Els inscrits del Consell de la República (CdRep) elegeixen a partir d’aquest dijous 15, des de les 9 hores, el seu nou president per als propers dos anys. Els més de 100.000 afiliats hauran de triar entre tres candidats, entre els quals hi ha el president Carles Puigdemont, que optarà a la reelecció. El fundador de Junts per Catalunya vol seguir liderant el CdRep, però s’enfronta a dos aspirants: Jordi Castellà, advocat i regidor de Canet de Mar per Primàries; i Lluís Felipe Lorenzo, periodista mallorquí. Aquest procés electoral, que s’allargarà fins al dilluns 19 a les 9 hores, s’emmarca en un context posterior a la investidura de Pedro Sánchez amb els vots de Junts i en plena negociació per fer canvis a la llei d’amnistia. A diferència dels darrers comicis, i després que les bases validessin un canvi en la reglamentació i funcionament del Consell, l’elecció del president de l’òrgan serà directa i no serà escollit per l’Assemblea de Representants.
Al llarg d’aquests quatre dies, els inscrits al Consell de la República podran exercir el seu dret a vot telemàticament a través de l’aplicació mòbil o la pàgina web de l’entitat. Des del 5 fins al 14 de febrer, s’ha dut a terme la campanya electoral per part dels tres ‘presidenciables’ al govern del Consell. Aquest executiu en funcions, que lidera Puigdemont, sosté que les eleccions que tenen lloc des d’aquest dijous i fins al dilluns esdevenen “una oportunitat per a tots els registrats de participar activament en reforçar el lideratge de la institució republicana que vol culminar el mandat de l’1-O”. La previsió és que aquests resultats es coneguin amb un termini màxim de 24 hores després que finalitzin les votacions —és a dir, que se sabrà qui ha guanyat els comicis abans del dimarts 20 a les 9 del matí—. Si els candidats volguessin presentar reclamacions sobre els resultats, hauran de fer-ho entre el 21 i 22 de febrer, qüestió que hauria de resoldre la Sindicatura Electoral en els dos dies posteriors. La proclamació definitiva del president del CdRep es farà el dissabte 24 de febrer i, a partir d’aquella data, el nou dirigent de l’òrgan podrà triar els nous membres del govern.
Els programes dels tres candidats
A través d’una entrevista interna del Consell, el president a l’exili, Carles Puigdemont, explicava que el seu projecte és “continuista” en el sentit que vol seguir situant l’entitat com un “espai de coordinació” de la unitat estratègica de l’independentisme: “Vull treballar per a sumar tots els actors independentistes en l’objectiu comú de la República catalana independent”. Paral·lelament, el també eurodiputat traça en el seu full de ruta el fet de “mantenir viu el mandat de l’1-O, la internacionalització de la causa catalana, el desplegament territorial al Principat i als Països Catalans amb l’enfortiment dels Consells Locals i Territorials o continuar implementant les idees del document ‘Preparem-nos’ i defensar la llengua i cultura catalana”. En un vídeo, Puigdemont afegia que “sense unitat” l’independentisme “no serà capaç d’aconseguir els objectius” i afirmava que aquest camí no té aturador “hi hagi les persecucions i amenaces que hi hagi”.
Per la seva banda, el regidor de l’ajuntament de Canet de Mar, Jordi Castellà, aposta per “institucionalitzar el Consell de la República com a govern provisional a l’exili de la República Catalana”. A més, Castellà s’inclina per “continuar el desplegament d’ambaixadors, recuperar l’Assemblea de Representants per redactar una Constitució provisional, fer un DNI i passaport de la República, crear un fons de defensa jurídica per als polítics i activistes, donar un termini de sis mesos a l’Estat per reconèixer el dret a l’autodeterminació i la independència de Catalunya —i si no ho fes, demanar-ho als estats membres de l’ONU— i sol·licitar el reconeixement de territori no autònom per iniciar un procés de descolonització que forci un traspàs de sobirania”. L’edil de Canet de Mar és autor del llibre ‘La Via Guineana, per fer efectiva la independència’ (2023).
El tercer candidat, Lluís Felipe Lorenzo, defensa en la seva candidatura negociar amb Algèria la creació d’un microestat a Bab-el-oued (un barri on es parlava català fins fa 60 anys, explica) amb “l’únic requisit que la llengua catalana sigui l’única llatina oficial i mantenir-hi la llibertat religiosa”. A partir d’aquí, insistiria en el “reconeixement del resultat de l’1-O sense donar marge a cap negociació que l’invalidi o que reconegui que hi va haver delicte objecte d’una possible amnistia”. Segons el periodista, “admetre l’amnistia és admetre el delicte”.