PSOE i Sumar han arribat a un acord per eliminar del Codi Penal els delictes d'injúries i calúmnies a la Corona i altres institucions de l'Estat espanyol, tot i que es manté vigent el delicte d'enaltiment de terrorisme. Es tracta d'una iniciativa impulsada per Sumar que el Congrés va admetre a tràmit el desembre del 2023, però que fins ara ha estat encallada a la comissió de Justícia. Ho han anunciat aquest dilluns el portaveu adjunt de Sumar, Enrique Santiago, i el portaveu de la Comissió Constitucional del Grup Socialista, Artemi Rallo, juntament amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que ha destacat que la reforma "blinda la llibertat d'expressió". A l'anterior legislatura, Unides Podem ja va presentar una reforma per acabar amb els delictes de llibertat d'expressió, que va ser presa en consideració, però no va poder acabar el procés legislatiu.
Un cop descongelada la proposició de llei, ara els dos partits que componen el govern espanyol de coalició, i que tenen majoria a la Mesa del Congrés, han decidit que aquest dimarts acabi el termini per presentar esmenes al text. Si algun grup presenta esmena de totalitat, haurà d'oferir un text alternatiu i el seu debat es calcula per a la setmana que ve; si es rebutgen, es presentaran les esmenes parcials. El pas següent serà convocar la ponència, discutir les esmenes i després reunir la Comissió de Justícia, on PSOE i Sumar han acordat presentar conjuntament canvis per despenalitzar els anomenats delictes d'opinió.
Urtasun confia en el vot de Junts
Com que es tracta d'una reforma del Codi Penal, que és una llei orgànica, es requerirà la majoria absoluta del Ple per a la seva aprovació, és a dir, que el govern de coalició necessitarà els vots d'altres partits de l'hemicicle. Els signants, però, s'han mostrat convençuts que la norma tindrà un acord de tot el bloc d'investidura, incloent-hi Junts, tot i que el partit independentista anunciés la seva ruptura amb l'Executiu l'octubre de l'any passat i aquesta norma no figurés a les iniciatives que es va comprometre a donar suport.
Precisament, preguntat per si la reforma tindrà els vots necessaris dels juntaires, Urtasun ha respost que hi ha una "clara majoria" a favor de drets i llibertats. "No tinc cap dubte que totes les forces democràtiques hi donaran suport i serà una realitat", ha conclòs. El titular de Cultura ha destacat que es reforma el Codi Penal per modificar el que era una "anomalia del sistema jurídic". En aquest sentit, el ministre ha reivindicat que l'acord dona compliment a l'acord de coalició i "blinda la llibertat d'expressió" a l'Estat espanyol i ha defensat que la reforma "no desprotegeix ningú" sinó que "reforça" la llibertat d'expressió.
Complir amb el Conveni Europeu de Drets Humans
Des del PSOE, Artemi Rallo ha recordat que d'aquesta manera es vol complir amb la carta de drets fonamentals, la resolució del comitè de drets humans de Nacions Unides o el Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha condemnat Espanya tres vegades per a aquesta qüestió. Segons l'organisme europeu, la llibertat d'expressió proclamada al Conveni Europeu de Drets Humans empara manifestacions, supòsits i fets com la crema de fotografies del rei, la crítica a institucions com la Corona o les ofenses a la bandera. Rallo ha insistit que totes aquestes propostes de supressió de delictes "de cap manera debilitaran la defensa de les nostres institucions", perquè continua existint una resposta i una protecció penal referida als delictes contra l'honor que abasten tota la ciutadania.
Santiago, per part seva, ha destacat que aquest país "ha suportat condemnes penals que posen en dubte el ple exercici del dret fonamental a la llibertat d'expressió". "S'ha condemnat cantants o dibuixants de còmic per lletres de cançons o vinyetes que es consideraven injurioses respecte al cap de l'Estat, que han estat sotmesos a la pena de la banqueta, a l'escarni públic mitjançant llargs processos", ha recordat. Un dels casos que va tenir més repercussió va ser el del cantant mallorquí Josep Miquel Arenas, més conegut com a Valtònyc, que va ser condemnat per l'Audiència Nacional a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries greus a la Corona i es va exiliar més de cinc anys a Brussel·les.