Cinc anys després de la investidura fallida al Parlament de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat des de l'exili, l'Audiència de Barcelona ha condemnat a presó a cinc de les persones que es van manifestar davant la cambra catalana per atemptat contra l'autoritat. Aquests independentistes, que formen part del grup conegut com a 7 del 30-G, han estat condemnats a entre cinc mesos i un any de presó, mentre que dels altres dos membres, un ha quedat absolt i l'altre espera judici. Per contra, queden desvirtuades totes les imputacions per desordres públics i agressions als Mossos d'Esquadra. 

La sentència considera provat que, durant la protesta, dos dels acusats van atacar els agents que estaven reduint a un manifestant, i un altre "es va encarar de forma violenta i repetida a les forces policials, sense que consti que arribés a agredir a cap agent". També atribueix a dos dels condemnats haver empès amb una pancarta el cordó policial que bloquejava un dels accessos al Parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament, i assegura que dos més van superar "a empentes" la linia policial.  La Fiscalia demanava per a cada un dels 7 del 30-G tres anys de presó per delictes de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat. I pel delicte lleu de lesions, una multa de 600 euros a cada un i indemnitzar amb 80 euros quatre agents dels Mossos i amb 200 euros a un d’ells.

En un comunicat aquest dimecres, Alerta Solidària ha lamentat que "la investidura d'aquell 30 de gener havia de superar l'imposat 155 i escenificar una nova reafirmació nacional en la lluita per la llibertat. Contràriament a això, els traïdors d'ERC van ajornar la sessió i van començar la genuflexió respecte a la monarquia espanyola". En aquesta línia han assegurat que els encausats "sempre han tingut clar que qui va fallar aquell dia no van ser ells", que eren "al carrer complint amb el deure vers el nostre poble".

La Generalitat es va retirar de l'acusació contra els 7 del 30-G

Cal tenir en compte que la Generalitat es va retirar del procediment, fet que va provocar un efecte contrari al desitjat per les defenses dels activistes independentistes, la majoria representats per advocats d’Alerta Solidària, que van exigir aquesta retirada del Govern. La decisió de la Generalitat el 2021, un any abans que se celebrés finalment el judici, va provocar la seva suspensió quan els mossos implicats volien continuar endavant amb l'acusació. L'advocat de la Generalitat va explicar llavors que retiraven l'acusació per ordre de la Conselleria d'Interior, que estava personada en representació dels agents que van denunciar lesions: "El criteri determinant de la nostra actuació era l'existència de lesions i en aquest moment no se'n pot determinar l'autoria". 

Avui, en el seu comunicat, Alerta Solidària ha recordat els fets, donant-ne la versió: "La Generalitat va resistir-se a retirar-se tant com va poder. Finalment, va optar per no desaparèixer de la causa tot rebaixant les peticions de presó. Els mossos afectats, però, es van indignar i es van treure la careta, van renunciar a la representació de la Generalitat i van anar a cercar els serveis lletrats del feixista José Maria Fuster Fabra". Finalment, Alerta Solidària adverteix que ara, després de la sentència les parts estudiaran possibles recursos, però que tots els acusats tenen la consciència tranquil·la "Ells eren on havien de ser i van fer el que calia. Lluitar, lluitar i lluitar".

Missatge de suport de Carles Puigdemont als condemnats

El mateix Carles Puigdemont ha estat dels primers a reaccionar a la notícia de les condemnes per atemptats contra l'autoritat en la manifestació per la seva investidura fallida, quan ell ja era a l'exili el 30 de gener del 2018. I ho ha fet enviant un missatge de suport als cinc condemnats, agraint-los la seva lluita: "L’escarment d'una sentència de presó per protestar, exactament com es feia abans de la farsa de la desjudicialització... I com es continuarà fent. El meu suport a l’Abel, l’Arnau, en Cristian, en Daniel, en Guillem i en Sergi". Un missatge crític també amb l'estratègia de la desjudicialització d'ERC i el govern espanyol.