Felip VI ha exigit el respecte a la independència del Poder Judicial i "de cada jutge", a més de les "resolucions judicials", per garantir el compliment de la Constitució i de la democràcia, en el seu discurs durant el lliurament de despatxos als 160 nous jutges (119 dones i 41 homes), que formen la 72a promoció de la carrera judicial, aquest dimecres a l'Auditori del Fòrum de Barcelona. En el seu discurs, el rei espanyol ha insistit que "el Poder Judicial ha d'estar separat de la resta de poders", cosa que s'ha interpretat clarament com un advertiment al govern espanyol del PSOE i als partits independentistes catalans, que han acusat obertament de lawfare alguns jutges, com ara el magistrat Manuel García-Castellón amb la causa de Tsunami Democràtic.
La llei d'amnistia per al procés, que ara es torna a negociar al Congrés dels Diputats, també ha sobrevolat el discurs reial quan Felip VI ha insistit als jutges que compleixin el principi de "la igualtat de tothom davant la llei" i que "no s'ha d'impulsar cap interès particular, sinó l'interès general", que clarament es pot interpretar com l'amnistia que pot beneficiar el president a l'exili Carles Puigdemont. En la seva defensa de la Constitució, el rei d'Espanya ha citat l'advocat Miquel Roca, "un dels pares de la Constitució", present a l'acte. A més a més, ha honorat els guàrdies civils "assassinats" a Cadis.
Catalunya, la majoria
Un any més, la majoria dels jutges, un total de 44, aniran destinats a Catalunya, ja que es manté líder en vacants als jutjats, bàsicament per motius econòmics i per manca de vocació. Amb tot, aquesta xifra queda lluny del centenar de jutges que va reclamar la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, per fer funcionar correctament els jutjats catalans. El president del TJSC, Jesús María Barrientos, també ha reclamat, sense èxit, un complement econòmic per als jutges que treballen a Catalunya, davant l'elevada feina, i on la majoria de jurisdiccions superen els barems fixats pel Poder Judicial. A més, en aquesta promoció hi ha 14 jutges que viuen a Catalunya, el doble que a la promoció de l’any passat.
Degradació de la institució
A l’acte, a l’Auditori del Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, també hi han intervingut el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, i el director de l’Escola Judicial, Jorge Jiménez. Hi han assistit el president del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán; el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños; el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; la tinent d'alcalde Maria Eugènia Gay —en nom de l'Ajuntament de Barcelona—; la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart; així com vocals del CGPJ, membres de la sala de govern del Tribunal Suprem i els presidents de l’Audiència Nacional i dels Tribunals Superiors de Justícia, entre altres autoritats.
En la seva intervenció, el president del CGPJ, Vicente Guilarte, ha assegurat als nous jutges que la seva funció com a jutges i jutgesses “mai podrà veure's revisada en instàncies alienes a les jurisdiccionals”. Guilarte ha afegit que l’òrgan de govern dels jutges “es mantindrà vigilant davant qualsevol atac a la vostra independència, provingui d'on provingui, i hi actuarà sempre en defensa”. A més, ha instat els polítics a reparar “la degradació de la institució” i a acordar la renovació del CGPJ, que té el mandat caducat des de fa cinc anys.
Sense juristes a la família
El Poder Judicial detalla que el perfil dels integrants de la 72a promoció és el d’una dona (representen el 74,37% del total) amb una mitjana d'edat de 28 anys (els més joves en tenien 24 i el més gran, 39), que ha trigat cinc anys a preparar i aprovar l’oposició i que no prové de família de juristes, segons els resultats d’una enquesta duta a terme en ingressar a l’Escola Judicial el 2022. En concret, un 21,29% té algun familiar que exerceix una professió jurídica diferent de la de jutge o magistrat, i només el 4,52% té un membre de la carrera judicial a la família.
Només un 30% ha treballat
També s'hi detalla que durant l’etapa de preparació de l’oposició, la pràctica totalitat dels alumnes de la promoció (98,71%) van gaudir del suport econòmic dels seus pares. A més, només un 30% dels nous jutges ha treballat amb anterioritat, i d’aquests, dos de cada tres ho han fet en un sector aliè a l’àmbit jurídic. El 64,52% del total no ha treballat mai.
A més, Andalusia torna a ser l’origen de la majoria dels jutges (33), seguida de Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid (18 cadascuna), el País Valencià (16), Catalunya (14), Galícia (13), l'Aragó (11), Astúries (9), Cantàbria (6), Canàries, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia, Navarra i País Basc (4 cadascuna), i Balears i Extremadura (1 cadascuna).
S’hi afegeix que entre els motius que els van dur a triar aquesta professió destaquen especialment la seva “passió pel Dret” (el 73% es va mostrar molt d’acord amb aquesta afirmació), la independència i imparcialitat de la seva funció (73%), la funció dels jutges com a garants dels drets fonamentals (71%) i la contribució a un servei públic (66%).
Finalment, s’hi afirma que la meitat dels nous jutges i jutgesses (50%) va escollir la professió per contribuir a la lluita contra la delinqüència. L’àmbit penal torna a ser el més atractiu per als nous jutges i les noves jutgesses —el 28% voldrien exercir en aquest ordre jurisdiccional en el futur—, seguit per Violència sobre la Dona i Família (13,79% cadascuna), Menors (13,56%), Civil (12,64%), Vigilància Penitenciària (5,52 %), Contenciós-Administratiu (4,83 %), Mercantil (4,60%) i Social (3,22%).