El diumenge de la setmana vinent, 18 de febrer, se celebren eleccions autonòmiques a Galícia. Més de 2,6 milions d'habitants estan cridats a les urnes per conformar la composició del parlament, del qual sortirà el govern de la Xunta, i encetar la XII legislatura des que el 1981 la comunitat va constituir la seva autonomia. En suma, assumiran el càrrec 75 diputats: 25 per la Corunya, 22 per Pontevedra, 14 per Lugo i 14 per Ourense. Després de quatre legislatures consecutives amb majoria absoluta amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant, el PP, ara amb el president Alfonso Rueda com a candidat, aspira a tornar a tenir mínim 38 diputats i encetar un cinquè mandat; mentre l'oposició, liderada pel BNG d'Ana Pontón, albira vents de canvi i somia de poder formar una coalició alternativa per arribar a la Xunta.
🔴 Resultats eleccions a Galicia 2024, DIRECTE | Escrutini, recompte i qui va guanyant
🔴 Eleccions a Galícia 2024, DIRECTE | Votacions, enquestes i última hora dels candidats
🗳️ Eleccions Galícia 2024: candidats i claus dels seus programes
📆 Eleccions a Galícia 2024: data, calendari electoral i horaris
Les enquestes ofereixen pronòstics dispars: si bé totes coincideixen en una victòria del PP, algunes donen per fet que Rueda aconseguirà majoria absoluta i podrà revalidar el càrrec com a president de la Xunta, i d'altres, com el sondeig del CIS, apunta a la possibilitat que els 'populars' no arribin als 38 escons i les esquerres, si arriben a un acord, puguin formar un govern alternatiu amb Pontón (BNG) de presidenta, amb el suport del PSdG-PSOE i Sumar (si aquests últims finalment aconsegueixen entrar al parlament).
Majoria absoluta del PP en les eleccions del 2020
Amb tot, es pot mirar l'any 2020 com a precedent. El 12 de juliol d'aquell any marcat per l'inici de la pandèmia de la COVID-19 van ser les darreres autonòmiques gallegues, en un context a on el PSdG-PSOE governava a algunes de les principals ciutats de la comunitat a través de pactes amb altres formacions com el BNG: a la Corunya, Santiago de Compostel·la, Ferrol, Lugo i Vigo; mentre que el BNG ho feia a Pontevedra. Amb tot, després de tres legislatures consecutives amb majoria absoluta no va haver-hi sorpresa i el PP de Feijóo va revalidar-la —amb 42 escons, un més que en 2016— i va tornar a presidir la Xunta. Una legislatura que no acabaria, ja que el 2022 va deixar el càrrec per substituir Pablo Casado com a president estatal del partit.
Finalment, l'oposició la conformarien el BNG d'Ana Pontón, que va obtenir 19 escons —tot un creixement pel que fa als 6 de 2016— i el PSdG-PSOE liderat per Gonzalo Caballero, que va repetir resultat pel que fa al 2016, amb 14. Quant a l'espai federalista a l'esquerra del PSOE, després de desintegrar-se la coalició En Marea —que en 2016 va obtenir 14 diputats—, Galícia en Comú (Podemos, Esquerra Unida i Anova) i Marea Galeguista van presentar-se per separat i cap de les dues candidatures va obtenir escó. Altres partits com els dretans Vox o Ciutadans no van arribar a obtenir escó tampoc.
Què deien les enquestes a les darreres eleccions a Galícia?
Totes les enquestes donaven per feta la victòria del PP de Feijóo, amb uns 40-42 escons, com finalment va ser-hi: Sigma dos, NC Report, Celeste-Tel, Sondaxe, GAD3, 40dB o GESOP, totes les enquestadores van coincidir en això, atorgant els 'populars' un resultat molt similar. A on es van equivocar totes estrepitosament van ser amb l'oposició. Totes les enquestes situaven el PSdG-PSOE com a segona força, amb una pinça d'entre 14 i 18 escons, i el BNG per darrere, amb un barem d'entre 13 i 14, majoritàriament, i alguna més generosa com la de GESOP fins a 17. Finalment, el Bloc Nacionalista Gallec, amb la candidatura d'Ana Pontón, va experimentar un gran creixement i va situar-se com a segona força al parlament, per davant dels socialistes, amb 19 escons. El PSdeG-PSOE es va quedar amb 14 i la tercera posició. També es van equivocar totes en atorgar Galícia en Comú entre 2 i 6 escons, quan al final van quedar-se fora del parlament.