El jutge Pablo Llarena ha acordat rebutjar la petició de la Fiscalia de dictar una ordre europea de detenció contra el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, després de conèixer avui el seu desplaçament des de Bèlgica a Dinamarca per participar en una activitat docent. 

El magistrat veu en el moviment de Puigdemont cap a Dinamarca una estratègia per aconseguir la investidura.

L'instructor troba "raonable" la petició del fiscal si es contempla que "l'investigat es troba fora del territori nacional per eludir un procediment penal", però afegeix que aquesta sol·licitud s'enfronta a "matisos que condueixen al fet que hagi de posposar l'ordre de detenció sol·licitada".

Diu que la decisió es posposa "a un moment en què l'ordre constitucional i el normal funcionament parlamentari no en puguin resultar afectats". I s'emplaça a estudiar una nova ordre de detenció en el moment "en què el desenvolupament de la investigació permeti que l'Estat requerit pugui efectuar una completa avaluació dels fets que sustentin la petició de col·laboració".

En la seva interlocutòria, Llarena subratlla que "la jactància de l'investigat de desplaçar-se a un lloc concret, no té una altra finalitat de buscar la detenció per subvertir la finalitat d'un instrument processal que està previst per garantir l'observança de l'ordenament jurídic, convertint-lo en un mecanisme que li possibiliti eludir l'ordre legal que regeix l'activitat parlamentària".

"Davant la impossibilitat legal d'optar a una investidura sense comparèixer al Parlament, la provocació d'una detenció a l'estranger busca que l'investigat pugui proveir d'una justificació que la seva absència no respon a la seva lliure decisió com a pròfug de la justícia, sinó que és la conseqüència d'una situació que li ve imposada", afegeix Llarena.

"Es busca així afavorir —diu la interlocutòria— l'estratègia anticonstitucional i il·legal que aquest procediment està cridat a posar-hi fi, forçant, a més, un context en què poder delegar el seu vot, com si estigués en el mateix supòsit que els que estan a disposició d'aquest Tribunal i han estat provisionalment privats de la seva llibertat. D'aquesta manera, s'instrumentalitzaria la privació de llibertat per a assolir la investidura i el vot que parlamentàriament no pot obtenir, però perseverant l'investigat a eludir la seva subjecció al procés penal, evitant sotmetre a la jurisdicció nacional i oposant-se des de l'estranger a l'extradició que pugui cursar".

Ordre de detenció futura

Pel jutge, és evident que els instruments de privació de llibertat, que la Constitució espanyola i l'ordenament jurídic habiliten "per a la major eficàcia de l'ordre legal, no poden desplegar-se per facilitar la seva transgressió i ruptura".

"I la remota possibilitat que el desplaçament de l'investigat no respongui al que s'ha exposat, sinó a una exclusiva inquietud acadèmica, no fa raonable que no es contempli la possibilitat que s'expressa, obligant a posposar l'ordre de detenció a un moment —no necessàriament llunyà— en què l'ordre constitucional i el normal funcionament parlamentari no es trobin en risc per una detenció que —com el ministeri fiscal defensa— seria lògica en un altre context", diu Llarena.

Ni ridícul ni error

Sobre la retirada en el seu dia de l'ordre internacional de detenció de Puigdemont, el jutge recorda que es va fer després de constatar que les ordres de detenció, lluny de facilitar un adequat desenvolupament del procediment, "podien introduir una restricció inacceptable de l'objecte del procés, ja que en ser possible que l'Estat requerit (...) denegués parcialment l'execució de les ordres de detenció, es possibilitava una restricció del títol d'imputació per als investigats que es trobin fugats, el que —si passés— dificultaria la resposta homogènia que havia justificat l'acumulació de les actuacions davant aquest tribunal".

La interlocutòria afegeix que, contra el que van expressar "sectors interessats", la restricció del títol d'imputació per un Estat estranger que és peticionari al lliurament d'un pròfug de la justícia, "no es mostra que la qualificació penal dels fets per la jurisdicció espanyola sigui inadequada o errònia".

En tot cas, explica el jutge, la decisió de retirada de l'euroordre "no descansa en una desconfiança respecte de l'actuació jurisdiccional d'un Estat en concret, sinó en les lògiques divergències que, en delictes complexos, poden existir entre els ordenaments jurídics de diferents estats de la Unió. Unes divergències no només propiciades per la diferent opció legislativa dels parlaments, sinó també pel fet d'estar en un moment inicial de la investigació".

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat