Hi ha preocupació al Ministeri de Defensa i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) per l'arribada d'una fàbrica de cotxes xinesa a Ferrol, a Galícia. Es tracta de la primera planta d'assemblatge d'automòbils a Europa de l'empresa SAIC Motor, propietària de la marca de cotxes MG. El motiu és que se situarà a tan sols uns minuts amb cotxe de la base naval de l'Armada a la localitat gallega, una de les principals instal·lacions militars al nord d'Espanya. Al seu costat, a més, hi ha les drassanes de Navantia, on es construeixen fragates militars espanyoles amb tecnologia estatunidenca i es realitzen encàrrecs per a tercers països i aliats de l'OTAN.
SAIC Motor és una empresa propietat de l'Estat xinès i el Ministeri de Defensa espanyol tem que s'utilitzi la planta automobilística a Ferrol per espiar les instal·lacions de l'Armada i la drassana de Navantia. Un militar que coneix Ferrol ha expressat en declaracions a El País que amb tan sols asseure's a la zona del port exterior, on estarà ubicada la planta de cotxes, es podria observar i registrar tots els vaixells que entren i surten d'ambdós complexos navals a través de la ria de Ferrol. De fet, la fàbrica tindria una posició privilegiada per veure tot el pas per la ria, situant-se a la punta d'entrada.
Així mateix, el CNI ha expressat la seva desconfiança pel fet que a SAIC Motor se li va plantejar la possibilitat d'ubicar la seva fàbrica en altres ports del nord, com Vigo o Gijón, però la companyia xinesa va preferir Ferrol. Els serveis d'intel·ligència assenyalen que no és un fet aïllat i que es tracta d'un patró, ja que va ubicar la seva planta a Mèxic a Tijuana, ciutat situada a l'extrem nord, tocant a San Diego, la ciutat californiana on se situa la base naval més important dels Estats Units a la costa del Pacífic.
Segons han explicat fonts coneixedores al citat diari madrileny, tant l'Armada com Navantia prendran mesures de seguretat i reforçaran els seus sistemes per afrontar possibles ciberatacs o altres formes d'espionatge. No obstant això, també hi ha preocupació pel factor humà. I és que el complex industrial-militar de Ferrol subcontracta moltes feines i genera centenars d'ocupacions indirectes per la zona en petites i mitjanes empreses. La possibilitat que els serveis d'intel·ligència xinesos captin algun empleat com a informant preocupa les autoritats de Defensa espanyoles.
Fins i tot en cas que aquests supòsits no es produeixin, els informes, consultats també per El Mundo, adverteixen del perill reputacional que pot suposar de totes maneres per a Navantia, que ha de projectar cap als aliats estrangers la imatge d'una empresa segura per tenir a les seves mans material sensible. La constructora haurà de donar garanties que la Xina no té accés a conèixer la tecnologia militar secreta amb la qual treballin. De fet, Navantia construeix fragates equipades amb sistemes militars de l'empresa americana Lockheed Martin per a qüestions com la intercepció de míssils, i a les drassanes de l'empresa espanyola s'han realitzat vaixells de guerra per al Regne Unit o Austràlia.
Defensa avisa la Xunta, que considera la planta un projecte estratègic per a reindustrialitzar Galícia
Després d'uns informes interns, la ministra Margarita Robles ha transmès aquestes preocupacions al president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda. No obstant això, la Xunta considera aquesta inversió estrangera un projecte estratègic i prioritari per a la reindustrialització de Galícia, ja que s'espera que la fàbrica creï 1.000 llocs de treball directes a Ferrol i 300 més en suport logístic a As Pontes. La intenció de Rueda és accelerar els tràmits perquè les obres comencin el 2027 i que la planta estigui operativa el 2028. De fet, Rueda s'ha implicat de ple en el projecte: a l'abril va viatjar a la Xina i recentment ha creat una oficina específica per facilitar les coses a l'empresa automobilística.
El govern de Pedro Sánchez també ha propiciat un acostament amb el gegant asiàtic durant els últims anys a la recerca d'inversions per a reindustrialitzar el país i per a potenciar el comerç bilateral. La posada en marxa de la planta a Ferrol, de fet, necessitarà l'aval del Consell de Ministres, ja que es tracta d'una inversió directa estrangera. En plena pugna estratègica i geopolítica entre la Xina i els Estats Units, a la UE preocupa que aquest acostament a Pequín provoqui una excessiva dependència que acabi desembocant en una influència més enllà de l'econòmic, segons assenyalen fonts europees a El Mundo.