La batalla del ja exdiputat d'Unidas Podemos Alberto Rodríguez per recuperar l'escó té un precedent interessant. Si mirem trenta anys enrere, veurem com el Tribunal Constitucional ja va sentenciar l'any 1992 que no és possible retirar la condició de diputat a una persona per una condemna lleu. Quelcom que sí que va fer la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, que va suspendre Rodríguez per una condemna que només contemplava una multa de 540 euros.

Estem parlant del cas del diputat de l'Assemblea de Cantàbria José Luis Vallines, d'Aliança Popular. El cas és que Vallines va ser condemnat l'any 1984 a un mes i un dia d'arres per l'Audiència d'Osca, tot per un delicte contra la llibertat i seguretat a la feina. Així, també se li va imposar la suspensió de tota mena de càrrec públic, professió, ofici i dret de sufragi durant el temps de la condemna.

Una decisió sense fonament

Vuit anys més tard després d'aquesta condemna, el Tribunal Constitucional va anul·lar la resolució del president de l'Assemblea de Cantàbria que havia decretat la pèrdua de condició de diputat i va declarar el dret de Vallines a no perdre el seu càrrec per les penes addicionals a la condemna. 

Aquest precedent es va incloure en el primer informe dels lletrats del Congrés dels Diputats, que es mostrava partidari de mantenir l'escó de Rodríguez. Tot i això, aquest dilluns el cap dels lletrats va avalar per escrit la decisió de Batet. El motiu? Malgrat que la pena original de presó va ser substituïda per una sanció econòmica, "la pena privativa imposada a l'origen no per la seva naturalesa pel fet d'haver estat substituïda", segons el nou criteri dels lletrats.

Penes superiors a dotze anys

Però el Constitucional no va contemplar res d'això fa trenta anys. El debat se centra en si la inhabilitació pot considerar-se o no unida a la pena de presó. Un debat de caràcter molt tècnic i que crea molta controvèrsia entre els juristes. En el cas de Vallines, el tribunal de garanties va argumentar que la retirada de l'escó no estava fonamentada.

Així mateix, els magistrats del Constitucional van citar el reglament de l'Assemblea de Cantàbria (molt similar al del Congrés), que contemplava la suspensió dels diputats per una sentència ferma condemnatòria. Concretament, per penes privatives de llibertat superiors als dotze anys. A més, segons el tribunal una inhabilitació no comportava la pèrdua de la condició de diputat, "sinó només la suspensió de l'exercici durant el període indicat". Motiu pel qual van considerar que es van infringir els drets polítics de Vallines. Serà aquesta la via que permetrà a Rodríguez recuperar el seu escó?

 

Imatge principal: El diputat canari d'Unidas Podemos Alberto Rodríguez / Efe