Ja fa temps que és evident que el tàndem que Mariano Rajoy-Pedro Sánchez contra l'independentisme suma forces per acabar amb el procés català i també ho és que cada vegada aquesta mostra d'unitat s'està incrementant.
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, sense pèls a la llengua per agafar els arguments del govern del PP i fer-se'ls seus, va deixar anar ahir a Twitter que "estem veient l'independentisme renunciar a governar a Catalunya" perquè "anteposen els interessos personals d'un català pròfug als del conjunt dels catalans i catalanes, que necessiten un govern bolcat en resoldre els problemes de la ciutadania".
Estamos viendo al independentismo renunciar a gobernar Catalunya. Anteponen los intereses personales de un catalán prófugo a los del conjunto de catalanes y catalanas, que necesitan un gobierno volcado en resolver los problemas de la ciudadanía.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 30 de gener de 2018
Davant d'això, el candidat a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, no es va poder callar i va retreure-li —també per Twitter— que "si vols parlar de pròfug com a mínim parla amb el teu senyor (Mariano Rajoy) i tingueu el valor de reactivar l'euroordre" tenint en compte que sempre parlen d'una persona "fugida de la justícia", però que també que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va rebutjar reactivar l'euroordre de detenció contra el president en funcions tal i com ho havia demanat la Fiscalia.
Querido Pedro, si quieres hablar de prófugo como mínimo habla con tu señor (@marianorajoy) y tened el valor de reactivar la euroorden. Pero dudo que tomes iniciativa alguna dado que eres el primer político de "izquierdas" que, sumando, renuncia a gobernar. Política de papel maché https://t.co/akRlr7hGlP
— Carles Puigdemont (@KRLS) 5 de febrer de 2018
I no només això. També va voler deixar clar que, a parer seu, "dubto que prenguis iniciativa alguna tenint en compte que ets el primer polític d'"esquerres" que, sumant, renuncia a governar". Precisament per tot plegat, Puigdemont ha definit la política del PSOE com a "política de paper maixé".