desembre i és un gir de volant que acosta el "nou PSOE" al vell PSOE d'Estat –que va perdre les primàries. I passa precisament ara que les enquestes no li són favorables a Pablo Iglesias, pròxim a les tesis sobiranistes. Per aquest motiu, els socialistes s'oposen ja de ple a una nova moció de censura contra Rajoy amb suport d'ERC i PDeCAT –encara que aquests no demanin res relatiu a la independència.

Ara bé, l'estratègia de Ferraz passa per mantenir intacte el seu tarannà d'esquerres. Primer, van proposar un impost a la banca per pagar el dèficit de la seguretat social i les pensions –que no cobreix ni el 13% de les necessitats del sistema–. I aquest dilluns van llançar condicions al PP a canvi de pactar el finançament: augmentar la inversió en educació fins al 5 per cent del PIB (fins al moment està al 3,67%), fins al 7 per cent en sanitat (està en el 5,57%), i fins al 2 per cent en dependència i serveis socials –competències totes elles que estan en mans de les comunitats.

En darrer lloc, la política d'aigua també és un tema que afecta les autonomies d'ambdós partits i on Rivera vol adentrar-s'hi per guanyar vots. "No entenem què hi fan posant-se en això" es queixaven fonts de la direcció del PP. Això passa enmig del temor que es produeixi una nova sequera a l'Estat espanyol que agreugi la conjuntura per a Rajoy, –amb l'habitual confrontació entre comunitats. I davant d'aquesta tessitura, al ministeri de Medi Ambient defensen un Pacte Nacional –tal que la formació taronja no se n'emporti els rèdits, i socialistes i populars no perdin vots.