El president en funcions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, de la branca conservadora, ha plantejat aquest dissabte retallar les competències d'aquest òrgan perquè no pugui realitzar nomenaments discrecionals d'alts càrrecs judicials —responsables del Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional, Audiència Nacional i Tribunals Superiors de Justícia—, una reforma que, al seu judici, facilitaria la seva renovació de l'òrgan de govern dels jutges. En vespres que el CGPJ compleixi cinc anys en funcions —l'aniversari és aquest dilluns— i dupliqui el seu mandat legal, Guilarte formula la seva proposta en una tribuna a El País, convençut que els partits perdrien interès en l'òrgan de govern dels jutges si no pogués realitzar aquests nomenaments. "L'apetència dels uns i els altres per la designació de 'els seus' vocals es diluiria", afirma.
Segons la proposta de Guilarte, serien els jutges els qui directament, sense mediar la intervenció del CGPJ, elegirien als seus presidents en les audiències provincials, els tribunals superiors de justícia i les sales, "que quedarien sostretes a l'aleatorietat de la seva designació pel CGPJ". En el cas dels magistrats del TS, planteja un procés objectivat en el qual es coneguin els mèrits que s'exigeixen i que compti amb un tribunal presidit per un vocal del CGPJ i integrat per magistrats de la sala del Suprem en concret a la que s'opti i juristes de diferents àmbits, amb una designació aleatòria i rotatòria "per a evitar qualsevol indici de contaminació".
Al seu judici, retallant aquesta competència al CGPJ, els partits podrien reprendre en el Congrés la renovació de l'òrgan i el nou Consell podria tenir "un discórrer afable sense veure's eternament assetjat pel debat polític". Per contra, sense els canvis que proposa, assegura el jurista, hi hauria un Consell "amb cares noves, però, en funció de la seva designació militant, amb els mateixos problemes que s'han manifestat en anteriors". Així i tot, la postura que ha argumentat Guilarte s'alinea en certa manera amb la que també ha sostingut darrerament la dreta espanyola, "que siguin els jutges els que escullin els jutges i no els polítics", com han afirmat en diverses ocasions membres del PP. Una postura, però, que l'esquerra no acaba de veure, en tant que consideren més democràtic que l'òrgan de govern dels jutges parteixi de la representació de la sobirania popular, el Parlament, i veuen perill en el fet que una judicatura tradicionalment i majoritàriament conservadora s'enroqui en un corporativisme immobilista que bloquegi qualsevol intent de renovació o canvi del règim.
"Mai em deixarien fer classe de Penal, però he designat membres de la Sala Segona del TS"
A banda d'evitar la disputa política pel perfil dels membres de l'òrgan de govern dels jutges, Guilarte també ha parlat dels coneixements necessaris per escollir un perfil adient pels nomenaments que ha de fer el CGPJ, posant com a exemple les seves pròpies limitacions. A parer seu, la designació dels magistrats del Suprem no pot quedar "a l'atzar dels vint vocals del CGPJ", alguns d'ells sense qualificació, per ser aliens a la disciplina dels candidats: "Ho dic sempre: en la meva Facultat mai em deixarien impartir una classe de Dret Penal, malgrat la qual cosa he intervingut en la designació de nombrosos membres de la Sala Segona del Tribunal Suprem", ha assenyalat.
Cinc anys en funcions
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) compleix aquest dilluns un mandat complet de cinc anys en funcions immers en una crisi institucional, ja que no es contempla a curt termini una sortida al bloqueig per la falta d'acord entre els partits polítics al Congrés per a la seva renovació. Ara mateix, i des del 2021, l'òrgan de govern dels jutges no té capacitat de fer nomenaments, té 16 vocals de 20, un president interí i un mandat que va començar en 2013 durant la X legislatura i continua en 2023 en la XV. Amb l'objectiu de pressionar al PP per a negociar la renovació, PSOE i Unides Podem van impulsar una reforma legal que impedeix al CGPJ fer nomenaments discrecionals estant en funcions, la qual cosa ha generat 85 vacants en la cúpula judicial, 23 d'elles en el Tribunal Suprem. La situació de bloqueig es produeix perquè el PP, que compta amb una majoria afí a l'òrgan producte de legislatures passades en les quals tenia majoria parlamentària, no vol perdre aquesta majoria conservadora obrint-se a renovar-lo amb la conjuntura parlamentària actual. Una postura que el PSOE, que vol renovar els càrrecs per posar més jutges progressistes, ha retret als 'populars' en nombroses ocasions, en considerar que tenen el CGPJ "segrestat" i, per tant, "incompleixen la Constitució".