Mariano Rajoy no actuarà judicialment contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fins que no se signi oficialment la convocatòria del referèndum. Aquesta era la posició de la Moncloa poques hores abans que el govern català fes públiques la data i la pregunta, i un cop finalitzada la reunió entre Junts pel Sí i la CUP i fet l'anunciament. Segons ha sabut El Nacional, l'executiu central manté que un anunci no constitueix delicte, com tampoc ho va ser l'acte de fa unes setmanes, on 140 alts càrrecs del Govern es van comprometre a fer el referèndum i aplicar-ne el resultat. 

"És una exteriorització a la qual neguen caràcter jurídic. No aporta res diferent d'allò que han estat dient les darreres setmanes", va dir el portaveu del govern, Íñigo Méndez de Vigo, aleshores. El menysteniment de la Moncloa es va estendre al dia 29 de maig, un dels darrers dies en què es va reunir el Pacte Nacional pel Referèndum sense fixar pregunta. "L'anunci de l'anunci" és com fonts de vicepresidència van qualificar aquella trobada. De fet, al Partit Popular consideren que aquest cop tampoc se signarà res en ferm, segons el coordinador general, Fernando Martínez Maíllo.

Per tant, tampoc hi hauria indicis legals per obrir la via penal encara. "El Govern d'Espanya no és d'anunciar, és d'actuar, i quan hàgim d'actuar actuarem", va dir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en un acte a Barcelona. És com es va fer l'any 2014. L'expresident Artur Mas va signar la convocatòria del 9-N un dissabte i el mateix dilluns, sis hores després que l'executiu espanyol en presentés el recurs al Tribunal Constitucional, aquest va reunir d'urgència els 12 magistrats per suspendre per unanimitat la llei de consultes. 

En cas de persistir en l'avanç de la celebració referèndum, com es preveu, el govern central seguiria aplicant els ressorts "proporcionals" de l'estat de dret i la seva "força". El següent pas podria ser la via penal contra Puigdemont. Això arribaria després del precedent que el TC notifiqués personalment el president de la Generalitat, a tots els consellers, i alts funcionaris, del deure "d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió" de la partida pel referèndum als pressupostos catalans, com va anunciar Santamaría el 31 de març. 

Així les coses, a la Moncloa no volen anunciar futurs escenaris. Primer, perquè seran reactius a les decisions del govern català; segon, perquè volen evitar la "victimització", segons fonts de l'executiu central. Sobre això, el diputat del PNB i reconegut jurista, Mikel Legarda, va explicar en una entrevista amb aquest diari que l'Estat no podria utilitzar "la força contra una majoria". Finalment, fonts de vicepresidència insisteixen que el referèndum no es farà, sinó que anunciar-lo és la forma "d'agitar les bases" del PDeCAT, en la batalla interna –i presumpta– amb ERC, de cara a unes eleccions.

Les accions polítiques sí que es podrien posar en marxa a partir d'aquest divendres. El president espanyol no descarta la possibilitat de celebrar una cimera amb les principals forces. "No m'ho he plantejat, és una qüestió processal", va insistir Rajoy fa un parell de setmanes, després que el nou portaveu socialista, José Luis Ábalos, així ho demanés. Per al cap de govern l'important era seguir en converses amb PSOE i Ciudadanos, i que hi hagués "acord" sobre la unitat d'Espanya. I el mateix De Vigo fa afirmar que la "interlocució" n'era constant.

Les principals formacions han mogut fitxa. El secretari general socialista, Pedro Sánchez, va garantir a Rajoy el seu suport per evitar el referèndum a través d'una trucada, un cop recuperat el tron de Ferraz. Fonts de vicepresidència asseguren que Albert Rivera també està al cas de forma contínua i ja n'ha manifestat el seu suport. L'únic partit que s'ha desmarcat és Podemos: no accepta el referèndum unilateral, com va dir Pablo Iglesias, però ell i Alberto Garzón tampoc voldrien formar part de la cimera constitucionalista.

Aquesta taula seria parcialment nova. L'any 2015 Rajoy també va citar els dirigents del PSOE, Podemos, UPyD i Unió amb la declaració de Junts pel Sí i la CUP per posar en marxa l'Estat propi. I fins que no arribi, la roda de premsa d'aquest divendres –posterior al Consell de Ministres–suposarà un nou intent de cridar al diàleg i acusar la Generalitat "d'estar en mans dels radicals" de la CUP.