Com ja va passar ara fa unes setmanes amb la Mesa del Parlament, el PSC manté viva l'esperança d'acabar presidint el futur Govern de la Generalitat en espera que els partits independentistes no arribin a un acord.

Així s'ha expressat la portaveu del partit al Parlament, Alicia Romero, després que el seu grup s'hagi reunit amb Pimec. La dirigent socialista ha anunciat que el PSC es reunirà properament amb Ciutadans i el PP després de setmanes de negociacions amb els comuns. Així doncs, els socialistes mantenen, per ara, la seva voluntat de presentar el seu presidenciable, Salvador Illa, a la investidura.

De fet, el mateix líder del partit taronja a Catalunya, Carlos Carrizosa, ja ha confirmat en una entrevista a Catalunya Ràdio que abans donarà suport a un candidat constitucionalista per investir-lo president de la Generalitat, en referència al candidat del PSC, Salvador Illa, que a "un independentista que vulgui l'embat democràtic" amb l'Estat. Cal esperar el posicionament del PP, que aquest mateix matí ha iniciat la ronda de contactes amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

Pel que fa a les relacions amb els comuns, Romero ha assegurat que és "bona i cordial" i ha volgut reforçar aquest pronunciament recordant que el grup que lidera Jéssica Albiach els va donar suport a les votacions de la presidència i les vicepresidències de la cambra.

Esperant el desacord independentista (un altre cop)

Un escenari similar al d'ara és el que es va donar durant les setmanes de negociacions per la Mesa. La pugna entre JxCat i la CUP per la presidència del Parlament va fer que fins a les darreres hores els socialistes es veiessin amb possibilitats reals d'acabar presidint la institució. Finalment els anticapitalistes van cedir, Borràs va ser investida presidenta i la candidata del PSC, Eva Granados, es va haver de conformar amb la vicepresidència segona.

Ara, però, l'acord és més complex, ja que té a veure amb el Govern, la legislatura i el full de ruta de l'independentisme per als propers anys. El preacord entre ERC i la CUP ha generat cert malestar a JxCat, que se sent cada cop més pressionat per adherir-s'hi, tot i que no ho ha pactat. D'aquest principi d'acord en destaquen elements com la celebració d'un nou referèndum, la qüestió de confiança a que se sotmetrà Pere Aragonès a mig mandat per renovar les bases de l'entesa o la revisió de la taula de diàleg amb l'Estat el 2023.