Un referèndum unilateral, atacs militars, 18 morts... Eslovènia va assolir la independència l'any 1991 després de viure episodis d'autèntic terror militar i d'escoltar per activa i per passiva que ni els Estats Units ni la Comunitat Europea la reconeixerien com a un país independent.

Ara, però, el president que va portar Eslovènia cap a la independència, Milan Kucan, es mostra "horroritzat" per la violència policial durant la jornada del referèndum de l'1-O perquè, segons ha explicat aquest dissabte a la nit a Preguntes freqüents a TV3, "no esperava que en un país democràtic europeu membre de la Unió Europea es pogués impedir amb violència policial un dret polític", és a dir, "el dret a defensar un dret polític".

Segons ha subratllat Kucan, la pertinença a la UE "és una gran diferència entre la nostra situació aleshores i la situació catalana" i, precisament per això, ha lamentat que "em va sorprendre de manera extraordinàriament desagradable el posicionament de la UE".

I és que Europa s'ha rentat les mans durant tot aquest temps en la qüestió catalana i, després que la repressió policial fes la volta al món, van deixar anar que el que estava passant a Catalunya, era un "afer intern espanyol". Això és justament el que Kucan no acaba d'entendre. A parer seu, si Espanya és un país membre de la UE, "hauria d'aixecar la seva veu en defensa d'aquests drets polítics fonamentals".

Procés contra el Govern

El president que va portar Eslovènia a la independència ha assegurat que ell i els seus col·laboradors no haguessin marxat a Brussel·les després de proclamar la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) perquè "ens hauríem quedat a casa per mostrar als ciutadans que estem convençuts de la decisió que hem pres".

Ara bé. També ha volgut deixar clar que desconeix els motius del president Carles Puigdemont per haver marxat a Bèlgica després de l'aprovació al Parlament de la DUI, però ha reconegut que, tot i això, "és impossible que en l'Europa democràtica, un govern escollit legalment, no només hagi estat deposat, sinó que està pràcticament a la presó".

Això, a ulls seus, "es tracta d'un procés real en contra d'ell" i, per tant, "és un element que, per si mateix, hauria de provocar la internacionalització d'aquest problema".

Experiment polític

Kucan alerta que aquest procés és una "situació  difícil per als catalans, per Espanya i per la UE" perquè, assegura, "no hi ha marxa enrere", motiu pel qual el seu desig és que "a Espanya hi hagi prou saviesa que la desperti al debat de si el marc constitucional d'Espanya està a l'alçada de les necessitats del present, del món desenvolupat i del desenvolupament democràtic de la UE".

A judici seu, "es tracta d'un experiment polític" i la pregunta que s'hauria de fer és "per què va sortir a Catalunya la necessitat de dialogar sobre la independència", fet que ell té clar que és perquè "l'estat espanyol, en el seu centralisme i el seu no reconeixement dels catalans com a nació, i en retallar l'espai d'autonomia que Catalunya ja tenia abans".

Per tot plegat, el primer president de la independència eslovena es reitera en la convicció que "la comunitat internacional no hauria de permetre que es vulneressin els drets polítics fonamentals" i, en aquest sentit, ha posat damunt la taula que "la independència és un procés complicat" perquè, primer, "depèn del país en el qual un poble intenta posar a la pràctica aquest dret" i, segon, "depèn de la gent que vol defensar aquest dret i del context internacional que, en general, no és partidari de fer valer aquest dret".

Punts en comú?

Kucan no s'ha mullat gaire a l'hora de comparar el procés eslovè amb el català, tot i que sí que ha admès que "hi ha alguns punts en comú" tenint en compte que "hi ha certes coses que no són comparables". Ara bé. Segons ha assenyalat, "el que sí que ho és, és el reconeixement del dret d'autodeterminació" perquè, ha apuntat, "per a cada poble aquest dret és universal, està garantit i està per sobre d'altres drets, de drets polítics, i dels actes normatius de cada país".

Això sí. A parer seu, la intervenció de l'exèrcit iugoslau per evitar que es proclamés la independència d'Eslovènia i el plebiscit democràtic van ser un dels punts claus per internacionalitzar el procés perquè, quan "vam demostrar a tothom que controlàvem el nostre territori i que érem capaços de defensar la nostra sobirania", van aconseguir "fer moure la comunitat internacional". A banda d'això, també ha posat damunt la taula que, tot i que van arribar a plantejar-se no fer la DUI, llavors "el país ja era prou estable, érem una república compacte".

La cosa, però, no va ser fàcil, ans al contrari. Kucan ha relatat que "els primers dies de la independència van ser difícils" perquè "vam haver d'arreglar les conseqüències de l'agressió militar i vam haver de començar el difícil camí cap al reconeixement internacional".

Per tant, tot i que a Eslovènia "hauria estat possible agafar una via pacífica envers l'exèrcit iugoslau", aquest "va ser el principal argument d'Eslovènia en el camí cap al reconeixement internacional, que va ser molt difícil".

I és que els eslovens estaven molt ben preparats a nivell policial, i no només això. "Coneixíem les ambicions de l'exèrcit iugoslau i també estàvem preparats per enfrontar-nos a aquella violència", ha explicat Kucan, que ha afegit que "teníem la defensa del nostre territori i teníem una policia ben entrenada, que va demostrar que era capaç de pensar en la sobirania eslovena" i, justament per això, ha assegurat que "en realitat, aquella agressió no ens va agafar desprevinguts".

De fet, i segons ha recordat, a Eslovènia "quan vam començar amb el procés d'independència, hi havia molta oposició internacional" i, ha insistit, "no va ser fins després de dur a terme un plebiscit democràtic amb una gran participació del 90% i amb suport de la independència i que es produís, també, la intervenció de l'exèrcit iugoslau a Eslovènia el que va fer que la comunitat internacional es mogués".

Això, i també el fet d'haver "confiat en el principi de legalitat" perquè, ha apuntat, "estàvem posant en pràctica una legitimitat i dèiem que almenys dos terços de la població ho havia de triar així".