El president Carles Puigdemont exposarà aquest dimarts el "marc bàsic" que exigeix al PSOE -o al PP- per poder "obrir una negociació" per a la investidura del proper president del govern espanyol. Puigdemont fixarà aquests requisits en una conferència que pronunciarà a Brussel·les per inaugurar les jornades interparlamentàries que Junts celebrarà dimarts i dimecres a la capital belga i després que aquest partit ha deixat clar que qualsevol negociació per a la investidura ha de posar damunt la taula l'amnistia i el dret a l'autodeterminació. Fonts properes al líder independentista afegeixen que aquest dimarts Puigdemont, com a màxim responsable de les negociacions, fixarà unes "regles del joc" que es basaran en "principis internacionalment acceptats" en aquesta mena de converses.
La conferència se celebrarà l'endemà que la reunió de gairebé tres hores entre Puigdemont i la vicepresidenta del govern i líder de Sumar, Yolanda Díaz, introduís un canvi substancial a la relació del líder independentista amb l'Estat. Per primer cop des que el 2017 es va exiliar a Bèlgica, el president celebrava una trobada pública amb una representant de l'executiu espanyol i trencava l'aïllament què des de Madrid se li havia imposat. La reunió va aixecar una forta polseguera a la política espanyola. La Moncloa se'n va desmarcar tan bon punt va transcendir la visita i va circumscriure-la a l'àmbit de Sumar. Però aquest argument no va satisfer l'oposició de PP i Vox.
Regles internacionals
Puigdemont ha desmentit repetidament que hi hagués encara cap negociació oberta per a la investidura ni cap proposta a cap partit polític, i ha advertit sobre la necessitat de diferenciar entre un diàleg i una negociació. "El diàleg és previ a tota negociació; pot servir per fixar el marc en què aquesta pot discórrer, o pot servir per comprovar que no hi ha marge de negociació", advertia dijous passat a través de Twitter. Ahir, després d'entrevistar-se al Parlament Europeu amb Díaz, tant Sumar com Junts van avançar en aquest diàleg i es van comprometre, a través de sengles comunicats, a "explorar totes les solucions democràtiques" al conflicte entre l'Estat i Catalunya.
El "marc" que avui dibuixarà Puigdemont exigirà l'establiment d'unes regles clares per abordar les reclamacions de Junts pel que fa a la negociació al voltant de l'amnistia i el dret a l'autodeterminació, com a requisit imprescindible per començar a abordar les converses al voltant d'una investidura, i basarà les seves exigències en els principis reconeguts internacionalment en aquesta mena de negociacions.
Precisament les condicions en què s'havia d'abordar la taula de diàleg que es va crear entre el govern de Pere Aragonès i el de Pedro Sánchez es va convertir en una de les principals fonts de conflicte entre els diferents partits implicats, fins al punt que va acabar amb l'exclusió de Junts d'aquest fòrum. Després de mesos reclamant la presència d'un mediador a la negociació, el detonant que va provocar l'absència del partit de Puigdemont de les reunions de la mesa de diàleg va ser la imposició que els negociadors fossin membres dels respectius governs. Aquest cop, Junts vol deixar clares les condicions des del primer moment.
Expectació
La intervenció de Puigdemont, que manté a la seva mà la clau de la investidura del proper president espanyol, ha aixecat una forta expectació. Esquerra enviarà una representació encapçalada per la diputada al Congrés Teresa Jordà per seguir in situ la conferència, malgrat que Junts ha deixat clar que la seva estratègia negociadora és molt diferents a la d'ERC. El mateix Puigdemont va tenir oportunitat d'explicar-li al president Pere Aragonès les divergències estratègiques entre les dues formacions durant una conversa privada de més d'una hora que van mantenir a Prada de Conflent el passat mes d'agost quan van coincidir en l'homenatge a Pau Casals a la Universitat Catalana d'Estiu i on el polític d'ERC va apostar per una coordinació en la negociació a Madrid.
No només serà ERC qui es presentarà a l'hotel belga on Junts celebra la seva reunió interparlamentària, també la CUP enviarà representants -el diputat Carles Riera i el portaveu del secretariat nacional, Edgar Fernández- tot i que han deixat clar que viatgen a Brussel·les amb escepticisme i per recordar que la CUP "només podria concebre un escenari de diàleg amb l'Estat si incorporés, explícitament i indestriable, no només l'amnistia sinó també l'exercici de l'autodeterminació".
Sense improvisacions
Fonts properes al president a l'exili, asseguren que res del procés de negociació que s'ha d'obrir no s'està improvisant, que a Waterloo s'havien previst tant els escenaris possibles com la forma com afrontar-los, i que la possibilitat de comptar amb un vot decisiu per a la investidura del president espanyol era una de les possibilitats que hi havia damunt la taula.
Segons aquestes fonts, també l'acord sobre l'ús del català al Congrés i a Europa, que va permetre la constitució de la mesa de la Cambra baixa, forma part d'aquestes propostes ja previstes. El passat mes de febrer, vuit mesos després que el govern espanyol s'hagués compromès per escrit a sol·licitar que el català fos considerat llengua d'ús al Parlament Europeu, els eurodiputats de Junts van impulsar una pregunta al Consell de la UE a través de l'eurodiputat irlandès Chris McManus demanat informació sobre si algun país membre havia sol·licitat formalment incloure el català, el bretó, el gaèlic i el cors, com a llengües oficials a la UE. El Consell va respondre que l'Estat espanyol "mai" no havia demanat que fossin afegides com a llengües oficials de la Unió cap de les llengües oficials a Espanya diferents del castellà. Aquest incompliment va servir per avalar l'exigència de Junts que es formalitzés la petició sobre l'oficialitat del català davant les institucions europees abans de garantir el vot a la Mesa. La mateixa estratègia que, asseguren, s'aplicarà a la resta de la negociació.