Avalar l'acusació de rebel·lió i terrorisme subratllant, això sí, que la "violència" és de "baixa intensitat". Això és el que fan avui la majoria dels grans diaris espanyols en els seus editorials que, malgrat que admeten que, segons el seu judici, la "violència" que diuen que ha existit a Catalunya no ha estat per tant, sí que s'excusen en ella per aplaudir l'operació de la policia espanyola contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) posant-los al nivell de terroristes perillosos.

Pocs s'han atrevit a sentenciar que hi hagi terrorisme independentista a Catalunya, fins i tot ni si més no Ciutadans ho va fer ahir en el Parlament, però la premsa de Madrid torna a representar avui el paper de jutges i dona per feta una violència que ja ve produint-se des de fa mesos, mentre obvia, com sempre, successos com la crema de l'Ateneu de Sarrià amb pintades i símbols nazis i feixistes o les paraules d'un legionari català desitjant la mort als independentistes i al president Carles Puigdemont que el violin.

Precisament per tot això, emplacen les forces jurídiques i policials espanyoles a continuar actuant en aquesta mateixa línia per evitar que els CDR, que consideren que es dediquen a repartir la violència per tota Catalunya, continuïn repartint una presumpta violència pels carrers catalans.

Braç terrorista

La Razón no pot amagar l'orgull i la satisfacció que els ha brindat l'acusació del jutge Manuel García-Castelló a la membre dels CDR d'haver comès un delicte de rebel·lió i terrorisme. Sota el títol "Terrorisme de carrer a Catalunya", els de Francisco Marhuenda no es tallen ni un pèl a l'hora de deixar anar que "l'acusació d'un delicte de terrorisme, en el conjunt de la defensa dels drets democràtics a Catalunya, transcendeix l'àmbit jurídic, per com situa les accions de violència de carrer viscudes al Principat en el context del moviment separatista, que pretén subvertir l'ordre constitucional".

El diari citat es torna a posar el vestit de jutge i assegura que l'"articulació d'uns grups d'acció directa que actuen com a punta de llança del moviment secessionista, reuneix, tant en les seves finalitats com en els seus mitjans, totes les característiques d'un braç terrorista, per tal com pretenen la subversió de l'ordre constitucional, alteren greument la pau pública i atemoreixen per als seus objectius a membres de col·lectius socials, polítics o professionals que defensen la legalitat".

Però l'escrit encara va un pas més enllà i, gairebé com si es tractés d'un grup terrorista, descriu com els CDR s'han articulat de forma horitzontal —sense líders— per "facilitar la seva penetració entre els joves", encara que al final acaben per admetre que la violència és, de moment, "de baixa intensitat", així com que la denúncia de la Fiscalia pot suscitar certs dubtes entre la població.

Això sí. Per acabar, insten el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i totes les forces de seguretat espanyoles a seguir en la línia que ho estan fent ara per "posar límit a aquest tipus de grups radicals i tallar d'arrel unes accions contra la seguretat ciutadana que poden evolucionar negativament en la seva gravetat".

Deriva violenta

"Resposta proporcional". Així és com defineix El Mundo l'operació policial contra els CDR, que considera aquesta és una bona resposta a l'"intent d'agitar el carrer" i de "subvertir l'ordre constitucional". El diari citat es lamenta de què encara que "aquests comandos independentistes" —com bategen als CDR- "es presenten com un moviment polític pacífic i democràtic, el cert és que els seus actes han provocat greus desordres públics" .

Amb aquest argument sota el braç, aplaudeixen els diferents passos judicials i policials que va fent l'Estat que, segons el seu punt de vista, "té l'obligació de protegir-se dels qui intenten fer-lo" caure i més encara tenint en compte el que ells veuen com a "agressions" i un "clima d'agitació social" que es dedica a "amenaçar jutges i les seves famílies".

Però això no és el pitjor. Aquest rotatiu acaba vinculant la posada en llibertat de Carles Puigdemont per part de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein a l'increment del "clima insurreccional amb què el separatisme [...] pretén continuar acovardint l'Estat".

Ara bé. Com els de Marhuenda, acaben reconeixent que "les accions de sabotatge dels CDR no poden considerar-se una analogia estricta de la kale borroka, en la mesura que no exerceixen violència complementària d'una banda terrorista en actiu", encara que, això sí, insisteixen en la idea que les seves actuacions "atempten greument contra la pau pública i proven d'inocular la intimidació en la societat catalana" i que, justament per això, "es requereix contundència [...] per evitar l'explotació propagandística per part de l'independentisme d'aquelles mesures judicials executades a l'empara de l'Estat de dret".

Vandalisme... terrorista?

El Español va un pas més enllà i sustenta que aquesta operació contra els CDR "hauria de servir per eradicar la imatge idíl·lica que els partits separatistes i TV3 propalen dels seus actes de sabotatge a Catalunya", al mateix temps que citen a Podemos a "abstenir-se de donar cobertura narrativa a la violència de baixa intensitat que ja s'està produint a Catalunya".

El digital de Pedro J. Ramírez apunta que "si ja resultava difícil de digerir que tallar carreteres cremant pneumàtics, assetjar les delegacions del Govern [espanyol] i amenaçar jutges, fiscals i polítics fossin accions de resistència pacífica", això hauria de servir per "concloure qualsevol relativisme en la valoració que es fa d'aquest tipus d'actes".

Actes que l'independentisme bateja com a "desobediència civil" i "resistència pacífica", però que, en realitat, i sempre segons el punt de vista del diari citat, "serveixen als exaltats per justificar el vandalisme i la coacció sobre els qui no pensen com ells".

Per tot això, reclamen "tolerància zero davant d'una violència de baixa intensitat que podria anar a més a Catalunya".

Típicament terrorista

Del seu costat, l'ABC dedica la seva portada a aquesta qüestió i en la seva editorial, avui no disponible en la seva edició digital, consideren que aquesta és la "resposta legal que feia falta" perquè, subratllen, "l'Estat té mitjans per fer front a la violència". Segons el seu parer, "els seus actes són típicament terroristes" i, justament per això, posen en relleu que "si es demostra que aquests actes estan vinculats a partits polítics "s'obre la porta a què es puguin il·legalitzar".

Mentrestant, El País no es mulla en l'acusació de terrorisme als CDR i, a més, tampoc no dedica cap opinió a l'operació policial contra els CDR, però sí que porta dues columnes sobre la qüestió catalana. Encara que aquesta vegada opten per no posicionar-se sobre la decisió del jutge, Francesc de Carreras es pregunta en el seu espai d'opinió si "Va ser un cop d'Estat" i es lamenta que el tribunal alemany "s'excedeix en les seves funcions de cooperació judicial, en el marc d'una euroordre, en entrar a jutjar, sense tenir prou coneixements, si els fets esdevinguts són constitutius d'un delicte de rebel·lió".

El pitjor, per a Carreras —que en cap moment no s'atreveix a avalar l'acusació de terrorisme dels CDR-, és que el jutge decidís amb aquesta rapidesa deixar lliure a Puigdemont perquè, segons el seu parer, "que el jutge alemany hagi emès una resolució en tan poc temps seria normal si admetés el tipus de delicte i les raons del jutge espanyol" i acaba comparant la situació a Catalunya amb el cop d'Estat d'Antonio Tejero, mentre es lamenta que "tanmateix, ningú no va posar en dubte que els esdeveniments d'aquell dia van ser un cop d'Estat".