El president, Carles Puigdemont, s'està convertint en un autèntic malson per al govern de Mariano Rajoy. Dilluns va desafiar les autoritats espanyoles travessant la frontera belga per viatjar a Dinamarca i participar en un debat a la universitat de Copenhaguen enmig d'una enorme expectació; dimarts va reunir-se amb diputats del Parlament danès per reclamar diàleg i denunciar des dels passadissos de Christiansborg l'empresonament i exili del seu Govern; i dimecres, un altre cop a Brussel·les, s'ha trobat amb el president del Parlament, Roger Torrent, per abordar la seva investidura, de nou envoltat de focus. Cada moviment del polític independentista aconsegueix concentrar l'atenció de la premsa europea, inclosa l'espanyola que retransmet en directe, tots i cadascuna de les seves aparicions mentre el ministeri d'Interior pentina fronteres, intentant taponar qualsevol escletxa per on pugui entrar a territori català.

Després de l'experiència de les urnes de l'1-O, que van aparèixer puntualment als col·legis electorals sense que els 6.000 policies espanyols desplegats aconseguissin interceptar-ne ni una sola, i, sobre tot, després de la posterior marxa de Puigdemont de l'Estat, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha assegurat que aquest cop el polític gironí no travessarà la frontera ni tan sols en el maleter d'un cotxe. La prioritat ja no és empresonar-li sinó que no torni. Però el calendari s'esgota. La investidura ha quedat fixada ja per al dimarts vinent i el president, un cop designat com a candidat, segueix sense descartar la possibilitat de ser present a la Cambra catalana el dia del ple.

Vigilància del CNI

El diari La Razón assegurava ahir que el CNI ha organitzat un dispositiu de vigilància que controla les 24 hores els moviments de Puigdemont i dels consellers que són a Brussel·les i que els serveis d'intel·ligència espanyols mantenen constantment informat l'executiu de Rajoy. Fonts properes a Puigdemont, en canvi, neguen que hagin aconseguit controlar els seus moviments.

De fet, aquesta suposada estreta vigilància a què Espanya té sotmès el polític català es contradiu amb el reforçament del control fronterer que s'ha activat a Catalunya des de fa dies. Dimarts, en què Puigdemont era a Dinamarca, fins a quatre policies van acudir a les portes de l'avió provinent de Copenhaguen a controlar els passatgers que desembarcaven.

La imatge més gràfica s'ha produït, però, aquest dimecres quan s'ha pogut veure la policia espanyola repassant les clavegueres del parc de la Ciutadella, la qual cosa ha fet evident fins a quin extrem arriba la preocupació del dispositiu de seguretat de l'Estat que contempla molt seriosament la possibilitat que Puigdemont arribi fins a les portes del Parlament.

Poc després que transcendís el control policial, el museu d'Història, amb una subtil mostra d'ironia, es va encarregar de recordar als investigadors que el passat del parc té molta profunditat i molts racons amagats.

Per acabar-ho d'adobar, si finalment, Puigdemont aconseguís accedir a l'interior de la Cambra catalana, el president, Roger Torrent, podria vetar l'accés dels cossos policials a l'edifici. Després que a finals de juliol la policia va entrar al Parlament, la cambra catalana va aprovar un protocol, que només va rebre el vot en contra del PP, pel qual, queda en mans del president barrar el pas o permetre l'accés dels agents, això sí, sempre amb el rostre descobert i un cop que s'hagin identificat davant dels Mossos i hagin deixat les seves armes.

Ambigüitat de Puigdemont

Des de l'entorn del president s'atribueix també a nerviosisme del govern espanyol la decisió de clausurar la delegació de la Generalitat a Brussel·les per evitar l'entrada dels membres del Govern a l'exili que acudien a la reunió convocada per Roger Torrent, tal i com s'havia anunciat.

Mentrestant, Puigdemont insisteix a jugar amb l'ambigüitat. "No puc ser més explícit que això", assegurava aquest dimecres a Brussel·les quan els periodistes li reclamaven que expliqués com pensa intervenir en el debat d'investidura i reiterava que no es pot descartar cap possibilitat.

De la seva banda, el president del Parlament li va reclamar durant la trobada, que finalment es va celebrar al Centre Maurits Coppieters, una investidura que permeti un govern efectiu el més aviat possible. El cert, és que els moviments de Puigdemont per Europa no acaben de convèncer els seus socis republicans, que es temen un nou bloqueig de la legislatura, mentre que des de la CUP es reclama concreció del seu programa.

Pel que fa Rajoy, insisteix que si el polític gironí pretén tirar endavant la investidura a distància recorreran la votació al Tribunal Constitucional i que, si ve, serà detingut.

L'escac de Puigdemont a l'Estat ha provocat que fins i tot Catalunya hagi protagonitzat la intervenció del rei Felip VI davant de l'exclusiu Fòrum de Davos que anualment reuneix l'elit econòmica i política del planeta. Allà, el monarca ha hagut de defensar de nou "la necessitat de preservar l'imperi de la llei" per explicar la suspensió de l'autogovern català i la presó i exili dels seus responsables. Falten cinc dies per a la investidura.