Amb la publicació de l'enquesta del CIS, alguns analistes han alertat de la bretxa generacional que podria haver-hi darrere del "canvi de cicle" que comportaran les eleccions del 20D. Serien els "joves" per sota dels 40-45 anys –més concretament, la generació nascuda a partir del 70– els que podrien mantenir una tendència més acusada de vot cap a Ciutadans i Podemos. És a dir, els nous partits.

La discòrdia va saltar a Twitter, després que el politòleg Oriol Bartomeus publiqués uns gràfics on il·lustrava un augment del vot al Partit Socialista i al Partit Popular quan l'edat de l'elector era superior als 35-44 anys. La piulada va anar seguida de la rèplica d'un altre expert, Pau-Marí Klose, que criticava el fet de col·locar en el mateix sac el PP i el PSOE. Per ell, el factor edat només explica el cas dels populars, amb un electorat més envellit.

Causes del canvi

Bartomeus defensa que la hipòtesi subjacent al vot generacional mantindria una relació amb la socialització d'aquestes generacions. Els que no van viure la transició, però sí la crisi i el desprestigi dels polítics i les formes tradicionals, tendirien a apostar per la reforma del sistema. Per la seva banda, Klose afegeix que la seva ideologia estaria menys solidificada, sent possible desplaçar el seu vot, sobretot en el segment juvenil.

[embed]https://twitter.com/obartomeus/status/672491075651653632[/embed]

La perestroika de Felip VI

Klose i Bartomeus no són els únics que s'hi han pronunciat. El famós sociòleg i expert en enquestes Jaime Miquel va publicar fa uns mesos el llibre La perestroika de Felipe VI. L'autor hi explica que Espanya experimentarà en els propers anys un període de reformes, que posaran fi al bipartidisme, i en què caldrà refundar el sistema democràtic. Destaca també el paper que el sociòleg atorga als nascuts després dels 80.

Segons Miquel, aquest electorat s'identifica amb la idea de “el que tenim no ens serveix, no ens fiem dels polítics i són uns desvergonyits”. Així, el sistema s'hauria començat a trencar quan el PSOE va deixar d'atraure el vot jove l'any 2010. El fet també explicaria el creixement de Podemos els anys posteriors a l'11M, i la desfeta inadvertida dels socialistes, que s'apreciarà en les eleccions del 20D. El marge de maniobra de Pedro Sánchez seria baix, perquè la meitat dels seus votants són majors de 55 anys o més.

Alhora, el PP també compta amb un 50% del seu electorat major de 65. Tanmateix, l'especialista en dades de Politikon, María Ramos, posa èmfasi en la importància de l'abstencionisme dels joves, un grup també numèricament menor. Aquest fet convida a evitar excessius optimismes sobre el potencial revolucionari de la bretxa generacional. L'autora confirma també l'envelliment de l'electorat de socialistes i populars.

La campanya del PSOE

Sembla que el PSOE ja està alertat i combrega amb la hipòtesi del vot generacional. A dues setmanes de les eleccions, la seva web de campanya presenta un apartat dedicat al programa amb què pretén atraure el cobejat segment "jove". Sota la idea de donar-los “oportunitats”, i garantir un futur a la generació “més preparada” i que viurà “pitjor que els seus pares”, els socialistes presenten “80 mesures per a la generació dels 80”. Aquest és un bon indici del clima de desfeta entre l’electorat jove que es respira a Ferraz.

Perquè en temps de guerra, i d’eleccions, tot s’hi val, i sovint les casualitats no existeixen quan el poder està en joc.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat