Petroli, armes nuclears i el TPI: què han pactat Trump, Xi i Putin a porta tancada?

La primera cimera trilateral entre Donald Trump, Xi Jinping i Vladímir Putin no s'ha quedat en la fotografia històrica ni en les declaracions solemnes sobre la pau mundial que els tres líders han expressat durant la primera part de la seva trobada a la Villa Quilin de Shenzhen, la que han escenificat davant dels mitjans i en les que han fet proclames sobre la responsabilitat de les tres potències en la preservació de la pau i la seguretat mundials. Però les converses més transcendents s'han donat durant la reunió que han mantingut a porta tancada durant aproximadament una hora i mitja. Posteriorment, els presidents dels Estats Units, la Xina i Rússia no han fet declaracions conjuntes, però si han fet públic un document consensuat que recull els compromisos que han volgut donar a conèixer de la seva negociació privada, i que va més enllà de les proclames sobre la pau i l'estabilitat internacional que els tres presidents havien fet davant dels mitjans. L'han batejat com a "Declaració de Pau" i inclou acords de cooperació energètica, diàleg sobre seguretat nuclear, una proposta de reforma de les Nacions Unides i una posició compartida sobre els límits dels tribunals internacionals. És, precisament, en l'apartat sobre el perill nuclear on trobem la frase més cridanera: "Una guerra nuclear no es pot guanyar i mai s'ha de lliurar".

El document consensuat i compartit inclou quatre punts: la reforma de les Nacions Unides, el petroli, el paper del Tribunal Penal Internacional (TPI) i la seguretat nuclear. A més dels temes esmentats en la declaració conjunta, la cadena estatal xinesa CCTV ha informat que els tres dirigents també van intercanviar punts de vista "sobre la crisi d'Ucraïna, la prevenció de la proliferació nuclear, la situació al Pròxim Orient i a la península de Corea". Rússia també ha publicat la mateixa declaració conjunta que es va difondre als mitjans xinesos, segons recull l'agència Reuters, a l'espera de rebre informació dels Estats Units sobre com s'han desenvolupat les converses.

La reforma de les Nacions Unides

El primer punt del document fa referència a la reforma de les Nacions Unides. Com a dirigents de tres països que formen part del Consell de Seguretat de l'ONU, s'han compromès a reformar l'organització per tal que "pugui respondre amb més eficàcia als desafiaments globals i ajustar-se a la seva missió fonamental de preservar la pau i la seguretat internacionals". No és un punt menor: els Estats Units, Rússia i la Xina són tres dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat, amb dret de veto. La seva coincidència a l'hora de reclamar una reforma de l'organització els permet presentar-se com a potències amb una responsabilitat especial en la governança mundial. El document, tanmateix, no concreta quins canvis institucionals proposen ni com s'haurien de dur a terme.

Augment del subministrament de petroli refinat

Un dels punts més concrets del document és el segon, que tracta sobre l'energia. Segons la declaració difosa pels mitjans estatals xinesos i suros, els tres països preveuen "incrementar la producció i el subministrament de productes petrolífers refinats en benefici dels països de tot el món". Els dirigents també han reafirmat "la importància de mantenir uns fluxos energètics estables". El compromís té una dimensió geopolítica evident: les tres potències volen projectar una imatge de cooperació en un sector estratègic per a l'economia mundial. Ara bé, el comunicat no concreta quins volums addicionals es produiran, quins mercats rebran aquests productes ni en quin termini s'hauria de materialitzar l'increment. Per tant, no es tracta encara d'un acord comercial amb quantitats i calendari coneguts, sinó d'una declaració de voluntat de cooperació.

Una posició compartida sobre el Tribunal Penal Internacional

Un dels apartats més políticament delicats del document és el tercer punt, que fa referència al Tribunal Penal Internacional (TPI). Els tres països defensen que cal respectar les immunitats dels funcionaris estatals i qüestionen que el tribunal i altres organismes internacionals puguin excedir-se en les seves competències. "La Cort Penal Internacional i altres organismes semblants no han d'abusar de la seva jurisdicció", afirma el document.

La formulació té una lectura especialment significativa en el cas de Vladímir Putin. El president rus té una ordre de detenció emesa pel TPI el març del 2023 per presumptes crims de guerra relacionats amb la deportació i el trasllat il·legal de nens ucraïnesos des dels territoris ocupats cap a Rússia.

La declaració conjunta no anul·la aquesta ordre ni modifica la jurisdicció del tribunal, però sí que situa els Estats Units, Rússia i la Xina en una mateixa posició política de defensa de les immunitats estatals i de crítica als organismes judicials internacionals. És un dels elements més controvertits d'una declaració que, sota el paraigua de la pau i la cooperació, també expressa una determinada visió de l'ordre mundial.

Un compromís nuclear sense calendari de desarmament

La seguretat nuclear és un altre dels grans capítols de la declaració, que es recull en el quart punt. Trump, Xi i Putin han reafirmat que "una guerra nuclear no es pot guanyar i que mai no s'hauria de lliurar". Els tres governs també es comprometen a mantenir "un diàleg sobre la reducció dels riscos nuclears i la prevenció de la proliferació" d'aquestes armes. La declaració, però, no estableix objectius de reducció dels arsenals, terminis ni un nou tractat de control d'armament. El compromís que ha transcendit és mantenir el diàleg per reduir riscos, no pas un acord de desarmament pròpiament dit.

La formulació recupera un principi que ha estat central en la diplomàcia nuclear durant dècades, però adquireix una importància especial en el moment actual. Els Estats Units i Rússia concentren els dos arsenals nuclears més grans del planeta, mentre que la Xina està ampliant el seu potencial militar. La desaparició dels últims mecanismes de control d'armes entre Washington i Moscou ha afegit encara més urgència a la necessitat de reprendre el diàleg.

Xi advoca per prohibir les armes nuclears

Trump havia situat el desarmament nuclear entre els assumptes que volia abordar durant la cimera. Més enllà del que recull el document conjunt, la cadena estatal xinesa CCTV ha informat que Xi Jinping va anar més enllà durant la reunió a porta tancada i ha defensat davant de Trump i Putin la prohibició i l'eliminació completa de les armes nuclears. "Les armes nuclears són una 'espasa de Dàmocles' que penja sobre la humanitat i han de ser prohibides de manera integral i eliminades completament, amb l'objectiu final d'establir un món lliure d'armes nuclears", hauria afirmat el president xinès, segons l'agència oficial Xinhua. La posició és significativa perquè Pequín s'ha resistit durant anys a negociar directament amb Washington sobre el seu arsenal nuclear, argumentant que els Estats Units i Rússia, que disposen de reserves molt més grans, haurien d'abordar aquesta qüestió entre ells.

Interrogants encara pendents

La declaració conjunta és, així, el principal resultat que ha transcendit de la primera reunió trilateral entre Trump, Xi i Putin. Els tres presidents han volgut mostrar que poden trobar espais de cooperació en qüestions estratègiques, des de l'energia fins a la seguretat nuclear, i que comparteixen una determinada concepció del paper de les grans potències en l'ordre internacional. Però el document també deixa interrogants importants. No concreta els compromisos energètics, no fixa objectius de desarmament i no anuncia cap avenç específic sobre la guerra d'Ucraïna, malgrat que el conflicte figurava entre els assumptes que Trump i Putin havien avançat que volien abordar. La cimera ha produït una declaració conjunta i quatre grans àmbits de cooperació, però encara caldrà veure si les paraules es tradueixen en mesures efectives.

Taiwan, l'Iran i la península de Corea, en les converses bilaterals

Més enllà dels quatre compromisos recollits en la declaració conjunta, han transcendit altres assumptes abordats durant les converses privades bilaterals. La cadena estatal xinesa CCTV ha informat que els tres dirigents també van intercanviar opinions sobre la crisi d'Ucraïna, la prevenció de la proliferació nuclear, la situació al Pròxim Orient i la península de Corea. No s'han fet públics, però, els detalls de les posicions defensades per cadascun dels presidents sobre aquestes qüestions. Taiwan també ha estat present en l'agenda diplomàtica de la cimera, especialment en la reunió bilateral entre Xi Jinping i Donald Trump. El president xinès ha demanat al seu homòleg nord-americà que faci "el que és correcte" respecte de l'illa per evitar un deteriorament de les relacions entre Washington i Pequín. Xi considera Taiwan una qüestió de sobirania i una línia vermella per a la Xina, mentre que els Estats Units mantenen compromisos de suport a la seva capacitat de defensa. La informació publicada sobre la trobada no concreta quines concessions o compromisos específics hauria reclamat Pequín.

L'Iran també ha estat un dels temes de la visita. Trump havia expressat la voluntat d'abordar el conflicte amb Xi i Putin i, en la reunió bilateral amb el president xinès, ha defensat que tots dos països tenen interès a garantir la circulació del petroli per l'estret d'Ormuz, afectat per la guerra. També ha insistit en la necessitat d'evitar que Teheran aconsegueixi armes nuclears. La Xina, que manté importants relacions energètiques amb l'Iran, no ha fet pública una posició detallada sobre aquestes converses.

La guerra d'Ucraïna també ha ocupat un lloc central en la reunió bilateral que Donald Trump i Vladímir Putin han mantingut abans de la cimera a tres. Segons ha explicat Yuri Ushakov, assessor de política exterior del Kremlin, el conflicte ha estat el principal tema de la conversa, que s'ha allargat entre 35 i 40 minuts i també ha abordat les relacions entre Washington i Moscou. Ushakov ha assegurat que la trobada havia anat molt bé i que Putin n'havia sortit amb un estat d'ànim "simplement excel·lent", però no s'ha anunciat cap acord ni cap avenç concret per posar fi a la guerra. Trump també ha plantejat a Xi Jinping la possibilitat que els Estats Units i la Xina contribuïssin a trobar una sortida al conflicte. "M'agradaria veure-la acabada", li ha dit el president nord-americà. Malgrat aquestes converses, la guerra no apareix en cap dels quatre punts de la declaració conjunta que han fet pública les tres potències.