Per primera vegada des de la restauració de la democràcia a Espanya, el Parlament andalús queda dominat per una majoria absoluta de partits de dretes. Amb el 98% dels vots escrutats, PP (26), Cs (21) i Vox (12) aconsegueixen 59 diputats, en una cambra on la majoria absoluta és de 55 diputats. Això deixa en minoria a les esquerres, PSOE (33) i Adelante Andalucía (17), que no sumarien per formar govern.
Per primera vegada, doncs, el PSOE es troba sense possibilitats de tirar endavant cap pacte i perdria la Junta d'Andalusia després de quasi quaranta anys d'hegemonia. Susana Díaz, tot i ser la candidata més votada, ha caigut 14 diputats respecte 2015, una patacada molt important tenint en compte les majories absolutes que caracteritzaven el PSOE anys enrere.
La irrupció de Vox ha estat més forta del que predeien fins i tot les enquestes més favorables a la formació. La fragmentació en què ha quedat repartit el Parlament els transforma en la clau de cara a una futura formació de govern. S'haurà de veure si PP i Cs estan disposats a entrar a la Junta de la mà de l'extrema dreta o si, en cas contrari, es neguen a tancar cap pacte que inclogui la formació ultra, cosa que portaria al bloqueig i la repetició d'eleccions.
La caiguda de la participació, una de les més baixes en la història de l'autonomia, ha fet disparar Vox i ha passat una molt dura factura a Susana Díaz. Alguns dels bastions històrics del socialisme han estat els focus més afectats per la desmobilització, mentre que les dretes han sabut animar els seus votants.
En la valoració dels resultats, els socialistes han sortit amb cares llargues i Díaz ha demanat a les "forces constitucionalistes" que col·laborin per aturar l'extrema dreta. Mentrestant, des de les seus de Cs i PP, es celebrava l'augment de diputats sense tancar cap porta a un possible pacte amb Vox.
El retorn de la ultradreta
Vox ha sortit triomfal dels comicis i assegura que ha arribat "per quedar-se". Amb uns resultats inesperats, la formació ha aconseguit treure diputats a les vuit provincies: dos a Sevilla, Màlaga, Cadis i Almeria, i un a Córdoba, Granada, Jaén i Huelva. Això suposa el retorn de l’ultra dreta a una cambra legislativa espanyola després de quasi quatre dècades.
Andalusia s’havia convertit d’alguna manera en un primer camp de proves de la formació per mesurar quin és el suport real que els ciutadans els donen a les urnes i s'han superat les expectatives. La seva entrada és una mala notícia per molts més enllà d'Andalusia, ja que els resultats favorables els donen impuls de cara a la propera parada: les eleccions al Congrés dels Diputats.