El partit Vox ha entrat al Parlament andalús amb 12 escons, un 10,97% dels vots i 395.978 paperetes. Fins aquí els fets irrefutables, i a partir d’aquí, les interpretacions. Vox ha deixat de ser extraparlamentari però no per això ha deixat de ser d’extrema dreta, un partit que, per la seva ideologia, hauria de ser rebutjat i aïllat per les forces que s’anomenen democràtiques. Però l’aritmètica parlamentària mana i els d’Abascal tenen la clau de la governabilitat. Ara la pilota és a la teulada del Partit Popular i Ciutadans, segona i tercera força al Parlament andalús, que no tenen capacitat d’articular una majoria alternativa per ells mateixos i necessiten, sigui com sigui, els vots de Vox.
I com es veu tot plegat a la premsa editada a Madrid? Doncs amb esperit normalitzador. Sembla que ara que Vox ja és un partit que forma part de les institucions democràtiques, els cadells d’Abascal ja siguin un partit democràtic com tots els altres amb capacitat per entrar en el joc parlamentari sense cap necessitat d’aïllar-los.
Atenció als subtítols
Per això avui cal prestar més atenció als subtítols dels diaris que no pas als títols. Així ho veu La Razón: títol principal: "Cambio histórico"; subtítol: "La irrupción de Vox con 12 escaños daría el Gobierno a la derecha".
ABC, títol principal: "Andalucía se cansa del PSOE"; subtítols: "El descalabro socialista posibilita que gobierne la derecha mediante un pacto entre PP, Cs y Vox" i "La irrupción de Vox en el Parlamento con doce escaños preludia su proyección nacional".
El Mundo, títol principal: "Hecatombe del PSOE"; subtítol: "Vox consigue 12 diputados y la llave de la gobernabilidad para la derecha".
Fins i tot El País, tot i que almenys es refereixen a Vox com a partit d’ultradreta: Títol principal: "El PSOE se hunde en Andalucía y la ultraderecha irrumpe en España"; subtítol: "Vox cosecha 12 diputados y tiene la llave de un Gobierno de derechas, mientras Podemos retrocede más de cinco puntos".
És a dir, un cop al Parlament, Vox ja sembla un actor més de la política andalusa —i properament del que a Madrid anomenen nacional. En conclusió, o bé Vox és un partit de dretes com el Partit Popular i Ciutadans o bé el PP i Cs són un partit de la mateixa dreta que Vox. Se m’entén?
A Catalunya, les coses pel seu nom
Per la seva banda, els diaris catalans mostren com l’ecosistema mediàtic, malgrat les diferències internes, també és diferent. La tesi que Vox té la clau per oferir un govern de dretes amb PP i Cs es manté, però de manera prou explícita es defineix els d’Abascal pel que són, extrema dreta.
Així, El Punt Avui titula: "La irrupció de Vox du la dreta al canvi a Andalusia", per subtitular amb claredat: "L’extrema dreta debuta al Parlament andalús i facilitarà la constitució d’un tripartit amb el PP i Ciutadans que podria descavalcar el PSOE".
Tampoc se n’amaga l’Ara, que a més del títol "El PSOE s’ensorra i la dreta suma gràcies a Vox", hi afegeix el subtítol "La formació ultradretana irromp amb 12 escons i podria governar al costat del PP i Ciutadans".
Al seu torn, El Periódico titula: "El ‘terratrèmol Vox’ sacseja Andalusia" i ho completa amb el subtítol: "El daltabaix de Susana Díaz i la irrupció de la força ultra obre les portes de la Junta a la dreta".
Menys explícita és La Vanguardia, que titula: "Tomb a Andalusia" i "Vox irromp amb 12 diputats i té la clau per donar la majoria a la dreta al Parlament andalús".
En tot cas, el que es desprèn de la lectura de la premsa catalana en global és que es veu Vox com a problema, no pas com a solució.