El somni del tripartit de ‘centredreta’ ha tingut un despertar d’aquells del cor bategant a mil i el cos xop de suor. L’ultimàtum masclista de Vox ha estat per a la premsa espanyola un cop fort i de difícil gestió que, com si no es podria haver previst, sembla haver-los agafat a contrapeu. Hi ha molt en joc, no només la Junta d’Andalusia, i per això ara tothom fa mans i mànigues per mirar de salvar la cara amb un compromís dels que intenten acontentar tothom però en el fons, no satisfan ningú.
Maniobra dissuasòria
Així, el diari El Mundo prova d’amorosir la qüestió amb un titular que indica que potser sí que caldrà fer una maniobra dissuasòria: “El PP ofrece a Vox dar ayudas a hombres por violència doméstica”, tot completat amb el subtítol “Lo sitúa fuera del pacto con Cs y solo lo negociará tras la investidura en Andalucía”. És a dir, el PP cedeix però intentarem fer veure que no. En un altre context, al mateix diari en dirien apaivagament, però esclar, ara i aquí, no toca, perquè s’hi estan jugant la Moncloa i desnonar Pedro Sánchez, i això ésmolt seriós.
Rumb de col·lisió
Al seu torn, La Razón prova una altra maniobra, potser més arriscada, la de posar rumb de col·lisió i intentar forçar el xoc frontal amb l’esperança que l’altre, a l’últim moment, s’arronsarà i donarà cop de volant: “PP y Cs descartan que Vox fuerce otras elecciones” i el subtítol “Creen que Abascal va de ‘farol’ y le avisan de que puede perder hasta cinco escaños si se vuelve a votar”. No sembla que tinguin prou clar amb qui se la juguen.
Fer sang en la ferida
El País, per la seva banda i en el seu paper, aprofita per fer sang en la ferida i avisa "La presión de Vox abre las primeras fisuras entre el PP y Cs", amb el subtítol "Los dos partidos se enfrentan a críticas internas y emplean distinto tono ante las exigencias de Abascal". Almenys aquests veuen que si Vox tiba la corda Pedro Sánchez ja es pot anar fregant les mans.
A la seva òrbita
Per acabar, l’ABC prefereix obrir el diari amb l’aventura espacial de la Xina.
Ells a la seva òrbita, però potser són els que hi toquen més, perquè igual ja és hora de cridar amb veu d’astronauta desesperat: Houston, tenim un problema!. Efectivament, el tenen i el tenim, i és diu Vox.