On van dir blanc ara diuen negre. El PSC de Jaume Collboni va optar per alinear-se ahir amb el PP i Ciutadans en contra d'una declaració a favor de l'acostament dels presos polítics independentistes, cosa que manté unit el bloc del 155. Els socialistes van rebutjar la reclamació; tanmateix, això no seria una sorpresa si no fos perquè els socialistes bascos van aplaudir fa poc la decisió del govern francès d'acostar els presos d'ETA al País Basc i que, de fet, al mateix acord de govern d'Euskadi entre el PNB i el PSE s'hi inclogués aquesta mesura.
Manifestació per l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tres mesos després del seu empresonament preventiu / Sergi Alcàzar
L'Ajuntament de Barcelona va reclamar ahir l'acostament dels presos polítics a presons catalanes amb el suport dels comuns i els partits independentistes. La declaració municipal, impulsada pel tercer tinent d'alcalde d'Ada Colau, Jaume Asens, va obtenir la majoria necessària per prosperar, però la indeferencia dels socialistes va sobtar. Asens mateix va dir que el rebuig del PSC li semblava de "poca sensibilitat humanitària" i poc coherent amb la política del partit homòleg basc, el PSE, que ha treballat per l'acostament dels etarres.
PSE vs. PSC
Fa tan sols un mes els socialistes d'Euskadi van celebrar una mesura històrica del govern francès —encapçalada pel president Emmanuel Macron— que propiciava el trasllat dels presos d'ETA a presons més properes al País Basc. Els socialistes van expressar el seu suport a la mesura, que van qualificar de "positiva", i fins i tot van instar el govern espanyol a seguir el mateix camí. Des de Catalunya, el secretari primer del PSC, Miquel Iceta, també se'n va fer ressò:
El posicionament del PSE, però, no ha estat puntual, sinó que ha tingut una certa continuïtat: el 2016, després dels comicis a Euskadi, els socialistes bascos van pactar amb el PNB un acord de govern —que continua en vigor— en què s'inclou una "proposta de reorientació de la política penitenciària que fixi com a objectiu fonamental la reinserció, atengui prioritàriament les problemàtiques de més incidència humanitària i afavoreixi l'acostament de presos" al País Basc.
Per justificar aquest acord, la decisió s'emmarcava en una voluntat de convivència i de fer prevaler els drets humans, una idea que sembla que serveix per als terroristes d'ETA empresonats però no per al vicepresident Junqueras, el conseller Forn i els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.