Incomprensió, lamentacions diverses, confusió, desorientació... La premsa espanyola s'ha despertat avui molt desconcertada pel canvi de criteri de la fiscalia per al conseller Joaquim Forn, que ara demana 100.000 euros de fiança perquè quedi en llibertat fins que arribi el judici.

Mostrant encara un bri d'esperança perquè, aquesta vegada sí, els magistrats del Tribunal Suprem decideixin el contrari d'allò que va exposar i va demanar ahir el fiscal, els diaris de Madrid només aplaudeixen que per a Jordi Sànchez hagi mantingut la petició de presó i, fins i tot, alguna prova de trobar la part positiva d'aquesta situació assenyalant que si Forn surt en llibertat i el president del Parlament, Roger Torrent, proposa un altre candidat, el govern de Mariano Rajoy podria aixecar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola i, per tant, podria acabar rebent el suport del PNB per aprovar els pressupostos.

La desesperació per tapar el procés que viu Catalunya i posar fi a tot això, els fa contradir la fiscalia per primera vegada en molt de temps i ara es posen al costat de la seva pròpia sentència exercint com si fossin ells els fiscals i el ministeri públic estigués, per aquesta vegada, equivocat.

Ara la fiscalia exagera

De fet, El Mundo obre la portada sostenint que "El fiscal general exagera una malaltia per treure de la presó a Forn", fent referència al positiu que va donar el conseller d'Interior en tuberculina, encara que no ha desenvolupat la tuberculosi.

"Sorprenent gir en relació amb el futur de Joaquim Forn". Així comença la que hauria de ser la notícia que informa sobre la decisió de la fiscalia, que continua carregant de connotacions negatives aquest canvi de criteri subratllant que va ser el fiscal general que "va imposar" aquesta petició als altres fiscals del Suprem.

Fins i tot arriben a posar en dubte el fet que un dels motius perquè el ministeri públic ara demani la llibertat de Forn sostenint que el mateix titular d'Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, ja va deixar anar que l'aparició de tuberculina podia ser una "mostra d'immunitat de la infantesa".

En el seu editorial, que porta per títol "Una estabilitat incerta, fràgil i massa cara", mostren una total incomprensió al canvi d'argument del fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, i encara ho entenen menys després que el jutge del Suprem Pablo Llarena rebutgés posar en llibertat el conseller.

Ara bé, després de repassar els punts pels quals creuen que la decisió de la fiscalia no va en la bona direcció, acaben aplaudint el fet que potser amb això es desbloqueja la formació d'un Govern a Catalunya i, per tant, podria ser que l'executiu de Rajoy aixequés l'aplicació de l'article 155, cosa que ajudaria que el PNB donés, finalment, suport als pressupostos del PP.

Això sí, també adverteixen el govern central que "l'estabilitat és la principal aspiració de qualsevol Estat, però aquesta no ha de bescanviar-se al preu que fixin els nacionalistes" .

Escandalós cinisme

Confusió en la informació de l'ABC, que, quan ahir va publicar aquesta notícia, va deixar anar que la petició de la fiscalia "no té cap implicació de cara al ple convocat per demà al Parlament català".

Un ple que és impossible que se celebri avui mateix perquè, primer, Torrent ha de tornar a repetir les audiències amb els partits de la Cambra catalana i després han de passar 48 hores perquè se celebri aquest ple d'investidura.

Salvador Sostres, a més, dedica el seu espai d'opinió a aquesta qüestió i condemna la decisió de la fiscalia perquè tant Forn com Sànchez "van demanar als seus que assumissin tota classe de riscos". Precisament per això, recorda al ministeri públic que, segons el seu punt de vista, el conseller "va forçar un cos armat com els Mossos d'Esquadra a actuar deliberadament contra la llei, la Constitució i les inequívoques ordres del jutge, posant en risc no només la democràcia i l'estat de dret sinó també el lloc de funcionaris dels agents i la seva possible imputació penal".

Però Sostres va un pas més enllà i critica la decisió del fiscal perquè, assegura, això "contrasta amb l'escassa humanitat amb què l'exconseller i els seus companys de rebel·lia van trepitjar els drets i la ciutadania dels que no pensen com ells, a més de les més elementals regles del joc".

I no només això, també en carrega contra el número 2 de JxCat perquè considera que "la seva capacitat de resistència ha quedat francament lluny del seu nivell d'exigència i ahir es va oferir a deixar el seu escó i la política a canvi de quedar en llibertat: és a dir, a canvi de no pagar el preu del que va fer i va animar a fer; aquest preu que tan disposat estava que els altres paguessin per ell".

A més, a la seva portada, aquesta vegada a la segona, tornen a dedicar un gran espai a la qüestió catalana, cosa que ja és habitual en els últims mesos als diaris de Madrid.

Apàtrida... pel 'prusés'

El País, per la seva banda, no opina avui sobre aquesta qüestió, però sí que dedica la seva vinyeta a Carles Puigdemont i a Jordi Sànchez. En aquesta es veu com un ciutadà retreu a Puigdemont i a Sànchez que "hem perdut 2.000 empreses i 34.000 milions en dipòsits... i l'autonomia pel prusés", mentre el president li respon que "No et queixis! Jo he perdut la República, la presidència i en el pitjor dels casos soc apàtrida", i Sànchez es lamenta que "quin negoci" perquè ell ha perdut "la llibertat i l'escó".

Peridis

Giro radical

La Razón, que obre la portada amb el títol "Investidura de passió", torna a fer avui futurologia afirmant ara que el ple se celebraria dimecres que ve, en plena Setmana Santa. Sota el títol "Forn, a les portes de la llibertat després d'un gir radical del fiscal", els de Francisco Marhuenda donen gairebé per fet que Forn quedarà en llibertat, però critiquen que ara la fiscalia "canviï i converteixi" els seus criteris per deixar-lo en llibertat.

Ara bé, com El País, no posa gaire èmfasi en aquesta qüestió, encara que repassa pas per pas tots els arguments que va donar la fiscalia per no deixar-lo en llibertat, arguments que ara "gira" perquè surti de la presó i aconseguir que el govern del PP aconsegueixi arribar a un acord per als pressupostos espanyols.