Cap jutjat de Barcelona sembla interessat en les querelles dels independentistes catalans, amb les quals demanen que s'investigui qui el va espiar amb el programari Pegasus, propietat del grup israelià NSO. Han passat dues setmanes des que Òmnium Cultural i la CUP van presentar les seves querelles i encara no tenen un jutjat assignat que examini les seves peticions. Aquest dilluns es va saber que el titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, en rebre els querelles perquè ja té una causa oberta contra Pegasus des de l’octubre de 2020 per dos líders d’ERC espiats, va ordenar que els escrits d’Òmnium i la CUP s’enviessin al deganat per ser repartits entre un dels 33 jutjats d’instrucció que hi ha a Barcelona. El mateix dilluns, el gabinet de premsa del TSJC va informar que la querella d'Òmnium ha recaigut en el titular del jutjat d'instrucció 21 de Barcelona, el qual ja ha demanat a la fiscalia que, abans de l'admissió a tràmit, informi sobre la competència. Pel que fa a la querella de la CUP li ha tocat per repartiment a la magistrada del jutjat d’instrucció 22 de Barcelona, la qual recentment ha retornat la querella al titular del jutjat d’instrucció 32, el magistrat José Antonio Cruz.
Així, mentre un jutge de l’Audiència Nacional de Madrid només va trigar un dia a admetre a tràmit la querella del president Pedro Sánchez i de la ministra Margarita Robles, als jutjats de Barcelona es passen les querelles com una patata calenta. La Fiscalia de Barcelona ha informat que el fiscal especialitzat en delictes informàtics analitza les querelles d’Òmnium i la CUP, confeccionades per l’advocat Benet Salellas, per informar si considera procedent que aquestes s’investiguin per separat o s’acumulin a la causa oberta des de fa un any i mig per les querelles presentades pel penalista Andreu Van den Eynde, en nom del llavors president del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, i del regidor republicà Ernest Maragall, a qui WhatsApp els va avisar que els havien infectat els seus telèfons el 2019. Davant la devolució de la querella de la CUP, el jutjat d’instrucció 32 de Barcelona ha obert ara unes diligències indeterminades i ha preguntat a la fiscalia si la querella dels cupaires s’ha d’acumular a la ja existent d’ERC o no. Si hi ha discrepància en la competència entre jutjats, ho ha de resoldre l’Audiència de Barcelona. És a dir, poden passar més setmanes sense que s’analitzi el fons de les peticions dels querellants.
Mateix jutjat
Tot i saber l'embolic creat pel jutjat d'instrucció 32 de Barcelona , l’ANC, amb el seu advocat Antoni Abad, ha anunciat aquest dimecres que també presentava la seva querella per haver estat espiats amb programari maliciós davant del jutge José Antonio Cruz perquè ja té la causa oberta per Pegasus. Caldrà veure si els deriva a repartiment, com els primers. Els espiats d’ERC, com el president Pere Aragonès, i els de Junts encara no han presentat les seves querelles, i tampoc se sap res dels escrits que prepara el Govern a través dels Serveis Jurídics de la Generalitat. Per la seva part, l’exdiputat Josep Costa i el president Quim Torra van optar per presentar una demanda contenciosa administrativa contra el govern espanyol per haver vulnerat els seus drets.
Perill de macrocausa
Hi ha juristes que troben encertada l’actuació del titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, ja que manifesten que no se sap del cert l’autor que va usar Pegasus o qui el va encarregar, tot i que el govern espanyol i el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) han admès que han espiat divuit persones, entre elles el president Pere Aragonès, i han justificat que tenien l’aval del jutge del Tribunal Suprem davant els aldarulls de la tardor del 2019 a Barcelona contra la sentència del Suprem contra els líders independentistes catalans, amb les mobilitzacions promogudes per Tsunami Democràtic. A Catalunya s'ha pres com una burla que s'hagi assegurat que se sospitava que Aragonès estava en contacte amb els CDR i el moviment del carrer, a part de mostrat un total desconeixement de la pluralitat social catalana.
Un altre motiu per no acumular querelles és no crear macrocauses difícils de gestionar en un únic jutjat, amb els límits que va fixar la llei 41/2015, que modifica la Llei d'Enjudiciament Criminal per l'agilització de la justícia penal i evitar l’acumulació de causes, i que provoquen dilacions indegudes, que perjudiquen tant a víctimes com a acusats. No obstant això, es fa estrany que jutjats diferents facin la mateixa comissió rogatòria a Luxemburg per demanar informació a l’empresa NSO Group sobre la venda de Pegasus a l’Estat espanyol i el seu ús els espiats, com sol·licita Benet Salelles en les querelles.
En la querella de la CUP hi ha tres afectats: el periodista i exdiputat David Fernàndez, i els diputats Carles Riera i Abert Botran; en el cas d’Òmnium són tres més: l’exvicepresident Marcel Mauri, Elena Jiménez, i Meritxel Bonet, periodista i dona de l’expresident Jordi Cuixart. I en el cas de la querella de l’ANC són cinc afectats: la seva presidenta, Elisenda Paluzie, l’expresident Jordi Sànchez, quan era capdavant de l'entitat, i que se li detecta el 2017, i els membres Arià Baye, Sònia Urpí i Jordi Domingo. Per ara, són onze de les 65 persones espiades per Pegasus a Catalunya que la investigació Catalan Gate elaborada pel centre Citizen Lab ha certificat entre els anys 2017 al 2020.