La querella presentada avui per Òmnium Cultural contra l’espionatge massiu a l'independentisme català vol aclarir la implicació del govern espanyol. Per això, la querella va dirigida contra la persona jurídica de NSO Group, propietària del programari Pegasus, però, també sol·licita al titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, que ja investiga Pegasus, que demani un seguit de documentació a organismes policials estatals, a més de la declaració com a testimonis dels caps de les agències de ciberseguretat espanyoles i catalana. La CUP, que també ha presentat la querella aquest matí, sol·licita les mateixes proves documentals i testificals, ja que comparteix advocat amb Òmnium, el penalista Benet Salellas. Ara, el primer pas del magistrat José Antonio Cruz serà preguntar al fiscal del cas, que a més és especialitzat en delictes informàtics, quines proves considera adients per aprovar-les. A més, Òmnium i la CUP sol·liciten que els Mossos s’encarreguin de la investigació.

En concret,  Salellas demana que el jutge dicti una ordre europea d’investigació (OEI) al govern de Luxemburg perquè NSO, empresa israeliana  de Pegasus que té seu en aquest país europeu, detalli els ingressos  que ha rebut d’estaments espanyols del 2016 al 2022. I en la investigació espanyola demana fins a sis proves documentals: la primera és remetre ofici dirigit a la directora del Centro Nacional de Inteligencia  (CNI) perquè informi  si ha adquirit o utilitzat directament o a través de tercers  el programari Pegasus, i si l’ha utilitzat directament o a través de tercers per investigar les persones que apareixen en l’informe de Citizen Lab, i concretament els querellants;  El segon ofici és dirigit al director del Centro de Inteligencia de las Fuerzas Armadas ;el tercer, a la direcció de la Guàrdia Civil i el quart, a la direcció del Cos Nacional de la Policia perquè aclareixin si han usat Pegasus contra els afectats d’Òmnium i de la CUP  També demana que es reclami informació  a la Intervenció General de la Defensa i a la Intervenció General de l’Administració de l’Estat. A més a més, l’advocat sol·licita que les direccions de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional i del Centro Nacional de Inteligencia  aportin al jutjat còpia de tots els correus electrònics remesos des de correus corporatius al servidor d’NSO Group (@nsogroup.com).

Testificals

Pel que fa a les testificals, Òmnium i la CUP sol·liciten al jutge que citi: Rosa Díez Moles, directora general de l’Instituto Nacional de Ciberseguridad (Incibe), per tal que informi sobre totes les dades de què disposi del spyware Pegasus així com de la possible utilització del mateix en territori espanyol; i també d’Enrique Belda Esplugues, director del Centre Tecnològic de Seguretat (CETSE);. Guillermo Fernández López, cap de l’Oficina de Coordinació de Ciberseguretat del Ministeri de l’Interior, i Oriol Torruella i Torres director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, per tal que informi sobre el coneixement de Pegasus.

 El penalista  justifica la “pertinença” de testificals dels responsables de les agències encarregades del control i supervisió en matèria de ciberseguretat, tot assegurant:  “Mentre que les divisions d’informació i intel·ligència de CNI, Policia Nacional i Guàrdia Civil podrien aparèixer com els principals interessats en l’ús de Pegasus i, per tant, han de ser al nostre entendre un primer objecte de la investigació, entenem que en l’estructura estatal existeixen altres agències que no tenen per funció l’obtenció i acumulació de dades i informació sinó precisament el control de la seguretat que es posa en risc amb la utilització d’aquest tipus d’eines de ciberespionatge i que, en conseqüència, han de ser els subjectes de la investigació.”

Els delictes

El jutge Cruz va acceptar la querella  presentada per l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, i el diputat d’ERC Ernest Maragall pel delicte contra la intimitat. En la querella d’Òmnium i la CUP s’afegeix  el delicte que castiga específicament l’elaboració del programari informàtic (recollit en l’article 197 ter del Codi Penal), amb  aquesta finalitat i afirma: “Ha de ser castigat amb una pena de presó de sis mesos a dos anys o multa de tres a divuit mesos el qui, sense estar-hi degudament autoritzat, produeixi, adquireixi per al seu ús, importi o, de qualsevol manera, faciliti a tercers, (...)un programa informàtic, concebut o adaptat principalment per cometre delictes”.

En la querella es recorda que el memoràndum del Consell d’Europa inclou la presència documentada de Pegasus a Azerbaidjan (48 periodistes), Hongria (10 advocats i 5 periodistes), Polònia (advocats, fiscals i polítics) i França (5 periodistes). I ara, la investigació de Citizen Lab detalla la vigilància a 65 persones  vinculades a l'independentisme català. L'objectiu de les acusacions particulars d'Òmnium i la CUP: trobar l'autor.