Aquest 2024 és any electoral a Catalunya. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, que governa en minoria parlamentària de només 33 diputats, va avançar de manera sobtada els comicis previstos pel 2025, després que caiguessin al Parlament els pressupostos generals que va pactar amb el PSC per manca de suport a la cambra legislativa. Una vegada engegada la maquinària electoral, amb els candidats de cada formació política ja determinats i ja enmig de la precampanya, amb actes de partit a les agendes i polítics creuant retrets i alguna proposta a les pàgines dels mitjans, ja es coneix la llista definitiva de formacions que es presenten als comicis i opten a aconseguir escons: el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica aquest dimecres totes les llistes que han aconseguit les signatures necessàries per presentar-se al 12-M.
🗳️ Eleccions a Catalunya 2024: calendari, candidats i tota la informació
Una vintena de candidatures es presenten a les eleccions al Parlament: d'esquerres, de dretes, independentistes, unionistes, candidatures catch all i de nínxol, partits clàssics arrelats durant dècades i novetats, amb gran presència territorial i àmplia base i d'altres minoritàries, tot un ventall ampli que mostra la diversitat i complexitat del sistema polític català. Al marge dels vuit partits ja coneguts que actualment tenen representació al Parlament —per ordre d'escons: PSC, ERC, Junts, Vox, CUP, comuns, Ciutadans i PP—, el 12-M es presenten també una dotzena de candidatures més. En total, 72 llistes: 20 a Barcelona, 19 a Tarragona, 17 a Lleida i 16 a Girona; menys que les 83 del 2021, però més que les 50 del 2017.
7 candidatures independentistes: novetats per canalitzar el desencant amb el procés
Cal destacar l'ampli ventall d'opcions independentistes que es presenten enguany, set en total, després d'un procés i una successió de fets post 1 d'octubre del 2017 que ha deixat molts electors d'aquest espai desencantats per la manca de resultats i que amenacen de castigar els partits independentistes hegemònics, ERC, Junts i la CUP, amb l'abstenció o amb un salt cap a noves formacions que es presenten com a alternativa. Aquest 12-M també concorren als comicis Alhora, la formació liderada per l'exconsellera Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera; Aliança Catalana, el partit de dreta populista i marcat discurs xenòfob de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols; el Front Nacional de Catalunya, similar a l'anterior ideològicament; i el "sobiranisme d'ordre" de Convergents, el partit de l'exconseller Germà Gordó, que es presenta només a la demarcació de Tarragona.
Novetats i diversitat entre els partits minoritaris: Frente Obrero, PACMA, PCTC, Recortes Cero
També es presenten altres formacions de caràcter divers com el Frente Obrero, de l'historiador i personalitat de les xarxes Roberto Vaquero, d'un obrerisme nacionalista espanyol i a voltes xenòfob que és molt crític amb les esquerres hegemòniques i que s'ha assenyalat com a similar al falangisme; el conegut Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA), el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC), el religiós Partit Família i Vida, el jacobí Izquierda por España, el dretà Reset-Reinicio Político i les esquerres alternatives de Per un món més just i Recortes Cero.