Barcelona i Tarragona es podrien independitzar de la resta de Catalunya? Això és el que es pregunten aquests dies alguns unionistes després dels resultats de les eleccions del 21-D, que van revalidar la majoria independentista al Parlament de Catalunya. La solució, per alguns, podria ser ara crear una nova comunitat autònoma, Tabàrnia, que estaria formada per les zones amb més vot unionista.

El concepte no és nou. De fet, existeix des del 2012, però després que l’autoanomenada ‘majoria silenciosa’ no fos l’esperada el 21-D i no aconseguís tombar l’independentisme a les urnes, l'ocurrència ha tornat a fer fortuna entre els unionistes. De fet, aquest dimarts el terme es va convertir durant hores en trending topic mundial, amb més de 160.000 tuits, i tant mitjans de comunicació espanyols com partits polítics com ara Ciutadans s’hi van apuntar per tal d’erosionar el moviment independentista català.

Tabàrnia és un neologisme format pels topònims Barcelona i Tarragona que, segons els seus impulsors, integra les comarques on els partits unionistes haurien guanyat les eleccions: des del Maresme fins al Baix Camp. Darrere la iniciativa hi ha la plataforma Barcelona is not Catalonia (Barcelona no és Catalunya), que ja ha creat una petició a Change.org per demanar al Congrés dels Diputats un referèndum sobre la creació d’aquesta nova comunitat autònoma. Una petició que ja compta amb més de 25.500 signatures.

Ara bé, aquesta nova ocurrència de l’unionisme és desmentida pels resultats a les urnes del 21-D. No tots els territoris que s’inclouen a la suposada Tabàrnia van votar a favor dels partits unionistes i, a més a més, en algunes grans ciutats, considerades feus tradicionals de l'unionisme, va créixer el vot independentista.

Un mapa irreal

La Tabàrnia dibuixada per l'unionisme estaria formada per deu comarques: Tarragonès, Baix Camp, Alt i Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental i Occidental, i Maresme. Segons l’entitat, són les comarques on el ‘bloc del 155’ va guanyar les eleccions. Però realment va ser així?

Només a sis d'aquestes comarques va guanyar l’unionisme, a tres de les quals ho va fer amb més d’un 50% dels vots (Tarragonès, Baix Penedès i Baix Llobregat), mentre que a les altres ho va fer per sota aquest llindar (Barcelonès, Garraf i Vallès Occidental). Per contra, al Maresme, a l’Alt Penedès, al Vallès Oriental i al Baix Camp van guanyar les forces independentistes.

Així, el sobiranisme es va imposar a l’Alt Penedès amb un 55,6% dels vots i al Maresme, amb un 53,78%, mentre que al Baix Camp i al Vallès Oriental els partits independentistes van obtenir menys del 50% del suports, però superant el ‘bloc del 155’, ja que la resta de vots va anar a parar a les llistes dels comuns (que eviten ubicar-se en cap dels dos blocs). 

Si bé és cert que en algunes d’aquestes zones Ciutadans va guanyar les eleccions, no ho van fer els partits unionistes en el seu conjunt. És el cas del Baix Camp i el Vallès Oriental, on la força més votada va ser Ciutadans, però els partits del 155 van ser derrotats pels partits independentistes. Ara bé, en el cas de l’Alt Penedès i el Maresme no va guanyar ni l’unionisme ni Arrimadas. A totes dues comarques barcelonines va guanyar la llista de Puigdemont i l'independentisme va superar el 50% dels vots.

El cas més simbòlic és el de Barcelona, la capital del país. Si bé va guanyar-hi Ciutadans amb el 23,94% dels vots, les tres candidatures republicanes van imposar-se amb el 45,78% de l'escrutini a les tres forces "constitucionalistes", que van aplegar el 43,47%.

A més, un mapa més ampli de Tabàrnia, impulsat també per la plataforma Barcelona is not Catalonia, inclou algunes altres comarques com l'Alt Camp, on va guanyar l'independentisme amb més d'un 61%, i parts de la Selva, el Bages i l'Anoia, que es dividirien entre la comarca "espanyola" i la "catalana".

Tabarnia

L'independentisme creix en feus unionistes

No només el mapa de Tabàrnia és irreal, sinó que a més a més les eleccions del 21-D han servit per a trencar un altre dels mites estesos, juntament amb el que els abstencionistes eren unionistes: el vot independentista ha crescut sobretot a Tabàrnia. Dels 100.000 nous votants independentistes respecte de les eleccions del 27-S, 65.883 han estat electors de la demarcació de Barcelona i 13.767 de la demarcació de Tarragona.

En el cas de la circumscripció de Tarragona, el vot independentista també ha crescut percentualment malgrat l'augment de la participació, quan ha passat del 49,02% al 49,5%. En canvi, la suma de Ciutadans, el PSC i el PP s'ha hagut de conformar amb el 43,67% dels sufragis. A la demarcació de Girona l’aliança republicana ha retrocedit gairebé un punt percentual (-0,94%).

Aquesta tendència també s'ha pogut observar a les principals ciutats del país. A diversos municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, feus tradicionals de l'unionisme, el vot ha crescut en vots i percentualment respecte de les eleccions del 27-S. És el cas de Badalona (+1,67%), Cornellà de Llobregat (+1,55%), l'Hospitalet de Llobregat (0,95%), el Prat de Llobregat (+1,7%) o Sant Vicenç dels Horts (+1,47%). El cas més extrem és el de Badia del Vallès, el municipi menys independentista de Catalunya, on ha pujat 3,74 punts, del 14,6% al 18,34%.

Al costat contrari, és als principals feus de l'independentisme on aquestes forces han mostrat retrocessos més notables. A Manresa els partits independentistes han sumat un 0,21% menys, a Girona, un 0,59% menys; a Vilafranca del Penedès, un 0,88% menys; a Vic, un 1,39% menys; a Igualada, un 1,53% menys, i a Figueres dos punts menys.

Marcant l’agenda

De vegades l'agenda dels mitjans ja ve marcada per les circumstàncies del seu entorn, però d'altres vegades són els mitjans els que la creen aprofitant el poder que tenen. És la teoria de l'agenda-setting, segons la qual els mitjans de comunicació de masses aprofiten la seva enorme influència sobre els usuaris per determinar quins assumptes són informativament rellevants. Sembla ben bé el que ha passat amb això de Tabàrnia. De la nit al dia, els grans mitjans espanyols han començat a parlar-ne, per aprofundir en la idea de la fractura social a Catalunya.

Aprofitant la iniciativa virtual, el diari El País assegura que "l'anàlisi dels resultats de les eleccions del 21-D mostra un suport molt més alt a l'independentisme català a les províncies de Girona i Lleida que a les de Barcelona i Tarragona", i que "la diferència és de gairebé 20 punts percentuals entre Barcelona i Girona". 20minutos.es arriba a parlar de "la zona de Barcelona i Tarragona que no vol formar part de Catalunya".

Per la seva part, Libertad Digital assenyala que la Catalunya més independentista és la "més rural" i fa seves les reivindicacions: "Els arguments secessionistes dels tabarnistes parteixen de realitats que couen al separatisme, per exemple es denuncia que el vot d'un barceloní val la meitat que el de les zones més independentistes". A El Independiente reversionen alguns suposats arguments independentistes i sostenen que l’objectiu de Tabàrnia és “posar davant del mirall l’independentisme català”.

Se n’han fet ressò els principals mitjans espanyols. També han alimentat el debat els dos principals diaris editats a Barcelona, La Vanguardia i El Periódico.

Però no només els mitjans han tret rèdit d’aquesta ocurrència, sinó que alguns polítics unionistes també han aprofitat per sucar-hi pa. Començant per la llista guanyadora el 21-D, Ciutadans. La seva candidata, Inés Arrimadas, compartia un article sobre "què és Tabàrnia" i afegia: "El nacionalisme defensa una Catalunya homogènia i xoca fàcilment contra les seves pròpies contradiccions".

El mateix feia el president del partit, Albert Rivera, que amb el mapa inventat i irreal deia que "si els nacionalistes al·leguen l'inexistent dret a dividir, qualsevol pot fer-ho".

El número dos de Rivera al Congrés, Juan Carlos Girauta, recollia una entrada del portal ultra Dolça Catalunya: "Tabàrnia sí: és el moment de descomarcalitzar Catalunya". En el post s'hi diuen coses com aquesta: "Hi ha una Catalunya pencaire lliure de nacionalisme que finança la Catalunya llanuda, i a sobre decideix menys".

La Tabàrnia real

Si agafem l'escrutini del 21-D, enfrontant els blocs independentista i unionista a tots els municipis de Catalunya, el mapa que en surt és força diferent del que difon l'unionisme. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat