El president Carles Puigdemont i el conseller Lluís Puig no dissimulen la satisfacció davant la sentència del TJUE que admet que es pot denegar una euroordre argumentant risc de vulneració de drets fonamentals i per deficiències del sistema judicial que afecti un "grup objectivament identificable de persones". "El TJUE blinda el que estem argumentant des de fa cinc anys: que estem defensant drets fonamentals i que lluitem contra un estat que ens vol perseguir per raons polítiques", ha subratllat Puigdemont en declaracions al Parlament Europeu.

🔴 Carles Puigdemont i la sentència del TJUE per les euroordres, última hora | DIRECTE

 

El TJUE ha llegit aquest matí la sentència davant les qüestions prejudicials que va plantejar el jutge instructor Pablo Llarena, després que la justícia belga rebutgés l'euroordre contra el conseller Lluís Puig, i ha argumentat que, malgrat que aquesta decisió ha de ser excepcional, es pot denegar una euroordre per vulneració de drets fonamentals. A més, el tribunal de Luxemburg ha admès que es pugui valorar per prendre aquesta decisió l'existència de deficiències del sistema judicial "que afectin la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l'interessat". Amb aquest posicionament, descarta la necessitat de demostrar que existeixen deficiències sistèmiques en l'estat emissor de l'ordre de detenció per desestimar la petició i accepta l'argument de les defenses sobre que es poden esgrimir deficiències que afecten l'independentisme.

Grup objectivament identificable

Puigdemont ha subratllat que la sentència avala la conveniència de no plantejar una defensa individual i personal des de l'exili, sinó de fer-ho col·lectivament, "en tant que representants del que en terminologia d'aquesta sentència s'anomena grup objectivament identificable, és a dir, els catalans que considerem que Catalunya és una nació". "Ara el TJUE incorpora aquest raonament a les consideracions amb què es pot rebutjar una euroordre i, per tant, ens obre un terreny per fer lluita política".

El líder independentista ha comparegut acompanyat de Puig i de l'advocat Gonzalo Boye, a peu dret a l'Eurocambra advertint que la sentència del TJUE "deixa les extradicions en via morta", atès que "posa condicions a la presentació de noves euroordres que a la pràctica les fa inviables". 

Contradiu l'advocat general

El president ha subratllat que la sentència del TJUE s'allunya del parer expressat el mes de juliol per l'advocat general del TJUE, cosa que considera "molt significativa" i poc habitual, i explicita que la decisió de la justícia belga de denegar l'entrega de Lluís Puig al Suprem estava d'acord amb la directiva marc que regula les euroordres.

Ha destacat també que la sentència considera que l'informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides pot ser tingut en compte a l'hora de rebutjar l'euroordre, tal com va fer la justícia belga.

Tornar lliure

Puigdemont, que ha subratllat la voluntat de continuar lluitant i no rendir-se, ha celebrat que avui la decisió del TJUE consolida l'argument que fa cinc anys que defensen, en el sentit que "una persecució política no té cabuda en l'ordenament de les democràcies europees".

 

"Des del primer dia que vaig arribar aquí, valoro l'escenari de tornar lliure, però no de tornar a entregar-me, a rendir-me, i avui hi estem més a prop", ha reblat.

Canvia l'escenari jurídic

De la seva banda, l'advocat Gonzalo Boye ha subratllat que la decisió d'avui del TJUE canvia l'escenari jurídic i és "tremendament positiva en termes generals i particulars" per a l'independentisme. Ha destacat que el TJUE ha establert que el Suprem no és competent i que Bèlgica va actuar correctament rebutjant l'euroordre. "Això tindrà conseqüències, més aviat que tard", ha reblat.

Puig ha destacat que, més enllà del pronunciament que l'afecta directament, la sentència havia d'establir com ha de funcionar d'ara endavant la justícia europea. "Content de pensar que Europa avui és més justa. Aplicarà més el respecte als drets fonamentals a totes les causes que puguin sorgir per als catalans o per a qualsevol altre grup de la resta d'Europa", ha subratllat.