Carles Puigdemont ha estat un dels molts catalans que s'han volgut acomiadar de Josep Espar Ticó, que ha mort la matinada d'aquest dissabte als 94 anys. Espar, advocat, mecenes i activista, va ser una figura clau de la política catalana durant el segle XX, convertint-se en tot un referent per molts altres polítics que l'han definit com un gran patriota. Entre ells, s'hi troba el president Puigdemont, que no ha dubtat en lloar la figura i la tasca d'Espar, no només política (va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya), sinó també lingüística, pel seu paper en la creació del diari Avui i la revista infantil Cavall Fort. 

El record del president Puigdemont a Josep Espar 

El president, no només s'ha referit al polític, sinó que ha fet extensiu el seu missatge de condol a tota la seva generació per la importància que va tenir en un moment molt complicat pel catalanisme i que va donar lloc a moments com els Fets del Palau o l'afer Galinsoga a finals dels 50 i principis dels 60. "L’Espar i la seva generació van fressar camins que semblaven intransitables, en condicions molt adverses i sense mitjans ni institucions. No n’eren molts, però van ser suficients per revertir la desfeta que auguraven els vencedors. Un homenot, a qui devem molt. Descansi en pau", ha escrit en una piulada. 

Des de Junts, també han volgut expressar el seu condol a la família de Josep Espar Ticó per la seva mort. "Junts per Catalunya vol expressar el seu dol per la mort de Josep Espar Ticó. Ens deixa una persona generosa, valenta i compromesa amb la llibertat de Catalunya, des del franquisme fins a l’actualitat. Un exemple de patriotisme", han escrit en una piulada. A més, també han compartit els missatges de molts altres membres del partit, que també han lamentat la pèrdua d'una figura essencial, entre els quals el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, o el secretari general de la formació, Jordi Turull. 

Guardonat pel seu compromís amb Catalunya

Josep Espar Ticó, nascut a Barcelona el 1927, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i va ser guardonat amb la Medalla d'Honor de Barcelona, la Creu de Sant Jordi, el 1984, i el Premi Canigó, el 2020 pel seu gran compromís amb Catalunya.  De fet, va estar al capdavant de moltes iniciatives encaminades a la normalització política i cultural del país, com ara la creació del diari Avui i la revista Cavall Fort, però també la distribuïdora de llibres en català L'Arc de Berà, la Fundació Universal de la Sardana i la discogràfica Edigsa.

Espar intervingué també en la recordada campanya 'Volem bisbes catalans' i en el Congrés de Cultura Catalana, del qual va ser gerent (1975-1977) i membre del seu patronat. De 1984 a 1986 va ser secretari general del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana i candidat a senador per CiU a les eleccions generals del 1979, però no va resultar escollit.