La travessia del desert del PSC ve de lluny, fa més d'onze anys que dura. Des del 2008 que els socialistes catalans no guanyen unes eleccions a Catalunya. Va ser amb Carme Chacón com a cap de llista al Congrés, quan 1,6 milions de catalans, gairebé la meitat dels que hi van participar, van triar la papereta del PSC. A partir d'aquí va començar la caiguda lliure, perdent pel camí un milió d'electors. Ara, a les portes d'un nou cicle electoral, el PSC creu que ha tornat el seu moment i es proposa "tornar a ser el primer partit de Catalunya". És més, assegura "estar preparat per encapçalar el Govern de Catalunya". 

Així ho exposen al nou document estratègic que han enviat ja als seus quadres i que ara hauran d'esmenar, si ho volen, i ratificar al seu congrés de desembre. Aquest vespre, el primer secretari Miquel Iceta n'ha traçat les línies mestres durant la seva intervenció al consell nacional del partit. Un concalve que ha servit per aprovar repetir les mateixes llistes que l'abril passat per a les noves eleccions de novembre, tant al Congrés –amb Meritxell Batet de número 1– com al Senat –amb Manuel Cruz–. Alhora, Iceta ha aprofitat per enfocar la mirada cap al futur immediat de Catalunya, amb la sentència contra els líders independentistes a punt de sortir del forn. 

Entre les 55 pàgines del nou document que guiarà el PSC els durant els pròxims anys, els socialistes posen en valor haver estat "un partit resilient" que "vinclat pels vents de la nova política postcrisi i fortament tensionat per la bipolarització de la lògica de bàndols, ha patit escissions, desercions i dificultats electorals". Ara bé, alhora manifesta que haver mantingut la "coherència, malgrat alguns dubtes" de la seva "proposta original" és el que els ha permès mantenir "viu i reforçat" l'espai polític que representen. En aquest sentit, afirmen que "el PSC ha aguantat com cap altre partit els embats de la crisi social i política perquè té una identitat clara i definida". 

Sobre la solució política per al conflicte català, el PSC insisteix en la via del federalisme, com ja feia la famosa declaració de Granada de 2013. La proposta dels socialistes catalans passa per un gran acord entre els partits catalans, que assoleixi una majoria de dos terços del Parlament, i que després pugui ser venuda i presentada a Madrid. Com amb l'Estatut. 

La resposta del PSC a la sentència: l'amnistia no és realista

Els socialistes catalans aposten per "refer els pactes trencats". De fet, Iceta ha explicat quina serà la resposta del PSC a la sentència i ja avança que "és erroni i irresponsable generar falses expectatives sobre una eventual sol·licitud d'amnistia perquè no es correspon a la realitat política d'aquest país". En canvi, ha recordat que "els condemnats poden demanar, si volen, un indult". 

Des del PSC prometen "esforçar-se per poder tornar a la política, sigui quina sigui la sentència". I adverteixen a banda i banda: "les sentències s'han d'acatar" però "són opinables" i això vol dir respectar el dret d'expressió i manifestació. 

La força central, entre l'independentisme i la crispació de Cs

Històricament, les eleccions espanyoles havien estat un passeig per als socialistes, fins que van començar a ensopegar després de dos tripartits seguits i amb la irrupció de nous actors polítics, Podemos i Ciutadans. 

El passat 28-A el PSC ja va recuperar terreny, però no va aconseguir superar ERC. Van quedar-se a 58.000 vots d'una victòria que ara aspiren a protagonitzar. Iceta ho ha plantejat com una "segona volta" en la qual "cal sortir a guanyar per tornar a fer del PSC el primer partit de Catalunya". En uns termes similars s'ha expressat la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que ha subratllat la importància de situar el PSC com "la força central no independentista d'aquest país que aposta per un acord". 

Tots dos han esperonat les files socialistes a mobilitzar-se i "sortir a guanyar", recordant-los que el resultat del socialisme a Catalunya serà determinant per aconseguir que Pedro Sánchez pugui ser investit "sense dependre de complements ni intermediaris", "amb una majoria prou àmplia que faci impossible el bloqueig".