Els aldarulls que han passat aquestes setmanes a la ciutat de Barcelona han generat més preguntes que respostes, així com algunes de les persones que els han protagonitzat, amb la cara tapada. “No cal cremar tots els contenidors, però sí fer accions contra les forces d’ocupació”. “El dissabte molts érem allà amb ulleres i mocadors per protestar, però se’ns va dir que no ens tapéssim la cara”, explicaven en una entrevista a ElNacional.cat.
A més, ells mateixos detallaven que el fet de tapar-se la cara està justificat perquè després venen les identificacions i posteriors detencions. Però d’on surt tot plegat? Es pot comparar amb altres fets que passen arreu del món? Segons l’historiador, escriptor i professor de la Universitat de Barcelona Rodrigo Vescovi, la resposta és que sí. “Ara mateix s’estan produint dos tipus de moviments al món”, exposa.
“Uns van contra el deteriorament de les condicions de vida, contra el capitalisme. Entre aquests exemples hi podríem trobar Xile, l'Equador, el Líban, l'Iraq i Haití. Pujada del transport, impostos...”, detalla. “Això al cap d’un temps pot comportar una sèrie de discriminacions i morts, derivats d’aquesta mateixa causa. Un impost o una mesura injusta pot arribar a causar molts més morts que els que hi puguin haver en una revolta”.
D’aquesta manera, subratlla que algunes de les protestes han tombat mesures dels governs que al seu torn estaven proposades per l’FMI. “És normal que des d’altres països s’entengui que el fet de sortir al carrer serveix, fins i tot protestar amb aldarulls”.
“El que passa a Catalunya no es pot dir que sigui un moviment anticapitalista, però pot derivar en això bona part d’ell", explica el professor, amb les revoltes del 1968 al cap. “Ara per ara, és un moviment contra certs polítics. El que passa aquí neix per la independència i el que es creu que és una injustícia”. “Es busca, precisament, reclamar el que es creu que és just però des d’una heterogeneïtat molt gran”.
Així, argumenta que “molts dels que protesten ja no tenen la independència com a horitzó perquè pensen que, en un estat català, també haurien de lluitar contra la injustícia social i per la transformació social”.
De fet, des del col·lectiu Generació Primer d’Octubre insistien precisament en aquesta idea, la d’anar més enllà de la independència. “S'han de vincular les reivindicacions estudiantils amb la independència, lligar la República catalana amb millors oportunitats per a tothom. Som la generació més ben preparada i la que pitjors perspectives de futur tindrà. Alguns compaginem dues feines amb la universitat”. I posaven èmfasi en el fet d’estar “farts de tot”.
Una generació que no se sent representada per la classe política actual i que demana fets. Cal “fer accions contundents”. “La gent ja no compra el discurs de ‘som gent de pau’”, recalcaven.
I Vescovi puntualitza: “A tot arreu, una part de les mobilitzacions a priori reformistes es radicalitza”. I posa Hong Kong, Bolívia, Veneçuela i Nicaragua com a exemples, en aquest sentit. “Bona part d’aquests moviments van més enllà, estan centrats en el sistema de vida, i per tant, s’assemblen més al que va passar l’any 68 a la ciutat de Praga. I si li sumem els esclats contra receptes capitalistes a l'Equador, el Xile o el Líban ja tenim un nou 68 a la vista, és a dir, un nou sacsejament històric al món”, conclou.