Avui és un dia gairebé miraculós a les portades dels diaris. Cada un obre amb un titular diferent, cosa que complica les comparacions. Per paga, no n’hi ha cap, fora d’El Periòdico, amb una mica de tallant. Diu el diari del Grupo Zeta (o cal dir Prensa Ibérica?) que JxCat desenterra la destral contra ERC. Ja s’entén, però que no hi digui “de guerra” es fa una mica estrany. Clar que si ho afegeix llavors o bé el titular no entraria en les dues línies de rigor o bé s’ha de reduir massa el cos de la lletra i no destacaria. Per resoldre-ho s’han estimat més descomptar la complicitat del lector, que ja sap de quina destral es tracta.
Aquest dilluns ha estat tan pla que el personatge comú a totes les primeres pàgines, per bé que destacat modestament, és Doris Day, una actriu que sonarà als que tinguin 50 anys o més i no pas gaire. Molts s’hauran sorprès pensant que era morta fa temps.
Després tens l‘ABC, esclar, que entrevista al torero de moda en ocasió de l’arrencada de la Feria de San Isidro a Madrid. L’home es diu Andrés Roca Rey i és peruà. El tabloide monàrquic li ha tret un titular molt torero, on diu que no li fa res morir si és contra el toro, perquè és allò que el fa feliç. No es podria trobar un argument millor per pintar aquesta, diguem-ne, disciplina. El Mundo li fa la competència amb una altra entrevista, amb el matador Diego Urdiales, que proporciona un altre titular èpic: “Si mor l’essència, mor el toreig”. L’essència. L’històric Paco Camino, que va per sota, ve a complicar la qüestió amb una dita ben fosca, ben misteriosa: “És temps d’abandonar gossos i adoptar pares”. Es coneix que els bous són cosa molt arcana, molt d’iniciats.
Per fer-te-la curta, crida molt l’atenció que en plena batalla electoral —municipals, autonòmiques, europees— cap diari es vegi amb cor de fer titulars sobre la campanya. Només El País i La Razón obren amb els tràfecs preliminars i perifèrics de la formació del govern espanyol. Aquestes portades han sortit molt manses, amb poca banya.
