El president interí del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Rafael Mozo, s’ha acomiadat dels seus companys en una carta en la qual anuncia que es jubila i transmet el seu punt de vista sobre la situació de bloqueig institucional que viu l’òrgan de govern dels jutges des de fa cinc anys. En la missiva, Mozo afirma que la impossibilitat de renovar el CGPJ és “un dels episodis més tristos de la nostra història democràtica” i assegura que el bloqueig es tracta d’”una anomalia institucional”. Tal com expliquen fonts jurídiques, el vocal conservador Vicente Guilarte, el de més edat, en serà el substitut per suplència a partir d’aquest dijous. Serà el tercer president des del 2013.

Mozo, vocal considerat del bloc progressista, va accedir a la presidència del CGPJ de forma interina a l’octubre del 2022, després de la dimissió de Carlos Lesmes, que va abandonar el càrrec per intentar forçar el pacte polític. Tot i que no exempt de polèmica, l’organisme que regeix els jutges va escollir Mozo de forma interina, a l’espera que el PP i el PSOE desbloquegessin la situació enquistada. Ara Mozo es jubila i se’n va de la carrera judicial denunciant “l’anomalia constitucional” que suposa que la cúpula del CGPJ porti bloquejada des del 2018, per la falta d’interès del Partit Popular.

En la carta que ha difós el mateix CGPJ, Mozo deixa el càrrec “embargat per un sentiment agredolç” que, al seu entendre, li produeix “l’anomalia constitucional que suposa la falta de renovació del CGPJ”. “La prolongació en el temps de la situació, l’absència de perspectives d’acord entre les forces polítiques i la renúncia del president Carlos Lesmes han generat un dels episodis més tristos de la nostra democràcia”, escriu el president interí.

 

Mozo també evidencia el seu full de ruta per posar solució a l’enquistament. Contradient la tesi del PP, el vocal jubilat creu que s’han de seguir les pautes de les institucions comunitàries, a partir de les quals, en primer lloc, s’han d’escollir els nous vocals del CPGJ i, a posteriori, impulsar una reforma per canviar el model d’elecció. “La recomanació de la Comissió Europea no deixa lloc al dubte: que es procedeixi a la renovació amb caràcter prioritari i que s’iniciï, immediatament després, un procés amb vista a adaptar el nomenament dels seus membres de procedència judicial”, afirma Mozo.

5 anys de bloqueig

“L’anomalia constitucional” que denuncia Mozo té l’origen l'any 2018, quan el PP va bloquejar les converses per renovar el CGPJ. Primer va ser Pablo Casado i després Alberto Núñez Feijóo va prolongar la situació tan bon punt va accedir a la presidència del partit conservador. Malgrat les súpliques de la Comissió Europea, el PP ha mantingut l’actitud de paràlisi durant cinc anys, en els quals l’organisme està funcionant amb el mandat en funcions. El CGPJ, tot i que té algunes facultats anul·lades, té la mateixa majoria conservadora que va sortir del 2013, quan Mariano Rajoy ostentava una majoria absoluta.