El 14 d'abril del 2019, en plena campanya electoral de les eleccions del 28-A, Albert Rivera va decidir fer campanya a Errenteria, on va ser rebut amb enormes llaços grocs pels veïns de la localitat basca, que van protestar per la presència de la comitiva electoral de Ciutadans. La visita, considerada com una provocació, va acabar amb incidents i Cs va denunciar els fets davant dels tribunals. Ara, quan ha passat més d'un any dels fets, una jutgessa de Sant Sebastià ha processat un total de 23 persones per la seva participació en el que considera un "boicot" de "motivació ideològica" a un acte electoral.

Rivera, que va participar en el míting al costat de la número dos a les europees, Maite Pagazaurtundua, va acusar EH Bildu i Sortu de ser darrere de l'"assetjament" patit per militants i simpatitzants del seu partit durant aquest acte electoral. Mentre se celebrava el míting, els concentrats van insultar i van proferir crits contra ells, cosa que va obligar l'Ertzaintza a intervenir i carregar contra els manifestants després de l'acte.

Indicis de criminalitat

La jutgessa d'instrucció, després de concloure les diligències prèvies, ha dictat una interlocutòria en què considera que hi ha "indicis racionals de criminalitat" que els investigats podrien haver incorregut en delictes contra l'ordre públic i delictes electorals. Relata que en ocasió d'un acte electoral Ciutadans, partit "minoritari en militància, vots i presència" al País Basc, a Guipúscoa en general i en aquest municipi en particular, es va promoure "un boicot".

La resolució judicial assenyala que, en aquest boicot, hi va haver una "alta presència de persones, no coordinades expressament entre si," però que, aprofitant "la multitud, van portar diferents accions individuals que, sumades, tenien força i intenció intimidatòria, i van impedir la correcta celebració de l'acte electoral, legítimament autoritzat, i l'arribada i sortida dels participants en el míting com a assistents i com a ponents".

Ambient hostil

La magistrada assegura que cap dels investigats no volia que l'acte se celebrés i, per tant, "amb la seva presència en la multitud al carrer, amb els seus crits i insults, van afavorir i van fer" que aquest no es desenvolupés amb normalitat.

En aquest sentit, recorda que "van obligar a l'actuació dels agents de l'Ertzaintza, atès l'ambient intimidatori i hostil contra tots els assistents al míting, van alterar l'ordre al carrer,i van vulnerar els drets de participació política en període electoral, utilitzant la intimidació ambiental per a això, la qual van alimentar amb les seves pròpies conductes amb una clara intencionalitat de menyspreu a la ideologia dels assistents."