Dispersió ampliada. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha informat aquest divendres que la querella que va presentar per l’espionatge amb el programari Pegasus que van patir cinc dels seus membres, finalment, ha estat admesa pel titular del jutjat d’instrucció 23 de Barcelona, el 26 de juliol passat. L’ANC recorda que el maig passat va presentar aquesta querella per vulneració del dret a la intimitat i al d’associació “per l’espionatge de l’Estat espanyol” als expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, a més d’altres tres membres de l’entitat mitjançant el programa informàtic Pegasus, amb el qual es van infectar els seus dispositius mòbils entre els anys 2017 i 2020.
Així, després que el titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, que té la primera causa per l’espionatge amb Pegasus des del 2020, rebutgés les noves querelles presentades aquest any arran de la confirmació del CatalanGate, actualment hi ha sis jutjats diferents de Barcelona que tenen sobre la taula aquest espionatge a l’independentisme català: el jutjat d’instrucció 20, la querella de dos càrrecs d’ERC; el jutjat d’instrucció 21, els tres d’Òmnium; el jutjat 22, els tres de la CUP; el jutjat d’instrucció 23, els cinc de l’ANC; el jutjat d’instrucció 24, la de l’advocat Andreu van den Eynde, més el jutjat d’instrucció 32, amb la primera querella de Roger Torrent i Ernest Maragall. A banda, un jutjat d’instrucció de Madrid investiga l’espionatge patit pel penalista Gozalo Boye.
L’Assemblea acusa l’Estat espanyol
En un comunicat, l’Assemblea afirma que l’objectiu de la querella és “esbrinar qui hi ha al darrere d’aquests fets delictius”. I afegeix: “Si bé es desconeix la identitat dels autors dels fets, l’advocat de l’entitat, Toni Abat i Ninet, entén que els fets i l’interès polític que generen les persones querellants apunten que els autors haurien de ser membres dels poders públics de l’Estat.” L’ANC sosté que podrien de ser “membres del Centro Nacional de Inteligencia o alguna divisió específica de les forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional o la Guardia Civil, que hagin pogut tenir accés a aquesta eina d’espionatge”.
Abat, en anunciar-se la presentació de la querella el maig passat, va indicar que “les proves aportades evidencien la utilització del programa d’espionatge Pegasus” per tal d’accedir a converses, missatges, documents i comentaris privats dels afectats, sent constitutius d’un o més delictes de revelació de secrets i contra la intimitat.
L’advocat de l’ANC va afegir que “la utilització d’un programa d’espionatge contra ciutadans escollits pel fet de tenir unes idees polítiques concretes i per ser membres d’organitzacions de la societat civil que realitzen activitats per aconseguir els seus objectius polítics legítims, és un acte de caràcter antidemocràtic i il·legítim i, a més, implica una flagrant vulneració del dret fonamental a la intimitat”.
Els atacs als cinc membres
La querella denuncia també la vulneració del dret fonamental d’associació. “L’ús de Pegasus contra els querellants pel fet de ser membres d’una associació registrada i lícita, a més de suposar un monitoratge total i una intromissió absoluta en l’espai de la intimitat, també implica una vulneració de l’article 22 de la Constitució Espanyola". Segons explicava Abat, “tot allò que no estigui expressament prohibit per la llei, pot fer-se mitjançant el dret d’associació”.
L’Assemblea Nacional Catalana detalla els atacs als cinc querellants certificats pel grup Citizen Lap: l’anterior presidenta, Elisenda Paluzie (quatre atacs i una infecció provada, entre 2019 i 2020); l’expresident de l’entitat, Jordi Sànchez (vint-i-sis atacs entre 2015 i 2017 i 4 infeccions provades); els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS l’any 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un atac via SMS l’any 2020), i Jordi Domingo (víctima via WhatsApp l’any 2019), membre de base de l’entitat.