“He perdut un amic i un col·laborador”. El president Jordi Pujol ha reaccionat així, en declaracions en exclusiva a ElNacional.cat, a la mort aquest dimarts de Lluís Prenafeta, qui va ser la seva mà dreta en un moment clau de la història contemporània de Catalunya. Pujol ha reconegut que va arribar a Prenafeta a través de la seva dona, Marta Ferrusola, que és qui li va dir -explica- “he trobat una persona que em sembla que té unes idees clares sobre el que pot ser aquesta acció”. A finals dels anys 70, Prenafeta va entrar a militar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i va tenir un paper destacat en la campanya per a les primeres eleccions al Parlament del 1980, que van obrir les portes de la Palau de la Generalitat a Pujol.
El suport de Prenafeta en els primers passos d’aquella Generalitat va ser fonamental per a les fites posteriors assolides per les polítiques que Pujol va anar desplegant al llarg dels anys. Una col·laboració que Pujol, davant de la desaparició de qui va ser un col·laborador molt estret, no vol deixar de reconèixer: “Què voleu que us digui, vist el pas d’una vida, hi ha moments en què per a emprendre grans projectes es necessita un Prenafeta; per altres coses, molta gent, però, per a molts grans projectes i per a un gran país sencer, [es necessita] un Prenafeta”.
Mà dreta des de primera hora
Pujol va situar Prenafeta al seu costat des del primer moment, nomenant-lo secretari de Presidència de la Generalitat, càrrec que va ocupar durant una dècada. “Em sento agraït per la seva col·laboració, però sobretot pel seu patriotisme”, ha subratllat Pujol, elogiant el tarannà del seu col·laborador, marcat per unes profundes conviccions patriòtiques. De fet, la dedicació de Prenafeta va ser cabdal per aixecar diversos pilars fonamentals de l’obra pujolista: la primera pedra de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amb la creació de TV3; la immersió lingüística a les escoles per entomar el redreçament de la llengua catalana després del llarg hivern franquista; la recuperació dels Mossos d’Esquadra, i la projecció exterior de Catalunya.
Després del seu pas per la Generalitat, Prenafeta va retornar a l’activitat privada, si bé va mantenir el seu interès per mantenir una influència en l’esfera pública. En aquest sentit, va crear el diari El Observador, proper a CiU, el 1990, que tindria tres anys de vida. Una dècada més tard, el 2001, va crear la Fundació Catalunya Oberta, think tank orientat a promoure el liberalisme, en el sentit d’afavorir “els valors d’una societat oberta, la llibertat, la democràcia, la democràcia i l’economia de mercat”.