El Crans Montana Forum, una organització no governamental de debat creada el 1986, ha posat en marxa aquest matí a Ginebra l'edició número 30 de la seva reunió anual i hi ha situant entre els convidats Carles Puigdemont. El polític gironí ha estat presentat pel responsable del Fòrum, Jean Paul Carteron, com a "expresident de Catalunya, líder del moviment independentista, que avui està a l'exili".

Eurodiputat acreditació Puigdemont - M.L.

Acreditació de Carles Puigdemont com eurodiputat.

Dalt de l'escenari seguia la presentació Puigdemont, junt amb l'altres dels convidats com el primer ministres d'Afganistan, Abdullah Abdullah o el president de la República d'Armènia, Armen Sarkissian.

En una breu presentació d'un parell de minuts, el president del Fòrum ha subratllat que el debat sobre la independència no els concerneix, perquè es tracta d'un afer entre catalans i espanyols, però sí els concerneix el fet que polítics que "no han robat, no ha matat, no han estat corromputs", siguin tractats de criminals pels mitjans o puguin ser condemnats a 25 anys de presó. "Tenim un problema la UE", ha advertit.

carles puigdemont suissa ginebra

"No és acceptable que hi hagi presos polítics, que al nostre món d'avui hi hagi gent a presó perquè no pensa com el poder central", ha lamentat.

Així mateix, ha recordat que Puigdemont va rebre un milió de vots a les darreres eleccions europees amb la qual cosa va aconseguir l'acta d'eurodiputat, però ha ironitzat que el president del Parlament, l'italià Antonio Tajani, "va baixar corrents per les escales per impedir-li la entrada".

Carteron ha explicat que la presència de Puigdemont al Fòrum és per reflexionar sobre el que ha descrit com aquesta problemàtica essencial: "Es pot acceptar que un país considerat democratic i membre UE tingui a les seves presons presoners polítics persones que només han fet que pensar diferent que la polític aplicada pel poder central".

L'any passat, Puigdemont també va participar al Crans Montana Forum i ja aleshores, el responsable d'aquesta organització va denunciar que havia rebut pressions per vetar-lo.