L’exvicepresident primer del Parlament, Josep Costa, ha presentat una querella criminal contra la jutgessa del TSJC Maria Eugènia Alegret per la presumpta comissió del delicte de detenció il·legal, prevaricació i delicte contra la inviolabilitat parlamentària, en connexió amb un altre delicte contra l’exercici dels drets cívics. 

Costa està sent investigat pel TSJC en la causa contra la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació. L'exdiputat ja va anunciar la intenció d'interposar la querella contra Alegret el 27 d’octubre quan la jutgessa va ordenar la seva detenció per obligar-lo a comparèixer davant del tribunal després que no ho va fer el 15 de setembre, quan se’l va citar a declarar.

Alegret ha estat la ponent de totes les interlocutòries dictades contra Costa en aquest procediment i l'exdiputat la fa responsable de declarar el TSJC competent per investigar-lo el març del 2021, obviant la inviolabilitat parlamentària que el protegia. També la responsabilitza d’haver desestimat o inadmès, “de manera clarament arbitrària i aplicant interpretacions absurdes o rebuscades”, totes les accions que va dur a terme contra l’admissió a tràmit del cas i contra la comparaixença de Vox a la causa. “Catifa vermella a un partit afí a la magistrada instructora per instrumentalitzar mediàticament un procés contra adversaris polítics i cap concessió als investigats”, denuncia en un moment del text. 

Jutge predeterminat

Així mateix, tampoc no es va acceptar el recurs presentat pel també membre de la Mesa Eusebi Campdepadrós i al qual es va adherir Costa quan van deixar de ser membres del Parlament i van argumentar que el TSJC ja no tenia competència objectiva respecte a ells. Amb aquesta decisió denuncia que s’ha vulnerat el seu dret al jutge predeterminat per llei. 

A l’escrit, Costa recorda que va sol·licitar la suspensió de la seva declaració del 14 de setembre, alhora que presentava un recurs d’empara al TC invocant la necessitat de garantir la tutela judicial cautelar. La suspensió va ser denegada i en nom de Costa va comparèixer l’advocat Gonzalo Boye, al qual Alegret va interrompre quan exposava les raons per les quals el seu client havia decidit fer ús del dret a no declarar.

Actuació imparcial

“Des del mateix dia de la citació, en què l’advocat codefensor va comparèixer en nom del querellant i va confirmar la seva voluntat de no declarar, la Sra. Alegret ha manifestat un interès a ordenar la detenció del querellant impropi de qui actua imparcialment”, denuncia.

L’exdiputat argumenta que Alegret va preguntar a les parts si volien demanar alguna mesura pel fet que no hagués comparegut i que, com que no ho van demanar, va ordenar obrir una peça de situació personal i quatre dies més tard va proveir un escrit a Vox demanant-ne la detenció i el va traslladar al fiscal perquè s’hi adherís, però aquest en va informar en contra.

Detenció

El 13 d’octubre Alegret va citar el querellant i el va convidar a comparèixer voluntàriament reservant-se el dret d’ordenar-ne la detenció en qualsevol moment. Això va provocar un nou escrit de Costa i una nova inadmissió a tràmit fins que el 13 d’octubre la jutgessa va dictar interlocutòria ordenant la seva cerca, detenció i presentació davant del tribunal.

L’exdiputat de Junts assegura que aquesta ordre de detenció està plena de dades falses i inexactituds, “exterioritza una voluntat de la magistrada mancada de fonament jurídic raonable”, amb una “interpretació manifestament arbitrària i irraonable de la llei processal, i que menysprea el dret fonamental a la llibertat”.

Denuncia que la seva detenció no va complir els principis de necessitat, idoneïtat i proporcionalitat i va ser completament inútil i supèrflua. “Una pura represàlia de la magistrada”, rebla.

Assenyala que la detenció es va produir el 27 de setembre a les 10.15 hores sense haver estat prèviament notificada a les parts el dia de la seva emissió. Només se’ls va comunicar un cop feta la detenció. “L’ocultació maliciosa per part de la magistrada instructora de l’ordre de detenció demostra la intencionalitat d’executar l’ordre sense que el querellant pogués qüestionar-ne la legalitat”, denuncia. Afegeix que això el va desproveir de la tutela judicial efectiva i del dret a un procés amb totes les garanties.

Cap procurador ha signat

Tot i sol·licitar un habeas corpus, Costa va ser traslladat als calabossos del Palau de Justícia fins a les 14.30 hores, quan va ser cridat a declarar, moment en què, de nou, va plantejar la seva recusació a Alegret com a magistrada. La detenció, assegura, va durar prop de cinc hores, quan la diligència, si s'hagués arribat a celebrar, no hauria durat ni cinc minuts.

“És absolutament desproporcionat privar un investigat de la seva llibertat encara que només sigui per unes hores, per no acudir a declarar en una causa penal, tenint dret a no fer-ho, ja que en el pitjor dels casos no pot comportar una pena privativa de llibertat ni en la seva mínima expressió”, adverteix. Per tot plegat, argumenta que s’hauria vulnerat el dret a la llibertat personal, a la llibertat de moviments i el dret a no declarar.

En el darrer punt de l'escrit, Costa informa el jutjat que la querella es presenta sense la imprescindible signatura d’un procurador perquè no ha trobat cap professional disposat a signar-la "a causa de la seva singularitat". Per aquesta raó, ha sol·licitat al jutjat que remeti ofici al Col·legi de Procuradors perquè en designi un com a representant del querellant en aquest procediment.

 

A la imatge principal, l'exvicepresident del Parlament Josep Costa a la sortida del TSJC després de ser detingut / Carlos Baglietto