Va haver-hi negociacions fins dimarts, quan el PSOE va aixecar-se de la taula de negociació. Sobre la taula, una iniciativa promoguda per entitats de tot l'Estat i partits polítics al Congrés dels Diputats: demanar que idiomes com el català, l’euskera, el gallec, l’aragonès o l’asturià tinguin els mateixos drets que el castellà. Només s'han aprovat tres dels vuit punts, però no els punts clau de la proposició no de llei. Els socialistes han justificat la "seguretat jurídica" perquè els altres punts eren "inconstitucionals" sense una reforma legislativa. La iniciativa, doncs, ha quedat aigualida i molt lluny de les expectatives. Estava signada per Unidas Podemos, ERC, JxCat, el PDeCAT, la CUP, el PNB, EH Bildu, el BNG, Compromís i Més País

Quins punts s’han aprovat? El 4, que insta el govern espanyol a “impulsar i donar suport a reformes estatutàries per a l’oficialitat de les llengües pròpies que encara no són oficials en part o la totalitat del territori on es parlen”.  El 7, que parla de “permetre l’ús administratiu de les diferents llengües entre territoris del mateix espai lingüístic, dins i fora de les fronteres administratives, sense barreres i signant acords per a la recepció recíproca de mitjans de comunicació dins aquests espais lingüístics”. És el cas de la recepció de TV3 al País Valencià. I també ha sortit el punt 8, que en termes genèrics parla de “respecte real, basat en drets i deures i en l’actuació compromesa de tots els poders de l’Estat”. Tan genèric que aquest últim punt fins i tot ha comptat amb el vot favorable del PP i Ciutadans.

 

Quins punts han naufragat? Els més essencials. Entre ells, el punt 1, per a “iniciar totes les accions perquè les llengües pròpies diferents del castellà gaudeixin del mateix reconeixement i els seus parlants dels mateixos deures i drets que es reconeixen al castellà”. També els punts que parlen del requisit de coneixement de les llengües per part dels funcionaris públics, el que reclamava que l’administració de l’Estat també funcioni en les diferents llengües o el de “posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal”.

Dimarts al matí, des de les entitats en defensa de les llengües, que havien acudit a les portes del Congrés, no les tenien totes amb el que pogués fer el PSOE, de qui depenia que prosperés la iniciativa. I, efectivament, els socialistes van plantar-se, assegurant que el conjunt del text presentat “té impossible el seu encaix en la legislació vigent sense una reforma legal i inconstitucional”. Per això instaven EH Bildu, el grup que la va presentar, a acceptar la seva esmena si volien el seu suport total. Com no s’ha acceptat, el resultat final ha estat una iniciativa aigualida.