El principal diari suís, el Neue Zürcher Zeitung, afirma que la sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) podria fer més fàcil l'extradició del president Carles Puigdemont si la justícia belga acceptés les peticions del jutge Pablo Llarena, però avisa que la interlocutòria "segueix aplicant la protecció contra l'extradició", cosa que beneficia els exiliats. "La sentència del TJUE permet a Llarena emetre ben aviat unes noves peticions d'extradició internacional, ara per malversació de fons públics i desobediència civil. El mateix Puigdemont, de totes maneres, ha reaccionat amb extrema calma davant la decisió de dimarts a Brussel·les. En determinades condicions, la sentència segueix aplicant la protecció contra l'extradició. És a dir, si es poden demostrar "deficiències del sistema judicial" al país que reclama l'extradició o si el trasllat posa en perill els drets fonamentals d'un individu o un grup de persones", remarca.

El diari suís insisteix que aquestes condicions fan ser optimista a Puigdemont, tot i que la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha assegurat que ara es facilita que el president sigui portat davant la Justícia espanyola. I explica com ho veu Puigdemont: "Hi ha moltes excepcions, per la qual cosa a la pràctica si hi ha noves euroordres de detenció seguiran sent inexecutables". I detalla que el president creu que "això l'acosta un pas més a la llibertat".

La sentència del TJUE, que estudiava la negativa de la justícia belga a lliurar Lluís Puig al Tribunal Suprem, adverteix que un estat membre de la UE no pot negar-se, "en principi", a executar una euroordre, però sí que pot aplicar una disposició nacional que prevegi que es pot denegar l'ordre de detenció quan "donaria lloc a la vulneració d'un dret fonamental". El TJUE admet, tal com van argumentar les defenses dels exiliats en referència al tracte que rep l'independentisme per part de la Justícia espanyola, que per denegar l'euroordre un tribunal pugui valorar l'existència de deficiències del sistema judicial "que afectin la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l'interessat". Aquest pronunciament serà clau per a la sentència que el mes d'abril haurà d'emetre el Tribunal de Luxemburg en relació amb la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

El TJUE ha donat resposta així a les qüestions prejudicials que va presentar el jutge instructor Pablo Llarena davant la negativa de la justícia belga el gener del 2021 a executar l'euroordre contra Lluís Puig. El tribunal de Brussel·les havia conclòs que el Suprem no era competent per jutjar el conseller. En resposta a aquest cop de porta, Llarena va presentar davant del TJUE diferents qüestions prejudicials en què demanava si era possible presentar una nova euroordre contra la mateixa persona i pels mateixos fets i si un estat pot denegar una euroordre argumentant vulneració de drets fonamentals. El mes de juliol l'advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour va donar la raó a Llarena i va argumentar que calia demostrar una vulneració sistèmica de drets fonamentals per denegar l'euroordre. Això no obstant, el Tribunal ha discrepat del pronunciament de l'advocat general, la qual cosa és molt poc habitual, i ha introduït múltiples matisos.

La sentència assenyala que no es pot enviar una nova euroordre si és pels mateixos fets que una anterior euroordre que ha estat denegada. I també estableix que s'ha de respectar el dret a recórrer a una instància superior, cosa que no queda garantida si el procés l'inicia directament el Tribunal Suprem.