La querella per maltractaments i vexacions contra la policia espanyola per part de Guillem Padilla, el jove de la dessuadora taronja, que va ser detingut brutalment en la protesta contra la sentència del Suprem, el 18 d’octubre de 2019 a Via Laietana de Barcelona, es reactiva. El Tribunal Constitucional (TC) va ordenar l’octubre passat que s’investigués si es van vulnerar drets fonamentals en la seva detenció, després que un jutjat i l’Audiència de Barcelona acordessin l’arxivament del procediment perquè no hi va veure cap irregularitat.
Davant l’ordre del TC, el titular del jutjat d’instrucció 11 de Barcelona, el magistrat Francisco González Maíllo, ha començat a demanar imatges a diferents televisions que van enregistrar la seva detenció, que es va fer viral a les xarxes. Guillem, que llavors tenia 16 anys, era assegut al terra de la Via Laietana, amb altres joves que es manifestaven de forma pacífica contra la condemna als líders independentistes. De sobte, els antiavalots de la Policia Nacional van anar a carregar contra els manifestants. Guillem es va despistar, i no es va poder aixecar i se li van tirar a sobre diversos agents, sense que ell oposés resistència.
Querellats i no investigats
L’advocada de Guillem, la penalista Norma Pedemonte, ha presentat ara un recurs a la recent providència dictada pel magistrat, ja que sosté que ha donat trasllat als vuit agents identificats en la querella "en condició de querellats i cal que sigui en condició d’investigats". Pedemonte explica que el jutge ha resolt que decidirà a qui dona la condició d’investigat en funció del resultat de les imatges.
En la querella, a més d de la detenció desproporcionada, Guillem relata que va ser vexat dins la comissaria de Via Laietana, on els agents el van mantenir hores de genolls, l’insultaven i li donaven cops. L’abril passat, però, l’Audiència de Barcelona va validar l’arxivament de la causa, sense haver-se fet cap investigació, en considerar, com el jutge instructor, que l’actuació policial va ser “proporcional” perquè “hi havia un setge” a la Prefectura Superior de la Policia. El tribunal també criticava que el “terra era ple d’objectes” que s’haurien llençat al cordó policial.
Moment de la detenció a la Via Laietana / Pau Venteo
Menor criminalitzat
El jutge de Barcelona també qüestionava l’actuació de Guillem, ja que indicava que juntament amb altres tres nois eren acusats de desordres públics i atemptat contra l’autoritat durant els aldarulls de Via Laietana, a la jurisdicció de menors. A l’estiu passat, un jutge de Menors va absoldre tots quatre joves, ja que els policies que van declarar en el judici no van aportar cap prova contra ells.
La formació Alerta Solidària va denunciar l’arxivament del cas de vexacions de Guillem sense cap investigació prèvia. I va anunciar que si el Tribunal Constitucional no els donava la raó, arribarien fins al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Per ara, no ha calgut.
Foto principal: Guillem Padilla en sortir del judici al jutjat de menors, l'any passat / ACN