El rei d’Espanya, Felip VI, va brandar ahir la bandera espanyola assegurant que és un “símbol de sobirania, independència, unitat i integritat”, en el transcurs de la celebració de la Pasqua Militar, una celebració on, entre tot d’uniformats, el monarca espanyol fa balanç de l’any anterior i traça les línies mestres del que s’acaba d’estrenar. A la seva zona de confort, Felip VI va tenir l’oportunitat de deixar clara la seva visió dels fets, que al capdavall es resumeixen en això, agafar la bandera espanyola, embolcallar-se amb ella i no veure ningú més enllà. Si això no és nacionalisme...
Fer bandera de la bandera
I clar, la premsa espanyola n’ha fet, òbviament, bandera, i s’ha afanyat a treure la imatge a les seves portades acompanyades de titulars grandiloqüents i encantats d’haver-se conegut. Els quatre diaris editats a Madrid no han fallat i tots dediquen la portada a Felip VI, començant per la monotemàtica de l’ABC, que titula El Rey ensalza la “bandera común” y la gran historia de España. Llegint això només hi ha una conclusió possible, cal ser molt burro per no voler ser espanyol , un país de les meravelles que ja voldrien totes les alicies del món.
Al seu torn, La Razón posa la banya en un detall del discurs del Borbó: El Rey reivindica la bandera que une a “todos” los españoles, és a dir, prima el discurs del nacionalisme incloent, allò tan bonic que se sent a dir per part de l’unionisme de que pone en tu DNI, sois españoles aunque no os guste o encara pitjor, sois españoles y no lo merecéis.
Per la seva banda, El País, titula El Rey recuerda que la bandera es símbolo de todos y de la diversidad, destacant en aquest cas allò també tan bonic de la bonita diversidad de los pueblos de España que al capdavall vol dir que tothom pot tenir el seu folklore, que no passa res mentre no es posi en dubte que el que veritablement importa és la nación común.
Finalment, El Mundo destaca que El Rey apela a la unidad en el debut de Sánchez, recordant que l’actual president del Govern espanyol viu la seva primera pasqua militar i, sense explicitar-ho tan cruament com el PP -ep, però va ser sense voler-, potser l’últim.
La bandera com a remei de totes les coses, el nacionalisme espanyol ho té clar.