S'ha efectuat l'obertura del judici oral contra Laura Borràs, presidenta del Parlament, per la seva gestió com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre 2013 i 2017. La fiscalia demana 6 anys de presó i 21 anys d'inhabilitació a càrrec públic per delictes de prevaricació i falsedat documental i incògnites com si Laura Borràs podrà continuar sent presidenta del Parlament ja comencen a sonar. Ara bé, aquesta obertura no implica que el judici a Laura Borràs després que el jutge no acceptés el seu últim recurs (i contra Isaías Herrero i Andreu Pujol) vagi a produir-se immediatament. Quan serà el judici? Tot dependrà de com vagi el seu procés. T'ho expliquem (i, de passada, et repassem les claus de l'assumpte).


🔴 Laura Borràs, a judici | DIRECTE

Quan serà el judici contra Borràs? Data aproximada

La data exacta del judici contra Laura Borràs, Isaías Herrero i Andreu Pujol no se sabrà fins a la tornada de les vacances d'estiu. I és que, en l'àmbit judicial, l'agost és un mes inhàbil si no hi ha una causa amb pres o mesures cautelars amb restriccions. El cas de la Institució de les Lletres Catalanes no compleix cap d'aquestes condicions, així que quedarà congelat durant un mes.

Significa això que el judici contra Borràs podria produir-se tot just acabar estiu? No, perquè cal seguir un procés. Per començar, s'espera que, al setembre, els advocats dels 3 processats (Borràs, Ferrer i Pujol), presentaran els seus escrits de defensa, juntament amb les proves, testimonis i documents que volen que estiguin en la vista.

D'altra banda, cal crear el tribunal que jutjarà als processats. Aquest ha d'estar format per 3 magistrats de la sala civil i penal del TSJC. Hi ha la possibilitat que els 3 processats recusin el tribunal. Si això passés, el judici podria demorar-se. A tall de referència, la recusació que va tenir lloc en el cas de la Taula del Parlament, de Roger Torrent, va retardar el seu judici dos mesos.

Una vegada s'hagi creat el tribunal, i no hi hagi recusacions, es podrà celebrar el judici contra Laura Borràs. En el cas que no es produeixi cap imprevist addicional, l'esmentat judici podria produir-se entre finals de 2022 i principis del 2023. ElNacional.cat t'informarà res més no es confirmi una data exacta i concreta.

El cas contra Borràs: les claus

El cas contra Laura Borràs va començar quan, a finals de 2019, Silvia López Mejía, la titular del jutjat d'instrucció 9 de Barcelona, investigava Isaías Herrero per un cas de tràfic de drogues i de moneda falsa. Durant aquest procés, els Mossos d'Esquadra van interceptar uns correus on parlava, amb un conegut, d'un "follón" (paraula textual) que es produiria si es descobrís els contractes de Ferrer amb la Institució de les Lletres Catalanes.

Mejía va estirar del fil i va descobrir proves que apuntaven a altres fets delictius, que s'haurien produït entre els anys 2013 i 2017: segons aquests indicis, Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes durant aquell període, hauria concedit 18 contractes, amb un cost total de més de 309.000 euros, a favor el seu amic, Isaías Herrero, perquè actualitzés el web de l'ILC, sense dur a terme cap concurs públic.

Va ser llavors quan es va decidir obrir un cas separat contra Laura Borràs (i involucrats) per delicte de malversació de fons, frau de subvencions, prevaricació i falsedat documental. A començaments de 2021, Borràs va anar al Suprem com investigada, però es va negar a declarar fins que no es presentessin uns informes on assegurava que es negava a haver comès cap delicte.

En paral·lel, a causa de les eleccions catalanes, Borràs va obtenir l'acta de diputada en el Parlament. La seva causa es va derivar al TSJC l'abril de 2021. Els Mossos van iniciar la investigació i, segons fonts judicials, van filtrar els registres judicials a alguns periodistes.

La magistrada Silvia López Mejía, molesta a causa de les esmentades filtracions, va decidir derivar el cas a la Guàrdia Civil. El mes de juny passat, el primer jutge d'instrucció del TSJC, Jordi Seguí, va processar Borràs, Isaías Herrero, Andreu Pujol i Roger Espar pels 4 delictes ja esmentats.

No obstant això, el juliol de 2022, la fiscalia va presentar l'escrit d'acusació amb 2 delictes en lloc de 4: prevaricació i falsedat documental, però amb el càstig més elevat que permeten els 2 delictes (els ja esmentats 6 anys de presó i 21 anys d'inhabilitació al càrrec públic).