La reunió entre Pedro Sánchez i Alberto Nuñez Feijóo que ha trencat el gel de la investidura s’ha saldat com una conversa entre sords. Els dos principals líders espanyols s’han vist les cares durant menys d’una hora al Congrés dels Diputats i han constatat que no hi ha marge d’entesa per a un possible acord. De fet, aquesta ha estat la intenció amb la qual Feijóo s’ha plantat al Congrés dels Diputats: que el PSOE li prestés els vots per un govern en solitari en el marc d’una legislatura de dos anys negant-se per complet a l’amnistia i el referèndum. Els socialistes s'hi han negat i ja han anunciat que rebutgen la proposta de Feijóo, assenyalant que demanar deixar-lo governar només dos anys significa no prendre's la investidura "seriosament".

Després d’una campanya electoral en la qual el PP va onejar amb insistència la bandera de voler “derogar el sanchisme”, el primer que fa Feijóo per lligar l’èxit de la seva investidura és pregar la complicitat de Pedro Sánchez. I ho fa a través d’un document que planteja la idea de dos anys de legislatura del PP i que afegeix sis pactes d’Estat que, a parer del PP, “estan pendents d’escometre”.  “No renuncio al fet que algun dia els principals partits puguin caminar plegats i donar-se la mà”, ha assegurat Feijóo després de la reunió, en la qual ha confirmat que no li ha plantejat una gran coalició entre el PSOE i el PP: “Mentre Sánchez sigui líder del PSOE això no és possible”. En aquest sentit, el portaveu d’Esquerra, Gabriel Rufián, ha estat molt il·lustratiu en un missatge a X, abans Twitter.

 

L’intent frustrat de seducció al PSOE evidencia que Feijóo no té prou suports per tirar endavant la investidura del 26 i 27 de setembre. Ni els té ni té previsió de sumar-los a la causa. N’acumula un màxim de 172 (PP, Vox, CC i UPN) amb el risc que l’oferiment d’avui de pactar amb Sánchez pugui deteriorar la relació amb l’extrema dreta. Els de Santiago Abascal han deixat en l’aire la seva posició fins al moment en què es trobin amb el cap de files del PP, però en la retina tothom té registrada la retirada del suport de Vox a Cuca Gamarra per presidir el Congrés dels Diputats. Això sí, en la visita a La Zarzuela, la ultradreta va garantir el seus vots per a Feijóo.

Tot i la negativa dels socialistes, Feijóo mantindrà el full de ruta a partir del qual proposarà els mateixos pactes a la resta de partits amb qui es vol reunir fins a finals de mes. I la ronda d’entrevistes inclou el PNB i Junts per Catalunya. En aquest punt, els primers s’han cansat de tancar la porta al PP i els segons s’aferren a un silenci sepulcral que dona poques pistes, per bé que el rebuig a l’amnistia s’albira com una línia vermella difícil de superar. Per ara, el PP no té cap més contacte previst a l’agenda i fonts del partit no aclareixen si el mateix Feijóo es reunirà amb la resta de grups parlamentaris o delegarà la ronda als seus portaveus al Congrés.

Amb tot, els 27 dies que falten per a la primera sessió d’investidura poden convertir-se per al PP en una travessia eterna pel desert de la política espanyola. Sense aliats, Feijóo es pot abrasar en constatar que no té gairebé marge de maniobra per entendre’s amb ningú més. Tampoc entre els presidents autonòmics que no són de la corda del PP. El president català, Pere Aragonès, ja ha avançat que no té res a dir-li a un candidat que posa Vox en l’equació, i el lehendakari Íñigo Urkullu, amb qui Feijóo parlarà aquest dimecres a la tarda via telefònica, considera que els presidents no hi pinten res en aquesta negociació.

Sánchez li segueix el joc a Feijóo i el deixa fracassar a la investidura

Pedro Sánchez té, des d’aquest dimecres, un mes força tranquil al seu davant. Durant les pròximes setmanes —almenys fins a finals de setembre—, els focus mediàtics se situaran sobre el PP, i això dona marge al PSOE per negociar amb la resta de grups parlamentaris una investidura de Sánchez de forma més sigil·losa. A més, al líder socialista ja li va bé una primera investidura fracassada de Feijóo perquè això li permet situar-se com l’únic candidat capaç d’articular una majoria al Congrés dels Diputats.

Feijóo Sánchez Congreso
Imatge dels instants previs a la reunió entre Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez / Foto: Europa Press

Anem a pams. Si el Congrés tomba la investidura d’Alberto Núñez Feijóo, Pedro Sánchez passa automàticament, a ulls de l’electorat espanyol, a estar més legitimat per intentar arribar a acords amb Esquerra Republicana, Junts per Catalunya o Bildu. El PSOE podrà afirmar, l’endemà d’una investidura fallida del líder del PP, que l’única alternativa a una repetició electoral són els pactes amb l’independentisme. I els socialistes, a més, prometen per activa i per passiva que aquests es produiran sempre dins dels marcs de la Constitució.

Hi ha molt optimisme a Ferraz al voltant d’una futura investidura de Pedro Sánchez. Consideren que la repetició electoral és poc probable. Ara bé, això es tradueix en pactar quelcom suculent a ulls dels partits independentistes. En els darrers dies es parla sobre la possibilitat de negociar una llei d’amnistia que la vicepresidenta Yolanda Díaz defensa a capa i espasa. La líder de Sumar assegura que és “absolutament constitucional” l’amnistia, mentre que el PSOE ni ho nega ni ho confirma.

Sí que és cert que els socialistes han deixat de dir que és un mecanisme anticonstitucional, però alhora sembla que pronunciar aquesta paraula els produeixi urticària. Parlen de “solucions polítiques” i de ser “coherents” amb l’estratègia de desinflamació del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Aquest dimecres, la portaveu del PSOE ja parlava d’anar “pas a pas”, però suplicava que hi hagi “prudència” i “discreció”.

Ara mateix hi ha el dubte sobre si els acords amb l’independentisme s'anunciarien quan la investidura fallida de Feijóo encara és recent, cosa que voldria dir que els socialistes han sabut esprémer amb èxit l’escenari de discreció que els facilita un mes de negociacions del PP amb la resta de grups parlamentaris. Si no hi ha hagut cap acord, Sánchez té fins a dos mesos des del primer debat d’investidura de Feijóo per arribar a un pacte. Si tot això també fracassa, l’electorat espanyol serà cridat de nou a les urnes el 14 de gener.